CARATULA
Per Elena Steiger Salvador
Publicat el 14 d’abril 2022

"Sempre n'he tingut. A tu també te'n sortiran quan siguis gran, és normal." Això és el que li diu la tiktoker Tzanda Guzman a la seva neboda en un dels seus vídeos a TikTok quan ella veu pèl a les seves aixelles. Però “és normal”, tal com li explica? A xarxes socials com TikTok o Instagram hi ha dones com Guzman que es presenten tal com són, amb pèl. I el fet no tindria més rellevància si no fos perquè vivim en un món en què una dona desitjable és una dona depilada.

Sobretot en els últims anys i amb hashtags com ara #januhairy o #bodypositivity, cada cop més dones s’exposen de manera natural. El concepte "body hair positivity" (la positivitat del pèl corporal) és la creença que les persones, independentment del que la societat veu com ideal, poden acceptar i celebrar el seu pèl corporal.

@tsandaguzman #vellocorporal #normalizenormalbodies #mybodymychoice ♬ Venom - Little Simz

Per Esther Calixte-Bea, coneguda a les xarxes socials com Queen Esie, una body hair activista i artista visual del Canadà la positivitat del pèl corporal és "llançar una llum positiva sobre un tema que ha estat i continua sent un tabú", explica al Diari de Barcelona.

Mostra ens els seus projectes fotogràfics i les seves pintures dones peludes com ella, que es posen un vestit o una faldilla sense vergonya del seu pèl. També vol lluitar contra la desinformació i el mite tan estès durant dècades, convencent les dones que el cabell corporal és antihigiènic o brut.

"La fotografia de moda s'ha emprat per difondre propaganda i perquè la indústria de la bellesa faci milers de milions". Així, aquesta activista utilitza el mateix canal "per canviar la narrativa al voltant del cabell corporal i crear una nova representació, que fins ara s'ha amagat".

L'escriptora, traductora i professora de traducció a la universitat autònoma de Barcelona Bel Olid en el seu llibre A contrapèl descriu moviments com aquest, i assenyala que poden ajudar-nos en gran mesura a alliberar-nos de les restriccions d'aquella feminitat, que requereix temps, diners i dolor.

Petita historia de la depilació

La història de la depilació es remunta a l'antic Egipte, però les expectatives actuals o normes per afaitar-se es poden explicar a través de tres factors històrics, segons el llibre Plucked, de Rebecca Herzig, professora de gènere i sexualitat a la Universitat Bates, a Main (EUA).

L'any 1871 Charles Darwin va publicar teories que lligava especialment el pèl de les dones a l'ascendència primitiva i a un retorn a formes “menys desenvolupades”. La introducció de la primera navalla específicament per a dones, l’any 1914, va permetre la depilació segura.

@solanathagreenfairy beauty standards are a social construct!@heyestrid #foryou #bodyhairpositivity #feminist #beautystandard ♬ original sound - solana

Les tendències de la moda van començar a mostrar més pèl que al segle XIX, especialment a les aixelles. Però el costum d'avui d'afaitar-se les cames no es va establir fins a la Segona Guerra Mundial, ja que hi havia una escassetat de niló i, per tant, de mitges. Consegüentment, les dones van començar afaitar-se les cames. La pràctica es va fer popular i es va convertir en una norma social, reforçada per la indústria porno que, l'any 1975, va començar a mostrar el pubis sense pèl com el que és sexualment atractiu.

"La pornografia té un impacte important en la vinculació de l'estètica i la bellesa amb els cossos encerats. Això influeix tant en homes com en dones. Avui en dia tots dos sexes es depilen gairebé totes les parts del cos en què tenen pèl", assegurava en una entrevista amb Verne Carmen González, doctora en Filosofia per l'Institut Universitari d'Estudis de Gènere de la Universitat Carlos III de Madrid.

Olid explica que durant l'edat mitjana l'Església catòlica "va estendre la idea que la depilació de les zones íntimes era pecaminosa, i va erradicar així un costum que venia des de lluny. I que, de fet, s'havia propagat tant entre les dones com entre els homes (es tractava d'un mandat de classe, no de gènere: s'associava el cos depilat a una classe més alta, no a un gènere concret)".

Així, la pèrdua progressiva de poder de l'Església catòlica va reforçar que s'establís la depilació de les cames i les aixelles. El sector audiovisual va permetre fixar l'ideal de bellesa manifestant les imatges de dones amb molt poca roba i depilades.

"Mantenir el meu cabell corporal és una forma de descolonització"

Per Calixte-Bea tenir molt de pèl va ser una gran càrrega. Li impedia fer certes activitats que l'obligarien a afaitar-se tot el cos, com anar a nedar; o també només comprava roba que ocultés el seu pèl al pit. Al llarg dels anys es va adonar que, com més es depilava, més pèl tornava a créixer i ho feia més fort, més fosc i més llarg.

"Semblava com si s'estengués per tot el meu cos, fet que em va deprimir". Quan va arribar als vint anys, ja no volia tenir una percepció tan negativa de si mateixa i va decidir treballar en la seva autoestima.

L’any 2019, Calixte-Bea es va cansar de depilar-se, especialment el pèl del pit, i va decidir crear el Projecte Lavanda. Un projecte d'autofotografia que va compartir a Instagram i que consistia a portar un vestit de color lavanda, que estava fet per ella, mostrant i revelant a tothom el seu pèl al pit per primera vegada. "Va ser un moment increïblement alliberador per acabar acceptant el meu pèl al pit. I ja no és una càrrega, ja no tinc vergonya i em sento orgullosa".


El 2020, va deixar oficialment de depilar-se el pèl de tot el cos. Després d'haver passat per procediments dolorosos com la depilació i l'electròlisi durant anys, es va adonar que havia tingut l'opció de no depilar-se durant tot aquest temps. Un any després va aparèixer a la portada digital de Glamour UK com la primera dona amb pèl al pit que sortís en una portada.

"Per mi, personalment, com a dona negra, mantenir el meu cabell corporal és una forma de descolonització perquè els meus avantpassats són molt peluts. Vinc de la tribu Wè a Costa d'Ivori i els cabells corporals de les dones van ser vistos com una cosa molt bonica en temps de la meva besàvia. En molts comtats africans, el cabell corporal mai havia sigut un problema fins a la colonització", explica al DdB.

@queen_esie Answer to @godsupreme007 (IG: @queen_esie) #fyp #foryou #bodyhairpositivity #bodyhair ♬ STAY - The Kid LAROI & Justin Bieber

Peluda i orgullosa

L'artista curvy-model i activista del pèl corporal Cydni Akbar presenta la seva unicella a les xarxes socials amb un somriure i autoconfiança. L'anglesa opina que la imatge de les dones sense pèl corporal està antiquat i no entén per què els homes no s'han de depilar però les dones sí. Com activista del pèl corporal utilitza les xarxes socials com eina per compartir la seva vida i assevera que les xarxes socials poden ajudar a normalitzar el cabell corporal, "mostra qui som tot el temps, com a dones fortes i imparables que no tenen por d'ensenyar qui volen ser!", diu al Diari.

Calixte-Bea les considera un instrument poderós: es pot triar a qui deixes influir o inspirar-te a Tiktok, Instagram, Pinterest, Twitter i molts més. "A través d'aquest mitjà, podem veure tots els cossos, especialment els que estan menys representats. Aquesta eina ha ajudat a normalitzar el cabell corporal creant accés a aquest tipus de contingut". Ambdues creuen que hi ha una comunitat en creixement i, de fet, Akbar explica: "Tinc la sensació que s'està fent més gran, ja que la dona ja no sent la necessitat d'amagar-ho". Moviments com #januhairy a Instagram mostren aquest moviment.

Avui, "més persones tenen l'oportunitat de qüestionar els estàndards de bellesa imposats per la societat i arriben a mirar els seus cossos amb espai per a l'acceptació", observa Calixte-Bea. Més persones veuen que tenen l'opció de deixar d'eliminar el pèl corporal. L'amor propi i l'autoacceptació s'han tornat molt popular i també hi ha contribuït que més dones estan optant per abandonar la navalla.

Depilar-se, al contrari del que pensa molta gent, no millora la higiene i pot ser nociu, sobretot en zones delicades com el pubis, segons un estudi del American Journal of Obstetrics and Gynecology. L’estudi assenyala que el 60% de les dones que es depilen el pubis han acabat a un hospital en algun moment per aquest motiu, sobretot per abrasions i pèls encarnats. Calixte-Bea recorda que el pèl corporal protegeix a la pell, regula la temperatura del cos i depèn de quina part del cos té molts altres beneficis.


Ser blanca i de classe alta

Una altra idea que presenta Bel Olid en el seu llibre és que l'acceptació de la societat d'una dona que no es depila està vinculat també a la classe social d’aquesta. Olid apunta que les dones famoses d'aspecte físics normatius es poden permetre desviar-se de la norma perquè compleixen (amb escreix) altres expectatives: capital econòmic, capital social, capital sexual, etcètera.

Moltes vegades es poden saltar alguna part de la depilació: si les aixelles són amb pèl, la resta ha de ser sense; o si les cames són amb pèl, que sigui poc i discret. Les ingles, els bigotis i les barbes encara no són ni objecte de discussió. Només les dones que no veuran la seva feminitat ni la seva desitjabilitat qüestionades poden triar de deixar de depilar-se. Però per a moltes altres dones no hi ha aquesta opció.

Segons relata l'escriptora, dones enfrontades al racisme o dones que són de la classe treballadora experimenten, fins i tot, molts més comentaris com "bruta" o "fastigosa" si no es depilen. En canvi, sosté que a les dones blanques de classe alta es considera una excentricitat perdonable.

El llibre també assenyala la diferència crucial entre dones cis i dones trans. Mentre les dones cis no necessiten proves de la seva feminitat (i es poden deixar créixer el pèl); les dones trans han d'encarar un constant qüestionament del seu gènere; i, per tant, han d'assolir tots els requisits dels mandats de gènere.

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

A post shared by 𝚙𝚔 (@parisjackson)


Tipus de pèl

Un aspecte general del pèl corporal és que alguns tipus de pèl són més acceptats que d’altres. Desfer-se de tot el cabell corporal tan aviat com arriba l'estiu continua sent un hàbit entre la majoria de les dones. Calixte-Bea opina, per exemple, que el pèl de l'aixella i els pèls de les cames són actualment més acceptats.

De manera similar pensa Olid. I adverteix que és important tenir en compte que les normes de la bellesa són constructes culturals que no són inamovibles sinó que poden ser canviades. A més pensa que la decisió de depilar-se o no depilar-se no és una decisió personal, perquè si ho fos, "les conseqüències que comportés fer-ho o no fer-ho serien equivalents".

Tenir pèl en altres llocs que les aixelles o les cames pot causar que la gent qüestiones el gènere d'una persona. "Encara que moltes dones tenen pèl al pit i pèl facial com barbes, bigotis, unicelles i patilles, la majoria de nosaltres l'hem amagat o eliminat durant anys. Resulta en la majoria de la gent pensant que no existeix i que no és normal", explica Calixte-Bea.

Creu que el món se sorprendria molt si les dones deixessin de depilar-se perquè moltes dones tenen pèl en els mateixos llocs que homes. "Hi ha persones que són més peludes en algunes parts del món, mentre que en altres menys. Hi ha homes que no poden créixer barbes mentre que algunes dones poden. Acceptar això ens permetrà veure i celebrar aquestes diferències sense condemnar-les".


Lluitar contra les inseguretats

"Dic als altres que siguin fidels de si mateixos i que a qui li importa el que els altres pensin d'ells! Si estàs content, no deixis que l'opinió de ningú canviï això, respon Cydni Akbar a la pregunta de què li recomana a la gent que no sap si deixar de depilar-se o no. Ella continuarà ensenyant el seu pèl corporal a les xarxes socials i continuarà lluitant contra els trolls que li arriben diàriament.

Calixte-Bea els deixa saber que ella també estava insegura i que és totalment comprensible sentir-se així, perquè tothom està condicionat a odiar el pèl. És el mateix amb ser prima, tenir el cabell llarg, maquillar-se i portar roba convencionalment femenina, afirma l'escriptora. Segons Olid, no podem negar que tenim gravat a foc el que és un cos de veritat maco, tenim la idea de bellesa interioritzada que consisteix entre altres coses en un cos depilat.

Calixte-Bea explica que el primer que es pot fer és complementar-se a si mateix i al pèl corporal contínuament, a primera hora del matí quan despertes i durant tot el dia. El segon seria començar a portar roba que mostri el pèl i finalment el més important és tenir paciència i no precipitar-se en el procés.

Ella va trigar deu anys per arribar on és ara i declara que és normal que la societat senti un fort odi cap al pèl corporal, perquè estan convençuts que és repugnant per a una dona. "No es pot escapar del judici d'altres persones. Algú sempre tindrà alguna cosa negativa a dir sobre tu. En aquesta elecció personal es tracta de triar-se a si mateix i triar ser més feliç en el seu cos", remata.

— El més vist —
- Etiquetes -
- Comentaris -
— El més vist —