Ayuso Iglesias
Publicat el 17 de març 2021

La moció de censura presentada per Ciutadans i el PSOE a la Regió de Múrcia per desbancar el president Fernando López Miras del PP, dimecres passat, ha sacsejat la política espanyola. En poques hores, la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, dissolia l'Assemblea i convocava eleccions anticipades per al 4 de maig. Al seu torn, Més Madrid i el PSOE presentaven dues mocions de censura contra Ayuso que, finalment, no se celebraran. I aquest dilluns, el líder d'Unides Podem, Pablo Iglesias, deixava la vicepresidència del govern espanyol per esdevenir el candidat del partit a Madrid.

Què està passant a la Comunitat de Madrid? Quines conseqüències té tot plegat, tant en la comunitat autònoma com en el taulell polític espanyol? Parlem amb Manuel Monereo (Jaén, 1950) analista polític, advocat i escriptor. Monereo també va ser membre del Partit Comunista i Izquierda Unida i, entre 2016 i 2019, va ser diputat de Podem.


Isabel Díaz Ayuso ha convocat eleccions. Ha estat una decisió precipitada o és una estratègia planificada?
Jo crec que ha estat una estratègia oportuna. És a dir, ja feia mesos que treballava en aquesta possibilitat i la desitjava. Ayuso ha trobat en la moció de censura fallida a Múrcia aquest moment per anar a eleccions i, sobretot, fer-ho en un context que pensava que li seria molt favorable.

I per què volia convocar eleccions?
Per una banda, les enquestes que tenia eren molt favorables. Per l'altra, per la seva estratègia, ja de sempre però sobretot arran de la pandèmia, de ser la veritable oposició al govern de Pedro Sánchez. Ha anat construint un bloc social molt ampli amb tots els sectors que d'alguna forma han estat perjudicats per la pandèmia, culpabilitzant en aquest cas al govern de l'estat de tots els mals i problemes de Madrid. Des d'aquesta perspectiva, ella té una dreta social molt mobilitzada, molt confrontada amb el govern i al seu torn això li permet també neutralitzar Pablo Casado i el seu intent d'anar al centre. Ayuso té una posició en el Partit Popular molt inclinada a la dreta, en una aliança social amb l'extrema dreta de Vox. Per tant, era un context molt propici i, al davant, no hi tenia res, tenia una oposició molt dèbil per part del PSOE i amb una esquerra dividida passant mals moments.

Pablo Iglesias ha decidit abandonar l'Executiu espanyol i presentar-se com a candidat a Madrid. Com podem entendre aquest moviment que, a priori, pot semblar arriscat?
És molt arriscat. S'ha d'entendre com una decisió política molt pensada i molt meditada que, d'alguna manera, es resol presentant-se a les eleccions. És un revulsiu general. L'escenari que havia proposat Ayuso era increïble, ja que segons les últimes enquestes el PP duplicava diputats i estava a la vora de la majoria absoluta. Pràcticament acabava amb Ciutadans i, fins i tot, li menjava una part de vots a Vox. Això anava a ser un plebiscit a favor d'ella. El PSOE, en comptes de plantar-li cara, presenta un candidat per perdre. Presentar a Gabilondo era perdre. D'altra banda, els d'Unides Podem estaven amb dificultats per tenir grup parlamentari i Més Madrid estava pensant en volar sol i acabar derrotant UP. En aquest context, el marc conceptual de la campanya ha canviat, i ara apareix algú amb voluntat de guanyar i de donar la batalla. Amb Iglesias hi ha la possibilitat d'una batalla política, que segurament guanyi Ayuso, però que almenys es farà lluitant i sense rendir-se abans de començar.


"Amb Iglesias hi ha la possibilitat d'una batalla política. Segurament guanyi Ayuso, però almenys es farà lluitant i sense rendir-se abans de començar"


La seva entrada canvia tot l'escenari...
Absolutament. Es converteix en el protagonista de la campanya electoral enfront d'Ayuso. Aquesta polarització animarà a milers de votants que pensaven abstenir-se i polaritzarà molt el debat. Segurament, amb les enquestes a la mà, la dreta guanya, però com diríem en termes de futbol, hi haurà partit.

Quines conseqüències tindrà aquesta decisió en el govern de coalició entre Unides Podem i PSOE?
Això dependrà molt dels resultats. Crec que el fet que Pablo Iglesias no estigui en l'Executiu debilita a Unides Podem en el govern i en la seva capacitat de gestió. Però, d'altra banda, que Iglesias vagi a Madrid ajuda a l'esquerra en el seu conjunt perquè el que hi havia abans era una derrota garantida. És possible que, per a Pedro Sánchez, la vida sigui més fàcil, governar amb Unides Podem sense Iglesias. Veurem si al final no acaba qüestionant-se el govern de coalició.

És la fi del lideratge de Pablo Iglesias a Unides Podem?
Hi ha diverses formes d'entendre els lideratges. Un pot ser president i no ser el líder i viceversa, un pot no tenir càrrec públic i ser el líder. Jo crec que el que Pablo Iglesias planteja és un canvi de posició, un canvi de lideratge i crec que tot està molt girat a com acabi la batalla de Madrid, però d'alguna forma el que Iglesias planteja és una transició ordenada a unes eleccions generals, en les quals ell ja no s'hi presentarà, ja que donarà la batalla a Madrid.


"Per a Pedro Sánchez és possible que la vida sigui més fàcil. Veurem si al final no acaba qüestionant-se el govern de coalició"


Com veu la situació de l'esquerra a Madrid?
Jo la veig com una esquerra que no ha superat les ferides del passat, una esquerra que no assumeix la necessitat d'una trobada, d'una reconciliació, que no assumeix la seva diversitat combinada amb la diversitat d'acció... Tot això ens porta a una situació difícil i complicada. Però crec que el missatge d'Iglesias d'optimisme i de suma a la població ha sigut molt important. Com se sol dir, seran els electors els que defineixin la unitat. I jo tinc la convicció de que Podem amb Pablo Iglesias al capdavant, serà una força política significativa a Madrid. Ho ha sigut sempre i crec que ho serà molt més. És una pena que no es doni un missatge d’unitat i que anem a comptar vots.

Per què Más Madrid ha rebutjat l'oferiment d'Iglesias?
M'imagino que serà el pensar que Unides Podem els treu vots, o que UP no té viabilitat, o pensar que per separat es treuen més vots, no ho sé. Però bé, ells han decidit, tenen el seu dret i bé, anem a comptar vots.

Manuel Monereo. Foto: EFE

Com pot ser que un petit terratrèmol a Múrcia hagi pogut sacsejar tot el taulell polític espanyol?
Bé, perquè la situació política a Espanya és molt inestable, hi ha moltes batalles polítiques obertes. I el que ha passat és que aquesta vegada se'ls ha anat la mà a Iván Redondo i a Pedro Sánchez. És a dir, el Partit Socialista creia que estava en un escenari polític molt favorable, amb una dreta en plena guerra civil, amb una esquerra, en aquest cas Unides Podem, a la baixa. I han arribat a la conclusió, típic dels gabinets d'estudi electorals, que es podia iniciar un procés de col·laboració amb Ciutadans, començant per Múrcia, continuant per diversos pobles i ciutats, i després en alguna comunitat més com podrien ser Castella i Lleó, i Madrid. Aquesta col·laboració estratègica entre Cs i PSOE ha subestimat la capacitat de reacció del PP a Múrcia. I ha subestimat Ayuso, que ha aprofitat la conjuntura per llançar-se a aquesta aventura electoral que l'afavoreix a ella i a la seva posició dins del PP. Pablo Casado és presoner d'Ayuso.


"L'aliança amb Ciutadans que volia el PSOE per neutralitzar Pablo Iglesias s'ha vist tan debilitada que fa pensar que Ciutadans desapareixerà"


Presoner d'Ayuso?
Ha d'unir la seva vida al resultat electoral d'Isabel Díaz Ayuso i al tipus de partit i d'aliança que està organitzant a Madrid. És a dir, el gir al centre del PP queda molt limitat, molt neutralitzat, per aquesta convocatòria electoral d'Ayuso. I d'altra banda, l'aliança amb Ciutadans que volia el PSOE per neutralitzar Pablo Iglesias s'ha vist tan debilitada, que això fa pensar que Ciutadans desapareixerà com a partit. Penso que difícilment sortirà un diputat de Ciutadans a Madrid, i si Ciutadans desapareix a Madrid, el futur del partit... Per això la batalla de Madrid té moltes batalles internes.

Quines?
Hi ha una batalla a la dreta entre VOX, PP i Cs, una batalla en el centre entre Cs i PSOE, i una batalla a l'esquerra entre PSOE, Més Madrid i Unides Podem. Hi ha moltes batalles alhora entre blocs i entre l'hegemonia a cada bloc. A Madrid tot això ha saltat pels aires amb la presentació de Pablo Iglesias i ara hi ha una nova realitat, i una nova confrontació que deixa el PSOE i Més Madrid en territori de ningú.

Fa anys que parlem de la fi del bipartidisme. En quina mesura estem assistint a un intent de reconstruir-lo?
Això és el que hi ha darrere de totes aquestes mogudes. Jo crec que quan un sistema polític neutralitza o liquida un canvi com va ser el 15-M, és a dir, com va ser Unides Podem, quan frena un desig col·lectiu de renovació política, la realitat del règim no torna a l'etapa anterior, torna a una nova etapa molt més la dreta. Quan tu veus per exemple, de sobte, la presència significativa de Vox al cinturó metropolità de Barcelona te n'adones de fins a quin punt, per primera vegada, Vox es converteix en una força de vot obrer.

És inèdit?
El que ha passat a Catalunya no havia passat a la resta de l'Estat, és nou. Quan tu veus els resultats a Nou Barris te n'adones de fins a quin punt hi ha novetats en la situació política espanyola i és, en gran part, perquè processos de democratització social han sigut neutralitzats, han sigut derrotats. I en aquesta derrota hi ha un esperit d'una restauració, que porta a l'intent de repetir el bipartidisme. Què passa? Que les dues forces significatives que van emergir d'aquell món del bipartidisme, Cs i UP, estan qüestionades. Però no arribarà un nou bipartidisme, en aquest cas serà un trípode, en què hi haurà una dreta molt forta, i una extrema dreta molt forta, que ve per quedar-se.

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —