GAYLOR
Publicat el 12 de maig 2022
Temps de lectura 7 Minuts

Vuit hores de les teves cançons preferides. Vuit hores seguides, sense parar, cantant a ple pulmó els temes que només cantes sola a la dutxa. Vuit hores en una sala on tothom comparteix la mateixa característica: ser molt, molt fan de la Taylor Swift

El passat dissabte 30 d’abril es va celebrar a Barcelona la primera Taylor Fest. Amb entrades completament exhaurides, els fans de la Taylor Swift, els swifties, van poder assistir a una nit de discoteca temàtica amb cançons exclusivament de la cantant nord-americana. 

Imitant les festes estatunidenques que s’havien fet virals a TikTok, l’esdeveniment de Barcelona va ser organitzat per un grup de fans i va oferir als seguidors de l’artista l’única oportunitat de cantar en companyia la versió de 10 minuts d’"All Too Well", de cridar "1,2,3 let's go bitch" a l'inici de "Delicate" o de fer el doble aplaudiment durant el pont de "You Belong With Me" entre tots els assistents. 

 

@swiftxile This was the Time of my Life 🤩🎉🫶🏽 #swiftiepartyinparis #taylorswift #swiftok #swiftie @taylorswift @taylornation @beginagaininparis ♬ son original - swiftxile


Entre cançó i cançó, però, eren moltes les noies que aixecaven els seus mòbils a la pista de ball per ensenyar imatges de la bandera lesbiana o bisexual. El gest, que no sorprenia a cap de les assistents i que de fet era rebut amb aplaudiments i clams, mostrava com d’estreta és la relació de Taylor Swift amb la comunitat queer, i com molts fans del col·lectiu han fet totalment seus alguns dels seus temes més icònics. 

Parlem amb cinc swifties, que formen part de la comunitat LGTBIQ+ —Cata Nazario (23), Biel Mercadal (21), Júlia Pérez (22), Marina Varea (16), i Raquel López (25)—, per entendre la connexió entre el fandom queer i la Taylor Swift.

Per què les seves lletres són interpretades per molts com a queer-coded —és a dir, codificades de manera queer—? Què és el que fa que àlbums com Folklore o Evermore siguin llegits com a projectes sàfics?

 

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

A post shared by Musical Box (@musicalboxcol)

 

Escapant de la misogínia 

Coneguda als seus inicis per les seves cançons country i després pels seus hits pop, Taylor Swift és una de les artistes més importants de la dècada. Actualment, és l’única dona que ha guanyat el Grammy a millor disc tres vegades, i les lletres, que escriu ella mateixa, l’han consagrada al llarg dels anys com una de les compositores més destacades del panorama musical. 

La llista de mèrits, rècords i premis arriba a ser interminable, però no ha estat fins als darrers anys que la cantant ha començat a rebre el reconeixement que es mereixia. Assetjada des de ben jove per totes les relacions sentimentals que tenia, Swift ha estat titllada durant molt de temps com a “dona boja, devora homes i niñata que no és capaç d’aguantar amb cap home; o guarra, entre molts altres insults”, explica Raquel Lopez a Diari de Barcelona, seguidora de la cantant, i afegeix que la gent “s’oblida ràpidament de tota l’exposició misògina brutal que porta rebent des d’ençà que té 14 anys”. 

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

A post shared by Taylor Swift (@taylorswift)

Davant d’aquesta narrativa que la premsa havia creat sobre ella, Swift se’n riu a cançons com "Blank Space" o "I Did Something Bad" on fa paròdia d’aquest personatge fictici. Tanmateix, és en el seu setè treball discogràfic, Lover, on la cantant es mostra més contundent i posa en manifest tots els atacs masclistes que ha rebut al llarg de la seva carrera en cançons com "The Man" o "You Need To Calm Down" en els quals aprofita també per reivindicar els drets del col·lectiu LGTBIQ+. 

La implicació política de Swift ha estat progressiva però constant i cada cop més explícita. L'any 2018, per exemple, va trencar el seu silenci polític en favor als demòcrates i sovint s’ha mostrat molt simpatitzant amb la comunitat queer: “A partir de l’estrena del disc 1989, Taylor ha donat molt de suport a la comunitat i no només de boquilla, sinó que ha donat diners a moltíssims fans del col·lectiu que necessitaven ajuda, ha contribuït als moviments, etc. La visió que tenim dins del fandom és que utilitza els seus privilegis a favor nostre”, afirma la Cata Nazario, que es declara fan des del 2019 durant l’era Lover.

Amb cançons com "Shake it Off", "Mean", "You Need To Calm Down" o "ME!", Swift fa una carta d’amor als haters i això fa que “molta gent del col·lectiu connecti amb aquestes cançons, que són pràcticament himnes, perquè reivindiquen molt obertament ser qui ets sense vergonyes”, relata Júlia Pérez, swiftie des que era ben petita. 

Així i tot, remarca que la connexió especial entre el fandom queer i la cantant americana “no ve només d’aquests grans himnes festius, sinó sobretot de cançons més reflexives” com les que apareixen en els seus dos últims treballs discogràfics. Marina Varea, una altra fan, remarca que la comunitat “no vol activisme comercial, sinó que volem cançons on ens puguem identificar”.

Amb el llançament sorpresa de Folklore, l’estiu de 2020, i Evermore, el seu disc germà, estrenat l’hivern del mateix any, Swift va aconseguir connectar més que mai amb els seus fans de col·lectius dissidents. Per què? Què diferencia aquests dos àlbums de la resta?

@grouponmom

critical thinking is hard

♬ Miami, My Amy - Keith Whitley

Clover blooms in the fields
Spring breaks loose, the time is near
What would he do if he found us out?
Crescent moon, coast is clear
Spring breaks loose, but so does fear
He's gonna burn this house to the ground

"Ivy", Evermore


Escapant cap al bosc

En l’era Folkmore -Folklore + Evermore-, l’artista va reinventar-se una vegada més i va mostrar als seus fans la seva faceta més indie. Definit com un dels grans àlbums de l’època de la pandèmia, Folklore fa una mirada introspectiva que va connectar amb moltíssima gent queer: “Swift es va permetre parlar des d’un punt de vista molt més profund i personal on ens canta des d’una perspectiva i sensibilitat molt humana”, relata Pérez.

Swift deixa enrere els detalls autobiogràfics que caracteritzaven el seu estil com a cantautora i durant els mesos de confinament crea tot un imaginari de llocs i personatges ficticis. A través d’aquestes històries, la cantant posa veu als sentiments que vol transmetre’ns: “Les línies entre la fantasia i la realitat es difuminen i els límits entre la veritat i la ficció es tornen gairebé indiscernibles (...) Durant l’aïllament, la meva imaginació ha volat lliure i el resultat és aquest disc”, va explica la mateixa cantant al pròleg de Folklore. 

És així com coneixem el drama entre Betty, James i August, les protagonistes del triangle amorós que Swift narra a través d’aquestes tres cançons —"Betty", "Cardigan" i "August"—. De fet, són aquests temes, els que els fans van etiquetar com a clarament “gays” des del principi: “Betty parla del primer amor d’una manera que s’interpreta molt fàcilment com a sàfica”, detalla Varea.

Gran part dels fans han interpretat que aquest triangle amorós el protagonitzen tres dones, ja que Swift va prendre el nom de les tres filles de Blake Lively i Ryan Reynolds, amics íntims de la cantant. Tot i que Swift, mesos més tard, va explicar que, en el seu cap, el James era un noi, ja era massa tard per canviar la història que el fandom havia fet seva. 

@pautalksmusic Intro a la trilogía de Cardigan/Betty/August! 😎 Esta noche☝🏻analizando la 1a! #fyp #taylorswift #folklore #pautalksmusic ♬ Monkeys Spinning Monkeys - Kevin MacLeod & Kevin The Monkey

L’estètica Cottagecore, que consisteix en la idealització de la vida rural i la natura, i que acompanya Folkmore ha reforçat també el concepte sàfic que l’envolta. Aquesta estètica “ha estat sempre molt relacionada amb la cultura lèsbica, ja que darrere té una idea d’escapar de les normes socials i deixar enrere un món on l’home és sempre el centre”, remarca López i continua dient que “la tranquil·litat, la bellesa i la romantització de la naturalesa té una forta connexió amb quelcom queer, sobretot en l’amor entre dues dones (...) El Cottagecore representa l’escapada de tot allò preestablert i això fa que sigui una estètica molt queer-coded”, conclou.

López, que fa unes setmanes va veure com la seva tesi titulada “Subtexto y simbología lésbica en las letras de los álbumes de Taylor Swift Folklore y Evermore, en relación con poemas de Emily Dickinson” es viralitzava a Twitter, explica al Diari de Barcelona com d’única troba ella la lírica de Taylor Swift en relació al col·lectiu: “L’amor queer és inexplicable si no ets queer, se sent de manera molt diferent, és una total deconstrucció de tot el que t’han ensenyat tota la teva vida (...) És sentir les coses de manera molt intensa i, de vegades, dolorosa”. 

En cançons com "Seven" canta sobre una infància abusiva; a "Illicit Affairs" narra un amor secret; i a "Ivy" torna a reincidir en la idea d’un afer prohibit. Swift “parla de les nostres històries. La manera en com les escriu se sent queer i crec que quan la comunitat connecta tant d’aquesta manera tan particular és perquè estàs escrivint també des de la seva mateixa experiència queer”, assenyala López fent referència a la rumorejada bisexualitat de la compositora nord-americana.


I think your house is haunted
Your dad is always mad and that must be why
And I think you should come live with
Me and we can be pirates
Then you won't have to cry
Or hide in the closet
And just like a folk song
Our love will be passed on

"Seven", Folklore


Escapant dels rumors

“Encara que als ulls del món tingui una imatge molt hetero, molts pensem que realment no és tan així”, comenta Mercadal. Des que Swift es va mudar a Nova York i va deixar enrere les botes de cowboy, se l'ha relacionat estretament amb moltes dones. L’especulació sobre la seva orientació sexual no és res nou.

“El moment més famós és quan suposadament les càmeres van captar un petó entre ella i la seva millor amiga, Karlie Kloss, de qui era inseparable i amb qui anava sempre de bracet agafada”, continua Nazario. Aquestes teories, que són molt populars dins del fandom, “no són gaire conegudes pel públic estàndard, que no és conscient dels rumors de Swift amb Kloss o amb l’actriu Diana Agron, amb qui també es diu que va tenir una relació”. Al llarg dels anys, els fans han recollit en fòrums totes les possibles pistes i fins i tot hi ha qui ha elaborat un extens power point amb tota la cronologia de la cantant i la model.

Tot i que l’artista s’ha posicionat tan sols com a aliada de la comunitat i fa anys que surt amb l’actor Joe Alwyn, molts consideren que “la realitat parla per si sola”, explica Pérez. De fet, “moltes cançons estan queer-coded i estan plenes de referències a les seves relacions passades amb Karlie Kloss o Diana Agron, com podria ser el cas de "Wonderland" o "Right Where You Left Me"”, continua plantejant la fan.

Sigui com sigui, aquest és un tema que divideix als fans, ja que molts pensen que no s’hauria d’especular sobre la sexualitat d’altres persones. Així i tot, Pérez manifesta que “si podem suposar que un artista és hetero, per què no podem especular si un artista no ho és?”


So we went on our way
Too in love to think straight
All alone, or so it seemed
But there were strangers watching
And whispers turned to talking
And talking turned to screams, oh

"Wonderland", 1989


 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

A post shared by Karlie Kloss (@karliekloss)

 

Escapant de les mirades

La manca de pronoms ha fet també que moltes de les seves lletres siguin interpretades com a queer-coded: “Swift parla d’una persona, poques vegades de he o she, això fa que si ets no binària o sàfica puguis sentir-te representada”, explica Pérez. 

Dins del fandom també “hi ha una broma interna cada vegada que Swift escriu cançons des d'un suposat punt de vista masculí com a "How You Get the Girl", indica Mercadal, tema on l’artista canta sobre els passos a seguir per “aconseguir una noia”.

Però sense cap mena de dubte, el que enforteix més la relació entre la comunitat queer i Taylor Swift és “la seva obsessió per descriure amors prohibits, amors secrets o amors perseguits”, assegura Nazario. 

Des dels seus primers treballs discogràfics es pot comprovar com Swift relata constantment en diverses cançons com "The Way I Loved You", "I Know Places", "Out of the Woods", "Dancing with our Hands Tied", "Dress" o "Gold Rush", aquest tipus de relació que tant ressona amb les relacions del col·lectiu: “Swift utilitza tropos que són molt comuns dins la comunitat, com l’amor impossible, el desig de voler estar amb algú i no poder o relacions que estan destinades al fracàs des d’un principi… Aquestes similituds amb l’experiència queer fa que ens sentim molt reflectides”, continua descrivint Nazario. 


Our secret moments in your crowded room
They've got no idea about me and you
There is an indentation in the shape of you
Made your mark on me, a golden tattoo

"Dress", Reputation


La repetició d’aquests temes al llarg del seu catàleg segurament es deu a la “traumàtica relació amb la fama que Swift té després d’estar durant molts anys durament exposada a la premsa del cor”, destaca Pérez, tot i que molts fans també ho atribueixen a la suposada bisexualitat de la compositora.

Swift que, per desgràcia, va ser la primera artista en protagonitzar i popularitzar el format de hashtag '#TaylorSwiftIsOverParty', després del seu escàndol amb un raper americà, ha mantingut des d’aleshores la seva vida personal meticulosament privada. D'aquesta manera, l'obsessió per relatar parelles secretes continua viva i, ara per ara, les cançons són l'únic punt de trobada amb els seus fans, ja que des de la polèmica de 2016, només publica a les xarxes o atén a catifes vermelles en moments molt puntuals. 
 
Swift escriu sobre amors amagats, i sobre la por que elements externs a la relació l’arruïnin, i utilitza contínuament símbols per tal d'escapar d’una societat que no para de castigar-la tot i tenir molts privilegis. I és dins d'aquest imaginari on moltes seguidores sàfiques connecten profundament amb l'artista. Nazario reafirma que “tot i que pugui semblar que són tropos universals, són temes que són associats a la comunitat LGTBIQ+ des de sempre. Les nostres històries per desgràcia hi giren al voltant i sempre van acompanyades d’aquest dramatisme, tot i que no hauria de ser així, és el que hem vist sempre, i en això ella ens hi acompanya de la mà”.

Des del DdB, hem confeccionat una playlist on hem recollit totes les cançons que les diferents entrevistades pel reportatge ens han anat comentant. Aquí teniu el resultat:


— El més vist —
- Etiquetes -
- Comentaris -
— El més vist —