Huracans, tifons, ciclons… tots ells són tempestes violentes que es formen a partir d'aire humit i càlid sobre els oceans, que poden ser molt perillosos fins i tot en les fases de desenvolupament i que tendiran a intensificar-se a conseqüència de la crisi climàtica.

Se'ls coneix per noms diferents en funció d'on s'hagin originat, però formalment tots reben la denominació científica de "cicló tropical", segons la NASA, que qualifica aquests fenòmens com "les tempestes més violentes de la Terra". A més, cada vegada seran més violentes i freqüents a mesura que es continuï escalfi el planeta, assenyala aquesta entitat.

Fotografia cedida pel Centre Nacional d'Huracans (NHC) dels Estats Units on es mostra el pronòstic de cinc dies del pas de l'huracà Idalia pels Estats Units. | NHC cedida a EFE

L'Organització Mundial de Meteorologia (OMM) defineix els ciclons tropicals com a "tempestes de ràpida rotació que s'originen als oceans tropicals, d'on extreuen l'energia necessària per desenvolupar-se". Es formen allà on hi hagi aigües càlides, amb una temperatura de superfície d'almenys 26,5 °C.

Segons on passin, se'ls pot dir de diverses maneres: "huracà", a l'oceà Atlàntic o al Pacífic oriental; "tifó", al Pacífic Nord occidental; "cicló", a la badia de Bengala i el mar Aràbic; "cicló tropical sever", al Pacífic i al sud-est de l'Oceà Índic; o simplement "cicló tropical" al sud-oest de l'Oceà Índic.

S'estima que, en els darrers 50 anys, 1.942 desastres han estat atribuïts a ciclons tropicals, "que s'han cobrat la vida de 779.324 persones i han causat pèrdues econòmiques estimades en 1.407.600 milions de dòlars estatunidencs", segons l'OMM.

Fotografia d'un arbre enderrocat pels vents associats a la tempesta tropical Idalia, a l'Havana (Cuba) | Ernesto Mastrascusa (EFE)

Com es formen?

El procés de formació és el mateix per a tots aquests fenòmens: "l'aire càlid i humit sobre l'oceà puja des de prop de la superfície i provoca una zona de menor pressió atmosfèrica per sota", explica la NASA, que afegeix que "l'aire de les zones circumdants amb més pressió atmosfèrica empeny cap a la zona de baixa pressió" i, aleshores, "aquest aire 'nou' s'escalfa i s'humiteja i també puja".

A mesura que aquest aire calent continua pujant, "l'aire circumdant s'arremolina per ocupar el seu lloc" i, mentre l'aire calent i humit puja i es refreda, es formen núvols. "Tot el sistema de núvols i vent gira i creix, alimentat per la calor de l'oceà i per l'aigua que s'evapora de la superfície".

Quan aquestes tempestes es formen al sud de l'equador, giren en sentit de les agulles del rellotge, mentre que les del nord de l'equador ho fan a la direcció contrària.

Fotografia de satèl·lit cedida per l'Oficina Nacional d'Administració Oceànica i Atmosfèrica (NOAA) a través del Centre Nacional d'Huracans (NHC) dels Estats Units, on es mostra la localització de la tempesta tropical Idalia a prop de les costes de Florida (EUA). | NOAA-NHC (EFE)

Tempesta tropical o huracà

La velocitat dels vents màxims sostinguts determina la seva classificació com a "depressió tropical" (menys de 63 km/h), "tempesta tropical" (més de 63 km/h), que és quan reben un nom propi, o "huracà" – tifó, cicló, cicló tropical sever, etc. – (més de 116 km/h).

A partir d'aquí, les tempestes ciclòniques severes (huracans, tifons i ciclons) es classifiquen en cinc categories. La primera és la que té menys intensitat, amb vents d'entre 119 i 153 km/h, mentre que la cinquena és la més severa, amb una velocitat dels vents superior als 249 km/h.