Reverter i Laporta
Per EFE
Publicat el 07 d’octubre 2021

La Due Diligence, l'auditoria encarregada per la nova cúpula del FC Barcelona a Deloitte, revela descontrol i improvisació en la gestió del dia a dia del club i de la política de fitxatges en l'etapa de Josep Maria Bartomeu, la gestió de la qual va disparar la massa salarial un 61% en tres anys i va deixar un deute de 1.350 milions fins al març, incloent els compromisos futurs.

El director general del club, Ferran Reverter, va explicar en la presentació d'aquesta auditoria a l'Auditori 1899 del Camp Nou que, en paral·lel a la mateixa, el club ha encarregat un informe 'forensic' (una recerca a fons del funcionament del club), que hauria d'estar llest en els pròxims "dies o setmanes".

Aquesta recerca se centra en tres àrees: l'Espai Barça, intermediaris i proveïdors. "Quan acabi el 'forensic', el Barça decidirà quina és la millor manera de conducta, si cal una acció de responsabilitat o corresponen un altre tipus d'accions judicials. Ho decidirem. Ara seria precipitat", apuntava.

L'auditoria posa de manifest greus deficiències de gestió per part de l'anterior Junta Directiva, en el mandat de la qual es va incrementar, en tres anys, un 61% la massa salarial (passant de 471 a 759 milions d'euros), un 56% les despeses de gestió i un 600% els costos financers.

Reverter subratllava que la nova Junta Directiva, encapçalada per Joan Laporta, es va trobar una gestió "nefasta i improvisada" de la Junta anterior, que va deixar l'entitat "amb un patrimoni negatiu i en situació de fallida comptable, amb un flux de caixa operatiu nul i amb dificultat per a pagar fins i tot les nòmines".

Salaris desorbitats

L'auditoria encarregada constata que els fitxatges es van realitzar a preus elevats i incloent clàusules que van disparar els costos salarials, com primes per fi de contractes. Reverter apuntava que, de no haver actuat, la massa salarial en la temporada 2021-22 hauria ascendit a 835 milions, un 108% per sobre dels ingressos recurrents.

En aquesta línia, l'anàlisi també ha trobat despeses d'intermediació rellevants i poc habituals en anys anteriors, com a comissions en operacions de compravenda de jugadors "d'entre el 20 i el 30% per cent", en lloc del 5% habitual.

Sense citar noms de futbolistes, ha dit que l'anterior Junta va signar a un jugador un salari de 9 milions a la seva primera temporada, que després saltava fins als 19 milions a la segona i als 28 milions a la tercera.

La Due Diligence també fa aflorar pràctiques com l'eliminació de correus d'empleats del club 90 dies després que deixessin l'entitat, i denuncia que en moltes ocasions els directius no usaven els ordinadors del club o bé que redirigien els correus rebuts en els seus comptes oficials de correu de club a comptes de correu particulars. Això ha fet encara "més difícil" conèixer "el funcionament del dia a dia de l'entitat", ha apuntat Reverter.

Falta d'inversions en instal·lacions esportives, de controls interns en el club o bé infravaloració del cost de projectes com l'Espai Barça, estimat inicialment en uns 600 milions d'euros i que podria acabar costant més del doble, són unes altres de les denúncies a l'herència rebuda per l'actual equip directiu a partir de les dades de l'auditoria.

Un deute majúscul

Quant al deute financer del club, es va incrementar en 514 milions en tres anys, en passar dels 159 milions deguts al juny de 2018 als 673 acumulats al març de 2021. El deute total de l'entitat, incloent altres compromisos i passius diversos, assoleix els 1.350 milions d'euros, tal com ja va avançar el president Joan Laporta fa uns mesos.

I és que al deute financer s'ha d'afegir els ajornaments de salaris de jugadors, xifrats en 389 milions, els litigis en curs per risc probable, que sumen 91 milions (el club acumula litigis amb risc possible o remot per altres 321 milions), compromisos relacionats amb l'Espai Barça per 56 milions o bé ingressos anticipats d'una banda dels drets audiovisuals de la pròxima temporada per 79 milions.

Així mateix, Reverter denunciava que el Camp Nou tenia problemes estructurals (més de 900 patologies pendents de solucionar) que han obligat a invertir-hi 1,8 milions d'euros. I ha precisat que, en la situació en la qual es trobava, l'estadi no hauria pogut obrir les seves portes si s'haguessin aixecat abans les restriccions per la pandèmia: "Per a actualitzar totalment l'estadi haurem de gastar 23 milions".

Pèrdues de 91 milions

D'altra banda, Reverter confirmava que el club preveu tancar la temporada 2021-2022 amb cinc milions de beneficis, i que l'exercici 2020-2021 es va tancar amb 481 milions de pèrdues a causa d'haver ingressat 631 milions i haver tingut unes despeses de 1.136 milions.

En aquest sentit, el director general del FC Barcelona explicava que les pèrdues del curs passat per l'impacte de la Covid, segons els criteris de LaLiga, es xifren en 91 milions. "Per tant, encara sense la pandèmia, el Barça hauria perdut 390 milions la temporada passada", afegia.

L'Espai Barça, un altre pou

El director general anunciava que el club proposarà en l'Assemblea de Compromissaris del 17 d'octubre "una proposta de finançament de l'Espai Barça de 1.500 milions d'euros". "L'Espai Barça està molt mal dimensionat en import i temps. Es parlava de 600 milions de preu total quan el preu mitjà dels estadis que s'estan fent a Europa és de 900. Per tant, l'Espai Barça no pot costar 600", deia.

"De fet, ja s'ha gastat un 25% del pressupost i tan sols s'han fet un 5% de les obres", afegia. "El Camp Nou pot costar entre 800 i 950 milions d'euros i si volem tenir el millor Palau Blaugrana possible, on es puguin celebrar concerts i organitzar la Final Four, el seu preu estarà entre els 200 i els 300 milions. A més, cal sumar el cost del campus", exposava.

Segons Reverter, la junta de Bartomeu no tenia una planificació financera. "El 2014 es va fer el referèndum de l'Espai Barça, quan hi havia 287 milions de deute, i es va dir que quan es rebaixés a 200 es començaria a fer el projecte. En 2017 la junta va canviar el criteri d'avaluació del deute sense que ho votés l'Assemblea i el deute es va ser disparant", indicava. 

A més a més, deia que a l'auditoria s'han detectat fraccionament de factures més enllà del cas Barçagate. El director general relatava que també es van produir a l'Espai Barça per dos motius: "Per evitar el control i per un tema operatiu, perquè la gent es busca la vida en un moment en el qual el club no funciona". 

Cinc anys per equilibar-se

El FC Barcelona estima que amb el seu actual pla de viabilitat i el seu pla estratègic necessitarà almenys cinc anys per "equilibrar els seus números deficitaris", segons els càlculs del director general del club, la qual no implica que el club "no pugui fitxar (jugadors) ni tenir un equip competitiu".

Reverter assegurava que si el Barça segueix fent els deures i reduint la massa salarial "podrà fitxar un crac o dos" en les properes temporades. "El gran avantatge que tenim és que no necessitem fitxar a 10 o 15 jugadors", explicava en relació al potencial de jugadors sortits de la Masia.

Per complir aquestes previsions, Reverter deia que cal seguir rebaixant la massa salarial, ja que l'ideal seria que fos el 55% en relació als ingressos, però que l'objectiu és situar-la en un 61% l'any que ve. I també aconseguir que l'estadi obri el seu aforament al complet i una bona gestió de jugadors quan comenci el mercat. El club preveu que el deute bancari comenci a reduir-se en un termini de dos anys, quan acabi el període de carència pactat.

Cal recordar que el Barça ha obtingut de Goldman Sachs un crèdit de 595 milions a 10 anys amb un interès de l'1,98%. "Aquesta junta té un pla que els inversors ens han comprat, un pla que té molta credibilitat i que vol fer que el FC barcelona segueixi sent el millor club del món", manifestava.

Per això, i malgrat la mala imatge pública que admitia que pot generar el repàs de les presumptes irregularitats de la junta anterior, volia llançar un missatge d'optimisme i confiar en les iniciatives de futur per recuperar els ingressos, com l'Espai Barça, la monetització "dels més de 400 milions de fans que el club tenen a tot el planeta" o l'entrada en negocis com els e-Sports.

— El més vist —
- Etiquetes -
- Comentaris -
— El més vist —