El segon nanosatèl·lit de Catalunya, el Menut, entrarà en òrbita el sis de desembre. S'enlairarà des de Florida, als Estats Units, a bord d'un llançador d'SpaceX. En parlem amb Rafel Jordà Siquier, el conseller delegat d'O​​​​​pen Cosmos, l'empresa que l'ha dissenyat i fabricat. Amb la creació del Menut, l'empresa ha inaugurat una nova seu a Barcelona, on espera crear fins a mig centenar de llocs de treball de perfil tecnològic i d'enginyeria. 

"Open Cosmos està creixent, avui anunciem les noves instal·lacions a Barcelona, amb el satèl·lit Menut preparat per ser enviat a SpaceX pel seu llançament al desembre"

Quina és la missió del Menut, més enllà de l'observació?
El Menut és un satèl·lit només d'observació terrestre, fa fotos de la Terra i es poden analitzar per tal d'entendre què passa. Per exemple, pots monitorar els canvis de la costa o el grau d'humitat i vegetació de certes zones, incendis, desforestació, riuades, etc. Totes aquestes dades són molt útils i valuoses per saber com progressa el canvi climàtic. Aquest satèl·lit permet quantificar-ho i trobar una solució més eficient.

Com funciona un nanosatèl·lit com el Menut? 
El Menut és un satèl·lit relativament petit, com el seu nom indica, mesura uns trenta centímetres, però per dins té una electrònica extremadament avançada. Té panells solars per generar l'energia que necessita i un sistema de comunicacions per descarregar un gran volum d'imatges. Tota aquesta tecnologia que hem desenvolupat a Open Cosmos ens permet escanejar i prendre imatges de la Terra.

Quant temps cal per posar en marxa un satèl·lit així? 
El desenvolupament d'aquestes tecnologies requereix molt de temps, però una vegada tens els sistemes desenvolupats, com tenim a Open Cosmos, podem posar en funcionament un satèl·lit en qüestió de mesos. Menut en aquest cas ha estat una mica més d'un any en desenvolupament, però d'altres, com el que llançarem ara a l'octubre, l'hem fet pràcticament en quatre mesos. De fet, avui ja està integrant-se en un llançador.

Llavors, una vegada automatitzat el sistema, és fàcil produir satèl·lits.
Tant com "fàcil" no m'atreviria a dir-ho, perquè el sector espacial es complex, però sí que Open Cosmos és capaç de fer-ho "senzill", però sobretot útil, per empreses i la ciutadania.

No és el primer satèl·lit que llanceu ni de bon tros. L'anterior el vau llançar amb una empresa russa, però ara ho fareu des de Cabo Cañavera, a Florida com és? 
Al món hi ha cinc grans "llançadors" i treballem amb tots ells. El Menut el llançem amb SpaceX des de Florida, però també tenim llançaments a punt amb Variant Space, un dels grans europeus, i amb Virgin Orbit enlairarem un satèl·lit a principis de novembre. L'any passat en vam enviar dos amb Soyuz. Òbviament, des del moment que va esclatar la guerra vam deixar de contractar els serveis d'aquesta empresa russa, però hem continuat utilitzant la resta de proveïdors.

Amb aquest canvi de plans, el procés per dur el satèl·lit fins al llançador és més lent?
Per transportar el satèl·lit a Cabo Cañaveral hi ha tota una sèrie de regulacions i de controls i una integració dins els sistemes que despleguen el satèl·lit. Perquè el Menut s'integra dins del que es coneix com un deployer, una estructura que permet desplegar-lo de forma controlada. Són aquests els que s'encasten dins l'estructura del coet, llavors durant les següents setmanes ha de passar tot el procés d'integració dins el deployer, ha d'esperar que arribin altres satèl·lits i finalment serà llançat. Nosaltres com a empresa, dins el producte d'Open Orbit, fem l'emissió i la fabricació però també tot el tema regulador. Hi ha molts tràmits logístics per poder transportar una cosa tan peculiar com un satèl·lit fins a Florida.

Catalunya pot ser un territori líder en la indústria de l'espai?
França sempre ha tingut un lideratge molt potent en llançadors, també Itàlia amb alguns de més petits, però l'indústria espacial es divideix en parts i hi ha regions amb diferents fortaleses. Els últims cinc o deu anys hi ha hagut una revolució en el sector, hem passat de satèl·lits molt grans, cars i lents de desenvolupar, a aparells molt més petits, àgils i de pressupostos modestos. És un canvi de paradigma similar a quan es van deixar de fer ordinadors centrals i van passar a ser ordinadors personals i ordinadors portàtils. Més petits i més econòmics. Ara tenim portàtils que són trenta mil vegades més potents que aquells antics ordinadors. Hi ha molt poques empreses capaces de desplegar tota la infraestructura que comentava amb satèl·lits petits, Open Cosmos és una d'elles. A Barcelona existeix un bon ecosistema espacial però necessita grans projectes que l'impulsin. Crec que el fet de moure'ns a Barcelona farà que tot aquest ecosistema pugui créixer encara més i perquè no, ser líder mundial.

Des d'Open Cosmos voleu potenciar la seu de Barcelona, amb més inversió i llocs de feina, però hi ha prou talent?
Un dels motius pels quals volem créixer a Barcelona és perquè hi ha molt de talent i de moltíssima qualitat. De la UPC o la UAB, per exemple, està sortint un talent extraordinari; en telecomunicacions i enginyeria aeronàutica. Ho coneixem bé perquè molts de nosaltres hem sortit d'aquestes universitats. Barcelona és un punt molt interessant pel talent, que fins ara les empreses no han pogut retenir i molts de nosaltres vam haver de marxar a l'estranger per desenvolupar la nostra carrera.

Penseu atraure gent jove?
M'agradaria molt que les noves generacions que surten d'aquestes brillants universitats es quedin a treballar amb nosaltres. Una altra cosa molt bona que té Barcelona és que podem repatriar molt talent de la meva generació, per exemple, que va marxar fora i ara troben a faltar treballar des de casa. Creiem que molt d'aquest talent es podrà repatriar per impulsar la indústria espacial i també atraurem mirades internacionals. 

Entre aquest talent, hi ha escassetat de dones? 
Quan vaig estudiar la carrera, Enginyeria Aeronàutica a la UPC, d'entre una norantena d'estudiants només hi havia vuit o nou noies, un 10% o menys del total. Sé que això està canviant, perquè mantenim bastant el contacte amb gent de la universitat. Cada vegada hi ha més dones en carreres tècniques d'aquestes característiques. Una cosa que estem intentant fer des d'Open Cosmos és atreure talents diversos, tant en gènere com pel que fa a la nacionalitat i les llengües. En primer lloc, perquè això ens enriqueix moltíssim com a empresa, fa que tinguem un entorn molt més internacional i agradable. En segon lloc, perquè tenir gent diversa, amb vivències i punts de vista diferents, és un gran avantatge. És cert que, malauradament, en el nostre sector encara no hi ha paritat, però crec que s'està avançant en la direcció correcta. A Barcelona, de fet, hi ha organitzacions tan potents com "Women in Aerospace" que estan fent una feina excel·lent per aconseguir-ho. 

Com t'imagines el futur de la indústria espacial a Catalunya? 
Ara mateix, Barcelona i Catalunya té un magnífic ecosistema d'empreses del sector espacial. El que passa és que cadascuna se centra en una part concreta d'una missió. Algunes fan llançament, altres estructures, electrònica, etc. Des de Cosmos ens agradaria poder fer de fil conductor de totes aquestes capacitats, en el que es coneix en la indústria com a 'integradors' i 'operadors'. Nosaltres som capaços d'integrar totes aquestes capacitats en satèl·lits i operar-los en missions que siguin congruents. Penso que Catalunya està fent una aposta molt rellevant i s'està posicionant com a un dels actors principals per poder enlairar aquest tipus d'infraestructures a Europa. Si tot va bé, els pròxims anys veurem com es produeixen centenars de satèl·lits des de Barcelona.