L'escriptor i historiador palestí-americà Rashid Khalidi considera que el fet de ressorgir de la tesi dels dos estats en la comunitat internacional, com a culminació d'unes negociacions que posin fi a l'actual guerra en la Franja de Gaza, és "pensament màgic" o "ciència-ficció", però no una opció realista.

"Alguns optimistes creuen que, després de superar un esdeveniment tan traumàtic per als palestins com l'actual guerra en la Franja, podria sorgir l'oportunitat de reprendre negociacions de pau, s'està parlant de nou dels dos estats. Però jo no crec que existeixi tal oportunitat, no entenc aquest optimisme", afirma Khalidi en una entrevista telefònica amb EFE des dels EUA, on imparteix classes en la Universitat de Colúmbia.

Khalidi subratlla que "tant la política com l'opinió pública d'Israel són les més extremes de la seva història", la qual cosa sumada a un lideratge palestí difús —amb l'Autoritat Palestina controlada per Fatah sumida en la seva major crisi de legitimitat i Hamàs sent derrotat militarment en la Franja mentre creix el seu suport popular entre els palestins— fan "inconcebible" obrir un procés polític que culmini en un Estat palestí "independent i sobirà".

"En quin univers veiem un moviment nacional palestí unificat que realment pugui actuar en nom dels palestins? No ho veig en el futur pròxim ni a mitjà termini. A Cisjordània governen polítics vells i corruptes aferrats al poder, i el lideratge de Hamàs a l'exterior —encapçalat per Ismail Haniyeh— ha estat reemplaçat pels que controlen el poder dins de Gaza" —amb perfils més radicals com Yahya Sinwar o Mohamed Deif, matisa.

L'autor d'obres com Els 100 anys de guerra a Palestina (2020) o Identitat palestina: la construcció de la consciència nacional moderna (1997), tampoc opina que la causa oberta per genocidi contra Israel a la Cort Internacional de Justícia de la Haia "hagi de canviar res sobre el terreny", però sí que confirma "el complet aïllament d'Israel i la seva deslegitimació internacional".

Khalidi va néixer a Nova York en 1948 —el mateix any de la creació de l'Estat d'Israel o la Nakba en la perspectiva palestina—, de pare saudita d'origen palestí, el dramaturg Ismail Khalidi, i mare libanesa-estatunidenca; es va formar a Yale i Oxford; i va iniciar la seva vida acadèmica com a professor assistent a la Universitat Americana de Beirut, on va començar la seva activitat política en paral·lel a la guerra del Líban en 1982 vinculat a l'Organització d'Alliberament Palestí (OLP).

Ara es dedica en exclusiva a l'acadèmia i és una de les veus més acreditades per a analitzar els vaivens del món àrab, i en concret de la causa palestina, però Khalidi no s'atreveix a vaticinar com acabarà la guerra en la Franja i quines implicacions tindrà.

Trauma nacional palestí

"És la guerra més sagnant i costosa de la història palestina, amb més morts que cap altra des del 1917. El 1948, uns 15.000 palestins van ser assassinats. Probablement, ara és més del doble quan es rescatin tots els cossos de desapareguts", indica. Més de 27.000 gazatís han mort en gairebé 120 dies de guerra, a més de 8.000 cossos que s'estimen desapareguts sota els enderrocs, segons dades oficials palestins.

L'actual guerra representa a més "el desplaçament més gran de la història palestina", ja que gairebé dos milions de gazians han estat evacuats, enfront dels més de 700.000 palestins expulsats de les seves cases en la Nakba, encara que llavors van ser tres quartes parts de la població palestina del 1948. "Aquesta guerra en un xoc sense precedents per als palestins, de dimensions encara impossibles de calcular", assevera el professor d'Estudis Àrabs Moderns en la càtedra 'Edward Said' de la Universitat de Colúmbia.

Sobre la destrucció d'Hamàs, objectiu declarat d'Israel en aquesta nova guerra, Khalidi té clar que és una "meta impossible": "fins i tot si ho derroten militarment, políticament seguirà a tot arreu". "Hamàs no és només una milícia o grup armat, és una ideologia, un moviment polític amb adeptes en tots els territoris palestins i en la diàspora, no sols a Gaza", va explicar.

De fet, des del brutal atac de Hamàs en sòl israelià el passat 7 d'octubre, en el qual van ser assassinades més de 1.200 persones i 250 van ser segrestades, el suport al grup islamista a Cisjordània ocupada s'ha multiplicat, ja que és percebut com l'únic element capaç de plantar cara a l'ocupació.

"Israel ha intentat destruir el lideratge del moviment nacional palestí durant 75 anys i mai ho ha aconseguit. Pot matar demà Yahya Sinwar (líder de Hamàs dins de la Franja i cervell dels atacs), però la idea que representa Hamàs no desapareixerà", conclou l'intel·lectual.