“La recerca en l'Alzheimer es troba en un punt d’inflexió”
Per Redacció
Publicat el 21 de setembre 2021

Avui se celebra el primer Dia Internacional de l'Alzheimer, després de l'aprovació als Estats Units del fàrmac Aducanumab per part de la Food and Drugs Administration (FDA) el passat 7 de juny. Segons el doctor Albert Lleó, director de la Unitat de Memòria del Servei de Neurologia de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i coordinador del programa d’Alzheimer de CIBERNED, l’estudi d’aquest tractament pot ser un punt d’inflexió en la investigació d’una malaltia que afecta prop de 50 milions de persones al món. Una xifra que es preveu que es tripliqui per l’any 2050, segons l’informe elaborat per l’Alzheimer Disease International l’any 2019.

“L’aprovació de l’Aducanumab és un canvi indiscutible a la història de l’Alzheimer perquè per primera vegada s'aprova un medicament que no actua sobre els símptomes, com fan els actuals, sinó que ho fa sobre les causes i la progressió de la malaltia”, afirma Lleó al Diari de Barcelona. L’anticòs desenvolupat des del 2015 per la farmacèutica Biogen actua disminuint la producció de beta-amiloide, una proteïna que s’acumula en el cervell de les persones amb Alzheimer i que provoca la mort de les neurones.

Pendent de l'EMA

La seva aprovació als Estats Units, però, no s’ha deslliurat de polémica. El vistiplau de la FDA s’ha realitzat en contra de les recomanacions dels experts i sense proves evidents que el fàrmac aporti un benefici clínic als pacients. La controvèrsia també ha estat causada per la utilització d’un mecanisme d’aprovació poc habitual aplicat per malalties sense tractament i en el qual la quantitat de dades que es necessiten és menor, segons explica Lleó.

Tota aquesta controvèrsia fa que la seva aprovació per l’Agència Europea del Medicament no estigui assegurada, ni tampoc l’ús que se li podria donar. Per a Lleó, el fet que un medicament aprovat als Estats Units no estigui a Europa pot suposar “un precedent perillós”, però en qualsevol cas assenyala que l’Aducanumab només és “el primer de molts".

El diagnòstic precoç, una eina pionera

El fàrmac de Biogen ha suposat una novetat històrica per la recerca de l’Alzheimer. Però a Catalunya també hem sigut testimonis d’alguns avenços que poden ser determinants en el tractament de la malaltia. A l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau han estat pioners en l’avaluació de marcadors en el líquid cefalorraquidi, els quals beneficien el diagnòstic precoç.

A més, actualment es troben treballant en els marcadors en sang, els quals “permeten detectar el canvi també d’una manera molt precoç i molt més fàcil”. Això es deu al fet que el primer mètode requereix una punció lumbar i és un procés més costós i invasiu, que no és fàcilment accessible per tots els centres.

L’Hospital Sant Pau també ha estat referència en la Unitat Alzheimer-Down en col·laboració amb la Fundació Catalana Síndrome de Down. Gràcies als marcadors en sang, les anàlisis es poden fer periòdicament i de manera més senzilla, a més de permetre caracteritzar l’Alzheimer en les persones amb Síndrome de Down "apropar els tractaments que s’estan utilitzant a una població a la qual tradicionalment no se li ha ofert els estudis que sí que s’oferien a les persones sense síndrome de Down".

Un futur tan esperançador com costós

Els darrers descobriments en el diagnòstic precoç de la malaltia en plasma o líquid, i la recent, encara que controversial, aprovació de l’Aducanumab són el principi d’una llarga llista d’avenços que estan per arribar en la recerca de l’Alzheimer. Com avança Lleó, pel 2023 s’espera que es puguin tenir resultats dels estudis de dos anticossos que estan en fases avançades d’aprovació: el Gantenerumab i el Lecanemab, dos fàrmacs en els quals també ha col·laborat l’Hospital Sant Pau.

“Estem en una nova era en la qual aniran apareixent nous fàrmacs biològics, fonamentalment anticossos. També sabem que s’està treballant en la teràpia gènica”. Aquesta es basa a modificar la informació genètica de la cèl·lula responsable de la malaltia del pacient perquè aquesta cèl·lula recuperi la normalitat.

Però més enllà d’aquesta possibilitat, el que predomina és la immunoteràpia. Una situació que “planteja un repte sanitari i econòmic”, afirma Lleó al DdB. Els anticossos tenen un cost “important”, perquè s’administrarien de forma intravenosa. “El sistema no està preparat per administrar aquests medicaments a gran escala”, i aquest mètode podria implicar pel quasi milió de persones que tenen Alzheimer a Espanya anar una vegada al mes a l’hospital. A més de la possible necessitat de ressonàncies magnètiques, les quals requeririen un augment en la capacitat per fer-les.

Actualment, la dependència que la demència provoca en la gent gran es calcula que té un cost anual de 27.000€ per a les famílies. El preu de l’Aducanumab és de 40.000€ l’any. La clau, segons Lleó,  per poder assumir aquests avenços, a més d’un augment pels sistemes públics de la part del pressupost que es dedica a la malaltia, és assegurar que es manté un “cost efectiu”. “Si tenim un tractament efectiu que permeti disminuir la dependència al final de la vida i mantenir l’autonomia al principi de la malaltia, pot ser que a la llarga sigui beneficiós.”

— El més vist —
- Etiquetes -
- Comentaris -
— El més vist —