“Senyor, beneeix el nostre alcalde, beneeix la nostra presidenta i beneeix el senyor Feijóo!”: amb aquestes paraules la pastora evangèlica Yadira Maestre va donar suport al Partit Popular de Madrid en un dels seus actes preelectorals al mes de març, ‘Europa es hispana’.

Fer miracles i el “poder” per curar el càncer són algunes de les capacitats que Maestre atribueix a Déu en les seves conferències i la seva col·laboració en un míting del PP no va escapar de la polèmica. A més, es va viralitzar un vídeo de Feijóo i Ayuso ballant reggaeton al ritme d’El Tiburón de Henry Méndez al mateix esdeveniment. Tot plegat amb una intenció clara: atraure el vot evangèlic i llatinoamericà.

Ella es Yadira Maestre, el 'fichaje' del PP que lucha contra los 'endemoniados'

✝️🤝🔵Los de Feijóo se acercaron este sábado al cristianismo evangélico para captar el voto de los hispanos, que en la Comunidad de Madrid representan el 60% de los migranteshttps://t.co/f1f7pnArTu pic.twitter.com/njfnVzvX3T

— Público (@publico_es) March 27, 2023

El vot de les persones migrades 

A l’Estat hi viuen 5.579.947 persones estrangeres i 2.627.402 amb nacionalitat espanyola, però que han nascut en un altre país, segons les dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) de l’1 de juliol de 2022. És per això que en algunes ciutats com Madrid o Barcelona, el vot de les persones migrades té un pes important en el resultat dels comicis i, per tant, els partits intenten seduir-les de diverses maneres.

“Entre les persones migrades hi ha una tendència de vot més cap a l’esquerra que cap a la dreta”, explica el professor de Política Pública de la UPF Juan Carlos Triviño, especialitzat en temes com la participació política de persones que han immigrat. Així i tot, el politòleg recorda: “Cal pensar en termes interseccionals”, i que hi ha altres factors a tenir en compte com la classe social de la persona migrant, el component religiós, l’origen, etc.

Per exemple, al conjunt de l’Estat, “les persones d’origen marroquí tendeixen a triar partits d’esquerra”; concretament, “se les ha vinculat amb el Partit Socialista”. En canvi, “els ciutadans de l’est d’Europa solen identificar-se més amb partits de centre o centredreta”, assegura Triviño. El mateix passa amb la comunitat veneçolana, que “s’inclinen més cap a les formacions de dreta” perquè “es demonitza qualsevol qüestió que vingui de l’esquerra, ja que es vincula amb Maduro, el chavisme, etc. És molt similar al que passa amb els cubans a Estats Units, que tendeixen a ser republicans”, apunta el professor.

Tot i així, hi ha molt pocs estudis o enquestes que permetin conèixer l’orientació del vot dels diversos col·lectius migrants a Espanya i, com explica Triviño, part de les seves afirmacions parteixen de la informació creuada obtinguda d’entrevistes amb diversos responsables en la matèria dels diferents partits polítics.

Els pocs estudis que hi ha són sobretot respecte a la població d’origen llatinoamericà i, com explica el professor de Ciència Política a la Universitat Autònoma de Madrid Santiago Pérez-Nievas, permeten intuir que els llatinoamericans “voten moderadament més a l’esquerra”.

En aquesta línia, una anàlisi que fusiona diverses enquestes del CIS entre 2008 i 2018 assenyala que la majoria de les persones llatinoamericanes a Espanya (59,9%) mostra una preferència pels partits d’esquerra enfront dels partits de dreta (40,1%).

En qualsevol cas, Pérez-Nievas creu que de cara al futur pot haver-hi “una batalla oberta entre esquerra i dreta” per captar el vot de la comunitat llatina, sobretot si en els pròxims anys Espanya continua rebent immigració d’aquesta part del continent americà.

“Tots els partits polítics o gairebé tots, des del PP fins la CUP, tenen secretaris que es dediquen a mobilitzar el vot de persones d’origen estranger”, explica Triviño. Per una banda, el politòleg identifica diferents estratègies en aquest sentit, com la cerca de “líders d’origen immigrant que tinguin acollida en les seves comunitats”, ja siguin “lideratges cívics, reconeguts des d’una perspectiva cultural, o religiosos”.

D’altra banda, incrementar el nom de veus de persones de família immigrant als partits també és una tècnica habitual que alhora permet que estiguin representades a les institucions, un fet no sempre habitual. “Joves nascuts aquí i que han socialitzat amb el sistema polític català i espanyol, però que tenen identitats múltiples mantenint el contacte amb les comunitats d’origen”, apunta Triviño.

La idea és que, tot i que es puguin identificar algunes tendències de vot, no es pot perdre de vista què és el més important per a un votant en un moment determinat. El professor de Política Pública posa d’exemple les persones d’origen marroquí que són musulmanes: “També valoren quin partit polític és més proper als seus interessos per poder regularitzar la seva situació o la de la seva família; són qüestions que influeixen a l’hora d’apostar per un partit com el socialista per sobre del fet religiós”. En definitiva, “s’ha de pensar en termes interseccionals”, i posa d’exemple la diputada d’Esquerra Republicana Najat Driouech, que “s’identifica com a feminista i musulmana, alhora que utilitza el hijab al Parlament”.

Tot i així, el politòleg destaca que entre els partits que es consideren d’esquerres, el PSOE o el PSC a Catalunya és qui més capitalitza el suport de les persones migrades: “Cal recordar que la fidelitat del vot és una qüestió que influeix en el comportament electoral”.

El vot protestant

El polèmic acte del PP de Madrid, 'Europa es Hispana', va evidenciar l’estratègia d’aquest partit per captar vot protestant. De fet, el nombre de persones residents a l’Estat que es declaren protestants ha passat del 0,8% el 1998 fins al 2% el 2018, tal com recull l’Observatori del Pluralisme Religiós a Espanya. És a dir, al voltant d’un milió de persones ho és, milió i mig segons la Federació d’Entitats Religioses Evangèliques d’Espanya (FEREDE).

A Catalunya, les dades del Baròmetre sobre la religiositat i la gestió de la seva diversitat assenyalen que el 2020 un 7% de la població considerava el cristianisme evangèlic/protestantisme com la seva religió. Des de FEREDE expliquen aquest creixement al conjunt de l’Estat, en part, pel flux migratori procedent de Llatinoamèrica.

​​​Alberto Núñez Feijóo, Isabel Díaz Ayuso i José Luis Martínez Almeida en l'acte 'Europa es hispana'. Font: Partit Popular

Triviño descriu la finalitat d’actes com el del PP de Madrid amb Yadira Maestre: “En col·laborar amb aquests líders evangèlics de comunitats bastant cohesionades políticament, estàs visibilitzant que aquestes persones estan amb tu i, en segon lloc, pot donar-te suport en eleccions locals en què l'alcaldia es pot decidir per un grapat de vots”.

Pel professor, hi ha una “proximitat ideològica entre aquest tipus de votant cristià i el PP”, un partit amb el qual “poden compartir idees conservadores”. El politòleg ho compara amb el que passa “als afores de Barcelona, a les comunitats gitanes”, on hi ha “un component evangèlic molt fort” i on tendeixen a “establir una connexió amb els partits de centredreta per la qüestió religiosa”. “El PP està provant si li pot arribar a funcionar”, explica Triviño, que veu un vincle clar entre aquest tipus d’actes i la importància que ha tingut el suport evangèlic en la victòria de Donald Trump en les eleccions d’Estats Units de 2016 i de Jair Bolsonaro en les de Brasil de 2018. 

En qualsevol cas, poc després de l’acte del PP, FEREDE va emetre un comunicat en el qual recomanava els “ministres de culte” evitar “utilitzar la seva influència pastoral per condicionar el vot dels creients”. En aquesta línia, Pedro Tarquis, qui ha exercit diferents càrrecs representatius dins del protestantisme espanyol com, per exemple, president de la Comissió de Mitjans de Comunicació de l’Aliança Evangèlica Espanyola (AEE), defensa que “Yadira Maestre no és una figura evangèlica rellevant” i que la cultura dels evangèlics espanyols “sempre ha sigut la de separació Església-Estat”.

Preguntat sobre l’orientació del vot evangèlic a l’Estat, Tarquis considera que està bastant igualat entre esquerra i dreta, tot i que explica que “potser hi ha una major proximitat cap al Partit Popular, però no d’una forma aclaparadora”. El també redactor de Protestante Digital assegura que el vot evangèlic “va ser principalment socialista quan va arribar Felipe González perquè va portar llibertat” i que ara s’està produint un xoc per temes com la llei trans a la qual qualifica “d’imposició”.

També Jaume Llenas, pastor evangèlic i ex secretari general de l’AEE, explica que per la persecució del franquisme el vot evangèlic durant la transició “era d’esquerres, socialista, PSUC…”. Segons identifica Llenas, “això va començar a canviar amb el mandat de Zapatero i les lleis de matrimoni homosexual, avortament, etc.”. Tot i així, Llenas assegura: “El vot evangèlic també té en compte la immigració i és molt social”, un aspecte que considera que “no és el punt fort de l’extrema dreta”.

El mateix Pedro Tarquis s’ha reunit amb Cuca Gamarra, secretària general del PP. “Com un col·lectiu que creix, tenim relació amb els poders públics i els diferents partits perquè ens afecten les seves decisions. Hi ha sol·licituds i convenis que s’han de regular com, per exemple, les capellanies, diferents activitats culturals, etc.”, explica Tarquis, que matisa que s’han reunit amb gairebé tots els partits.

​​​
Reunió entre Cuca Gamarra (secretaria general del PP), Pedro Tarquis (llavors director general de mitjans de comunicació de l'AEE) i Manuel Suárez (llavors secretari general de l'AEE) l'octubre de 2019. Font: Protestante Digital

El politòleg Juan Carlos Triviño considera que l’acte del PP amb Yadira Mestre “podria haver sigut un error” i creu que “ho podrien haver fet d’una forma més discreta”, perquè es pot "donar una imatge que a una part dels seus votants no els agradi”. A més, a escala personal, Triviño considera que l’acte va contribuir a “caracteritzar l’immigrant com un reggaetonero al que li agrada la festa i ja està”.

Preguntat sobre si l’esquerra s’hauria d’interessar per atraure el vot evangèlic als seus partits, Triviño explica que pot ser que "no l’interessi tant”. “Les campanyes electorals costen diners i els partits aposten pel cavall guanyador, apel·lant als grups amb els quals poden tenir més connexió ideològica”.

No descarta veure en uns anys “algun diputat que representi aquestes sensibilitats com passa a els Estats Units”, fent referència als evangèlics com un grup d’interès que influeixi en els grans debats socials; com ja ho ha fet l'Església catòlica, assegura, en temes com el matrimoni homosexual o les lleis de salut reproductiva.