El projecte SexAFIN: sexualitats i infàncies liderades per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) planteja canviar el model d’educació infantil que es transmet des de les escoles i les famílies, de manera que s’abandonin les explicacions “preventives” per passar a donar informació que “empoderi” els infants.

L’antropòloga social Estel Malgosa adverteix que oferir a la canalla eines “per evitar embarassos i malalties o per frenar l’accés precoç al porno” no és un plantejament ajustat a les seves necessitats. La desinformació sobre sexualitat que tenen els infants d’entre nou i 11 anys i les opcions per revertir-ho són l’eix del documental (Re)pensant l’educació sexual, que es preestrena aquesta tarda a la UAB.

La recerca va arrencar el 2017 i s’ha estès fins aquest 2023. De tots els centres que hi han col·laborat, al documental hi apareixen alumnes d’entre nou i 11 anys de les escoles Àgora de Barcelona (Nou Barris), Pau Casals de Sant Llorenç d’Hortons i Les Fonts de Gelida (Alt Penedès). Malgosa relata que buscaven centres de diferents mides i de diversos models de municipi, si bé els va sorprendre que “no s’han constatat grans diferències pel que fa a la desinformació sobre sexualitat”.

Assegura que tant el projecte com el documental evidencien que l’actual model d’educació sexual, “en què no s’està parlant obertament de sexualitat”, demostra desigualtats d’edat i de gènere. En declaracions a l’ACN, lamenta que els infants no tenen suficient informació perquè se’ls discrimina amb motiu de la seva curta edat. “Com que són petits, no els parlem de sexualitat i aleshores no tenen informació per prendre decisions”, apunta.

En el cas de les desigualtats de gènere, afirma que les dinàmiques escolars i familiars que els darrers anys fomenten la igualtat són incompletes perquè no inclouen informació sobre sexualitat, “i això crea patrons i perpetua conceptes que invisibilitzen el plaer de les dones, per exemple”. “Els infants es pensen que la reproducció es basa en conceptes com l’ejaculació plaent d’un home i la menstruació dolorosa d’una dona”, afegeix.

Malgosa, autora d’una tesi doctoral en el marc del mateix projecte de recerca, considera que el documental és una “crítica” que fan els mateixos infants vers el plantejament actual de l’educació sexual. “Necessiten informació que no els estem donant, i no ho estem fent perquè fins ara la infància era un concepte associat a la innocència i a l'asexualitat”, assegura, tot recalcant que “històricament la sexualitat s’ha definit des de les pràctiques adultes, i cal canviar-ho”.

En aquest sentit, celebra que les lleis d’educació i el currículum educatiu de Catalunya incloguin l’educació sexual. Demana, però, que es formin experts de forma adequada per no continuar plantejant la informació des d’un concepte preventiu: “De nou sembla que ningú es para a pensar que els infants tenen el dret de rebre educació sexual per poder prendre decisions sanes, segures i plaents”.

La investigadora fa una crida així als docents i a les famílies a canviar l’enfocament i fer un plantejament “que es basi en la confiança i en l’accés a la informació, sense tabús”. Assegura que això els facilitarà demanar ajuda i “acompanyament” als pares, mares o mestres “quan vegin situacions d’abús”. Malgosa ressalta especialment la importància de la implicació de les famílies en tot allò relacionat amb l’educació sexual.