[#if caratula??]
    [#if caratula?is_hash]
        [#if caratula.alt??]
            ${caratula.alt}
        [/#if]
    [/#if]
[/#if]
Per Alicia Salvatella
Publicat el 23 de gener 2021

Aquella cançó que escoltaven els pares i que sonava per casa, la música que sonava quan sortia a ballar els diumenges, la que compartia amb els amics, la música que sonava a la ràdio quan era jove, quan va fer aquell viatge, quan va conèixer la seva parella, o quan va néixer el primer fill, etc.

Totes aquestes són cançons que poden haver tingut un significat especial i un pes important al llarg de la vida d’una persona i que, per tant, formen part de la seva banda sonora vital. Són cançons que quan es tornen a escoltar, recorden els sentiments i les sensacions d'aquella època. 

Precisament, el projecte Life Soundtrack, la música de la meva vida estudia els beneficis que té per a les persones amb alzheimer escoltar aquestes cançons. Es tracta d’una iniciativa de la Fundació Pasqual Maragall, amb la col·laboració del Grup de Tecnologia Musical de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), i amb el suport de la Fundació La Caixa. Millorar el benestar de les persones amb deteriorament cognitiu i crear vincles entre generacions són dos dels objectius principals del projecte. 

Resistència a l’oblit

La Dra. Nina Gramunt, directora tècnica de l’àrea social i de divulgació de la Fundació Pasqual Maragall, i impulsora del projecte, explica en declaracions al Diari de Barcelona que, per a les persones que tenen dificultats per recuperar els records i memòries, escoltar una cançó personalment significativa té “un efecte evocador d’emocions, de records i de sentiments molt important”. 

Les cançons de la banda sonora de la nostra vida són més resistents a l’oblit. Formen part de les memòries condicionades, que tal i com Gramunt explica, són aquelles en les que un dia, encara que sense ser-ne conscients es va associar un estímul, en aquest cas una cançó, amb una emoció, un record, una situació. De fet, les àrees cerebrals que participen d’aquest tipus de memòria i d’aquest tipus de vinculació estan “relativament preservades fins fases força avançades de la malaltia, respecte a altres àrees cerebrals que s’alteren molt abans”, detalla. 

A la recerca de la banda sonora vital

El 2018 es va dur a terme la primera edició del projecte Life Soundtrack, en la qual hi van participar un grup d’11 estudiants de batxillerat de l’Escola Mare de Déu de la Salut, de Sabadell, i 16 persones amb alzheimer del centre de Sabadell de la Fundació AVAN. 

Els estudiants, en el context del treball de recerca i orientats sempre per la Fundació Pasqual Maragall, havien de dur a terme una investigació científica sobre els beneficis que aporta a les persones amb alzheimer escoltar una selecció de les cançons més importants de la seva vida.  

 

A l’hora de recuperar les cançons més especials de les persones amb alzheimer, va tenir especial importància Banda Sonora Vital, una tecnologia desenvolupada pel Grup de Tecnologia Musical (MTG) de la Universitat Pompeu Fabra. A partir d’un qüestionari en línia en el que es pregunta sobre dades biogràfiques i musicals, es genera una llista de cançons que pretén apropar-se el més possible a la llista de les cançons més representatives de la vida d’aquesta persona. 

La tecnologia és gratuïta i accessible des d’una pàgina web. Precisament, Felipe Navarro, investigador del Departament de Tecnologia de la Informació i les Comunicacions de la UPF i coordinador del projecte, explica al DdB que un dels objectius és que Banda Sonora Vital sigui “una eina de musicoteràpia accessible a qualsevol persona que vulgui utilitzar-la. A principis d'any, el projecte va ser premiat en la 5a edició dels Premis de Tecnología Humanitaria atorgats per Cruz Roja España. 

Durant les sessions de Life Soundtrack, que van ser seguides pel Sense Ficció de TV3, els alumnes de batxillerat de La Salut van omplir aquest qüestionari i després van mesurar els efectes de la llista de cançons obtinguda, en l’estat emocional i conductual de les persones grans. “Estudiàvem la seva reacció, reaccions molt diverses, però sobretot alegres i divertides”, explica al Diari de Barcelona Adrià Altayó, un dels alumnes de batxillerat que hi va participar.

“Eren reaccions molt viscerals, molt emotives, que demostren el poder d’aquesta combinació de música i joves”, afirma Gramunt. Explica el cas d’una senyora gran i la seva família, que tenia molts dubtes que participés en el projecte, ja que tenien poques esperances que s’hi impliqués. “Va resultar ser una de les persones que més demanava aquestes sessions amb els joves i que més preguntava al personal de la residència que quan n’hi hauria més”, afirma la Dra. Gramunt.

De la recerca científica al servei comunitari 

A finals del 2019 va començar una segona edició del projecte Life Soundtrack, en la qual hi van participar alumnes de quart d’ESO de les escoles L’Ateneu i El Brot de Sant Joan Despí, i persones grans amb deteriorament cognitiu del centre residencial SOPHOS. Nina Gramunt explica que la nova edició va suposar un canvi respecte a l’anterior: mentre que la primera estava més enfocada en l’entorn de la recerca científica, la segona es va ubicar en el context de serveis comunitaris, una assignatura obligatòria a 4t d’ESO. 

Les sessions d’intercanvi entre persones grans i estudiants van quedar interrompudes per la pandèmia i el decret d’estat d’alarma el mes de març. "D’entrada vam pensar que el projecte quedava decapitat, que no podíem continuar”, explica Gramunt. Finalment però, es va poder reprendre el contacte de manera virtual amb un intercanvi de vídeos primer, i amb unes videotrucades més endavant. L’octubre del 2020 es va celebrar una sessió de cloenda simbòlica, en la qual els alumnes van entregar uns auriculars, amb les bandes sonores personalitzades, a cadascuna de les persones grans, i es van poder acomiadar. 

 

Persones grans, adolescents i música

Així doncs, al llarg del curs, adolescents i persones grans van compartir diverses sessions en les quals es van conèixer, van escoltar cançons i fins i tot, van ballar. Per a Nina Gramunt, la participació dels adolescents en el projecte, afegeix un valor “pràcticament de la mateixa magnitud” que el de la música personalment significativa. 

Per una banda, pels efectes positius en les persones amb alzheimer i altres demències: el fet que sigui amb joves, els acostuma a resultar “molt motivador i realment ho esperaven amb moltes ganes”, assenyala Gramunt, i afegeix que els desperta “aquest sentiment en certa manera paternalista d’explicar-los coses de la seva època i de com han canviat les coses”. 

Per l’altra, Gramunt destaca els efectes positius en els propis adolescents: “Té un efecte sensibilitzador que els ajuda a trencar barreres, a desterrar tabús respecte a la gent gran”. A més, se n’adonen que “ells tenen aquesta capacitat de ser agents actius per la promoció del seu benestar i del seu estat d’ànim”, afegeix. 

Life Soundrack és, per sobre de tot, una experiència intergeneracional, en la qual persones grans i adolescents intercanvien experiències, aprenen i es beneficien mútuament. "I vosaltres, quina música escolteu?" pregunta una de les persones grans als joves, "jo vull sentir també la vostra música". I a continuació, les dues generacions ballen junts una cançó que els estudiants posen des del seu mòbil. Aquesta és una altra de les experiències que recorda la Dra. Gramunt. 

Els grans èxits d'una generació

L’equip de Banda Sonora Vital va elaborar una llista de reproducció a Youtube amb les cançons que més es repetien en les diverses bandes sonores dels participants. Soy minero d’Antonio Molina, Corazón contento de Marisol, Chica Ye Ye de Conchita Velasco i Mediterraneo de Joan Manuel Serrat són algunes de les cançons que formen part dels records de moltes persones grans, els “grans èxits” afirma Navarro. 

La qualitat de les llistes de cançons depèn, en gran part, de les dades que s’introdueixen, i el Grup de Tecnologia Musical de la UPF segueix investigant per millorar la tecnologia i l’algoritme, i generar llistes de qualitat quan no hi ha molta informació. Per això, Navarro convida tothom a utilitzar la plataforma i sosté que “quantes més persones ho estiguin provant, millor i més ràpid estarem evolucionant”. 

El futur de Life Soundtrack

L’alzheimer és una malaltia “devastadora”, en paraules de Gramunt, per les característiques neurodegeneratives, i que comporta una pèrdua de capacitats cognitives, alteracions de la conducta i una pèrdua progressiva d’autonomia. 

A més, recorda que l’alzheimer va molt més enllà de l’afectació de la pròpia persona i afirma que “per cada persona diagnosticada hi ha, com a mínim, dues persones que també es poden considerar pacients”: el cuidador o cuidadora principal, que la majoria de vegades és algú de l’entorn familiar que passa a viure mediatitzada per la malaltia d’aquesta persona, a la qual estima i a la qual cuida”. 

“És una malaltia efectivament cruel, però que cal conèixer i saber-ne perquè que no tingui cura no vol dir que no tingui tractament”, afegeix. Hi ha tractaments tant farmacològics com no farmacològics, i l’experiència del projecte Life Soundtrack forma part dels últims, que estan adreçats a millorar el benestar i la qualitat de vida de les persones que pateixen la malaltia. 

Gramunt explica que la intenció de la Fundació Pasqual Maragall és poder “protocolitzar” el projecte: elaborar unes guies i unes orientacions de manera que escoles, centres i barris, sota el paraigües de la Fundació, el puguin anar aplicant de manera cada vegada més autònoma. 

Adrià Altayó recorda la seva participació a Life Soundrack amb molta alegria i la defineix com “una experiència inoblidable, molt maca i molt emotiva per la qual molts joves haurien de passar”. Resumeix la conclusió del treball de recerca: “La música significativa per a les persones amb alzheimer pot induir canvis molt potents en el seu estat d’ànim, emocional i general”. 

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —