La principal inspiració del projecte era una escena, o més aviat el so d’aquesta escena, amb un contrast: una escena de violència extrema amb música alegre. No és cap novetat, hem vist molts cops aquest tipus d’escena amb aquest contrast, però aquests sons em cridaven l’atenció.

Tot i això, aquesta escena sola no donava per a tant. Així que havia d’ampliar món. Quins ambients podien ajudar a fer una història? Com podia donar naturalitat a l’escena, fer que sembli real? Només calien dos ambients: un mercat ambulant on presentar el protagonista, el toca-discos, i un àtic, l’escenari del crim.

La part més entretinguda va ser, sense dubte, alterar el so de la cançó. Canviar el to, la velocitat... perquè tingués sentit, però no robés l’atenció al text. Un text que parla de com ens trenquem i què necessitem per arreglar-nos. I la solució és molt simple: una mica d’atenció.