Divendres passat va arribar la primera preestrena d’Un menú tancat, una comèdia sobre la masculinitat dirigida per Llàtzer Garcia (Els somnàmbuls) que farà la seva estrena oficial dijous 22 a la Villarroel. L’obra s’ubica en un sopar entre tres amics homes cis d’uns cinquanta anys —que poden arribar a resultar una mica exasperants, sobretot quan es posen a recitar alineacions del Barça— al restaurant experimental d’un d’ells, en el que s’enfrontaran a la seva incòmoda pregunta: “Com és que no ens hem vist mai plorar?”

El text és obra de Jordi Casanovas i la trama s’inicia precisament amb l’experiència de com ha viscut un dels personatges el visionament de l’anterior obra del mateix autor. Aquest personatge és encarnat per Roger Coma, qui, després d’haver fet Una teràpia integral (a la qual també es fa una petita picada d’ullet), torna a encarnar a un home hiperactiu, bromista i incapaç d’afrontar la profunditat i el drama de la vida, però aquest cop des de l’arquetip del mascle alfa ibèric que considera que les relacions amb les dones són una guerra en què cal mostrar-se ferm.

Els actors Muñoz, Arqué i Coma caracteritzats dels seus personatges. // David Ruano (Un menú tancat)

En l'altre costat de la balança, Òscar Muñoz (13 dies d'octubre) fa del també arquetip d’home que tracta de totes totes de desconstruir-se, però no se n’acaba de sortir i és l’objecte de les burles del personatge de Coma. Completa el repartiment Joan Arqué (dir. Canto jo i la muntanya balla), qui es posa en la pell d’un autoexigent cuiner de moda que, després d’una vida de masculinitat hegemònica en la qual ha estat incapaç de mantenir cap vincle afectiu durant gaire temps, ha patit una revelació que suposarà la premissa de l’obra.

Un menú tancat guarda altres relacions amb Una teràpia integral més enllà de l’estructura del títol, com són el fet que ambdues són una comèdia amb un missatge social que interpel·la l’espectador i tenen ambientació culinària. Casanoves recorre al mateix recurs que van emprar Proust i Hisashi Kashiwai en la seva sèrie literària dels Misteris de la cuina dels Komagawa, en què la cuina pot ajudar una persona a reviure el passat. En aquest cas, però, es tracta de plats de cuina experimental que han de dur als protagonistes a moments desagradables de la seva vida. Això sí, que l’espectador no s’esperi una estructura previsible de tres plats com si fossin tres lliçons planificades per la figura d'un gurú (el personatge d'Arqué vehicula la trama però hi està tan immers com els seus amics).

En tenir comèdia disseminada per tot el text, [l'espectador] pot córrer el risc de no aprofundir-hi o quedar-se en l’anècdota si no ho treballa després de la funció

Amb tot, es tracta d’una obra que busca interpel·lar, sobretot, al col·lectiu al qual més incomodarà i que més tractarà d’escapolir-se’n en l'àmbit emocional (tal com fa tota l’estona el personatge de Coma): els homes d'uns cinquanta anys o més incapaços de fer-se una abraçada sentida o de dir-se t’estimo entre ells (tot i que l’articulació de la masculinitat és tan profunda que pot apel·lar a qualsevol home a partir dels quatre anys). Aquí és on està la gran feina de l’espectador, ja que, en tenir comèdia disseminada per tot el text, pot córrer el risc de no aprofundir-hi o quedar-se en l’anècdota si no ho treballa després de la funció. Això sí, l’equip de l’obra és prou hàbil per a aconseguir un ritme perfecte en l’humor i que això, fins i tot, pugui derivar en els moments en què explotarà la tensió dramàtica (qui l’hagi vist recordarà el moment del nap).

Això sí, no hi aneu amb gana.