Una senyal d'un refugi climàtic al Districte de Sant Martí, a Barcelona.
Una senyal d'un refugi climàtic al Districte de Sant Martí, a Barcelona.
Per Eulàlia Galante
Publicat el 07 de setembre 2022

Aquest estiu s'han hagut d'activar 202 espais de refugi climàtic a la ciutat de Barcelona. Degut als efectes de la crisi climàtica, cada cop hi pot haver més onades de calor i de més intensitat -s'espera que, en el millor dels casos, la freqüència es multipliqui per vuit i, en el pitjor, per 16- i, en conseqüència, un augment de la mortalitat i la morbiditat. De fet, l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) ha estimat que la mitjana de la mortalitat associada a la calor a la capital catalana és d'unes 150 morts a l'any i, segons les dades del Servei Meteorològic de Catalunya, aquest estiu la ciutat ha patit 42 nits tòrrides (aquelles amb una temperatura mínima igual o superior als 25 graus).

Crescuda de la xarxa de refugis

Els refugis climàtics, uns espais accessibles que proporcionen confort tèrmic durant el període estival, es van posar a disposició de la ciutadania de Barcelona per primera vegada l'any 2020. A la capital catalana, s'aprofita la xarxa d'equipaments i parcs i jardins per donar-los aquest ús complementari -dotant-los amb punts d'aigua i seients comfortables-, mentre mantenen els seus usos i funcionalitats habituals. Aquesta iniciativa, contemplada en el Pla d'acció per l'emergència climàtica de l'Ajuntament de Barcelona, intenta, des de fa dos anys, reduir els efectes del canvi climàtic i de les conseqüències que comporta sobre la salut de la ciutadania l'increment de les temperatures.


Barcelona tenia 70 refugis climàtics l'any 2020, l'estiu del 2021 se'n van comptabilitzar 155 i ara, l'any 2022, n'hi ha 202.


En el primer any, aquests equipaments -n'hi havia 70-, que poden ser utilitzats especialment per persones vulnerables a la calor, només s'activarien en cas d'alerta per onada de calor i, com que no n'hi va haver cap, no es van posar en funcionament. Durant l'estiu del 2021, la ciutat va arribar a comptar amb 155 espais de refugi climàtic i, a més, es va actualitzar el protocol per poder activar la Xarxa durant la fase preventiva d'onada de calor (del 15 de juny al 15 de setembre). I aquest estiu, se n'han sumat 202. 

Una xifra que aquests últims tres anys ha anat en augment i que no es preveu que disminueixi. Per això, el Pla d’Acció per l’Emergència Climàtica vol aconseguir que l'any 2030 el 100% de la població de Barcelona ciutat tingui un refugi climàtic a menys de cinc minuts a peu de casa seva. Actualment, el 95% de la ciutadania té un refugi climàtic a menys de deu minuts a peu de casa seva i, a menys de cinc minuts -que és l'objectiu-, el 54%.

L'oficina de canvi climàtic i sostenibilitat recorda al Diari de Barcelona que els científics fa molts anys que alerten del canvi climàtic i, en relació a la Xarxa de refugis, destaca que, encara que s'hagi posat en marxa fa només tres anys, en fa molts més que hi estan treballant. "Alguns equipaments, per exemple les biblioteques, tradicionalment ja han sigut utilitzats per població vulnerable, com les persones que viuen al carrer, per refugiar-se de temperatures extremes, tot i que no es diguessin 'refugi climàtic'", apunta Gemma Conde, de Barcelona Regional.

Des del 2018, Barcelona també compta amb el Pla Clima per assolir els objectius de París de no augmentar la temperatura mundial en més d'1,5 graus respecte al període preindustrial. En aquest sentit, des de l'Ajuntament, es treballa per reduir l'efecte de la calor incrementant la quantitat de verd a la ciutat, millorant el confort tèrmic dels equipaments públics, atenent i fent les intervencions necessàries a la ciutadania, entre d'altres actuacions.

Pobresa accentuada pel canvi climàtic

Però les altes temperatures son una problemàtica que apunta més enllà de qüestions purament climàtiques. La Xarxa de refugis, en aquest cas, han de donar resposta a les conseqüències de l'emergència climàtica, però també a la pobresa energètica. Segons expliquen des de l'oficina de canvi climàtic i sostenibilitat, les dones, les persones amb baixos ingressos i les persones immigrants es veuen més fàcilment afectades pels riscos climàtics, ja que les condicions socioeconòmiques tenen relació amb la vulnerabilitat tèrmica.


El 24% de les llars de la capital catalana es troben en risc de pobresa energètica


En el cas de la capital catalana, el 24% de les llars es troben en risc de pobresa energètica, especialment en aquells districtes més desfavorits, en els que hi ha un alt percentatge de persones en risc d'exclusió residencial, un atur elevat i habitatge de baixa qualitat. A més, l'actual impacte de les crisis, en les llars, exacerba les desigualtats socials i de gènere preexistents, a la vegada que posen l'accent en el paper de l'energia domèstica com a servei essencial per una vida digna.


Els grups socials desfavorits pateixen més les conseqüències del canvi climàtic degut a una menor disponibilitat de recursos per protegir-se'n


Irma Ventayol, directora de l’Oficina de Canvi Climàtic i Sostenibilitat, incideix en com la posició socioeconòmica pot ser un efecte modificador de la relació entre temperatura i mortalitat. Alguns estudis apunten que la major mortalitat en els grups socials desfavortis podria ser deguda a una menor disponibilitat de recursos per protegir-se de la cimatologia, com pot ser l'aire condicionat. Per això, assegura que "treballem amb l'objectiu de millorar la resiliència de la ciutat i, especialment, de les comunitats més vulnerables, garantint la continuïtat dels serveis i l'accés universal als serveis bàsics i al confort tèrmic".

De moment, la valoració general dels Refugis Climàtics per part dels seus impulsors és bona i, fins i tot, The Washington Post s'ha fet ressò d'una mesura que destaca com a replicable a altres ciutats; però també n'hi ha crítiques. ERC Barcelona va denunciar a les xarxes que, durant l'agost, només 67 dels 202 refugis climàtics de la ciutat estaven totalment oberts. Altres usuaris apunten a la poca practicitat d'alguns parcs municipals que s'utilitzen com a refugi, amb tobogans metàl·lics pels infants i seients en zones sense ombra.

Parlant en clau de futur, el Departament d'Acció Climàtica i Territorial de l'Oficina de Canvi Climàtic i Sostenibilitat assegura que una de les principals preocupacions a Barcelona són els impactes en la salut i el benestar de les persones. Cal preparar la ciutat i asseguren que se seguiran identificant, preparant i activant nous espais per poder oferir una obertura territorial equitativa i socialment justa.

— El més vist —
- Etiquetes -
- Comentaris -
— El més vist —