L’Ajuntament de Barcelona ha ampliat l’oferta de refugis climàtics a la ciutat aquest any. N'hi ha, segons l'administració, 354; això vol dir 120 més que el 2023. Tot i això, si considerem els Centres Esportius Municipals (CEM) com a un sol refugi —l'Ajuntament compta diversos espais dins dels CEM com a refugis separats— són un total de 329. Indrets de tota mena, des de parcs i jardins a museus, formen part del Pla Calor durant l’estiu. Tot i això, 129 refugis, un 40%, tanquen durant tot el mes d’agost, i d’altres ho fan durant algunes setmanes. 

Uns 200 refugis climàtics obren almenys uns dies durant aquest mes. Tanquen sobretot els mercats, i alguns centres cívics i biblioteques. Els que queden oberts són sempre els parcs i jardins, els més fàcils de gestionar, i la majoria dels centres esportius municipals (CEM), de gestió privada i de pagament.  

Desglossant les dades per districtes, on més refugis tanquen és a les Corts: més del 60% dels refugis no estaran disponibles durant l’agost. El segueixen el districte d’Horta-Guinardó, amb el 51% d’equipaments tancats, i Sant Martí, amb un 45%. A més, Les Corts és el districte amb més gent gran —una de les poblacions més vulnerables a les onades de calor—, seguit d'Horta-Guinardó i de Nou Barris, segons dades de l'Ajuntament de Barcelona. En canvi, als districtes de Sants-Montjuïc, la xifra d'espais tancats baixa fins al 24%, i a Ciutat Vella en tancaran el 26%; són els districtes que menys espais tancats acumulen. 

Ara bé, que un refugi climàtic no tanqui tot l’agost no vol dir que estigui obert cada setmana. Els equipaments funcionen com a tal en el seu horari habitual, és a dir, que no s’adapten, per exemple, als dies i hores de més calor. A l’agost, és el cas de sis biblioteques, com la Gabriel García Márquez, que tanquen gairebé tot el mes, o d’escoles que obren els seus patis només un matí o una tarda a la setmana.

Més de 50 refugis de pagament

Un quart dels refugis que resten oberts són de pagament, com és el cas de gairebé tots els centres esportius municipals (CEM), que són de gestió privada. En cas de no ser abonat d’un CEM, les entrades puntuals per accedir a equipaments com les piscines superen en molts casos els 10 euros per dia. Això suposa que precisament la població més vulnerable pot tenir dificultats per accedir a refugis com aquests. 

Als CEM també s’hi sumen els museus, que en gran part del seu horari requereixen entrada, i, per tant, un pagament per accedir-hi. Tot i això, cal tenir en compte que tant a les piscines com a altres equipaments, molts col·lectius gaudeixen de descomptes i preus reduïts.

La pobresa energètica i els dubtes dels veïns

Tot i la millora respecte al nombre de refugis climàtics, les entitats veïnals expressen al Diari de Barcelona la seva preocupació pel tancament de molts espais aquest agost. El president de l’Associació de Veïns de Sant Martí, Manel Martínez, recorda que no tothom pot marxar de la ciutat, i que calen equipaments repartits pels districtes per aquells que ho necessiten.

“En el nostre cas, la Biblioteca Gabriel García Márquez era un refugi que la gent del barri feia servir molt, i estarà tancada almenys tres setmanes, potser més”, explica Martínez. La Biblioteca, guanyadora de diversos guardons internacionals, tancarà aquest estiu per reparar problemes estructurals. 

A les preocupacions veïnals s’hi suma la situació de pobresa energètica. El canvi climàtic i les onades de calor suposen un risc per a la salut física i mental de les persones vulnerables. Ho analitza Maria Campuzano, portaveu de l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE): “Les implicacions van des de l’augment de mortalitat per les onades de calor, a l’ansietat o l'estrès de no poder pagar la factura de la llum”. De fet, 11.000 morts es van considerar atribuïbles a la calor en tot l’Estat l'any 2023, segons l'app MACE (Mortalitat Atribuible per Calor a Espanya).

L’estiu és l’època de l’any en què més pobresa energètica es pateix, per molt que s’acostumi a associar amb l’hivern. Una de cada cinc llars a Catalunya no pot permetre’s mantenir una temperatura adequada, segons l’Institut Nacional d’Estadística (2023). “Els refugis climàtics són una mesura necessària d’emergència, però ni s’han comunicat bé ni és adequat que tanquin a l’agost”, protesta Campuzano. 

Preguntada pel DdB aquest matí per la qüestió, la tinenta d'alcaldia, Laia Bonet, ha recordat que els refugis climàtics han augmentat un 30% aquest any, i que és la línia a seguir de cara als pròxims anys. "Malauradament, les necessitats continuaran creixent i l'estructura ha de fer el mateix", ha explicat.

El CUESB, referent d’atenció social

El Centre d’Urgències i Emergències Socials de Barcelona (CUESB) és l’encarregat d’actuar durant les onades de calor. La seva tasca inclou la divulgació de la Xarxa de Refugis Climàtics i l’actuació al carrer, especialment dirigida a persones vulnerables i sense llar. També disposen d'un espai que serveix com a refugi i poden desplaçar-se per valorar situacions de risc. 

S’activaran les fases d’alerta i d’emergència quan se superin els 33,7 i 35,7 graus respectivament, o quan se superin els 25,9 i 27,9 durant les nits. En fase d’emergència, el CUESB pot arribar a ser un espai de pernoctació per a les persones en pitjor situació. Disposen d’un servei telefònic per a facilitar informació, és el 900 70 30 30.