[#if caratula??]
    [#if caratula?is_hash]
        [#if caratula.alt??]
            ${caratula.alt}
        [/#if]
    [/#if]
[/#if]
Publicat el 01 de maig 2020

Fa gairebé un mes que una reivindicació corre per les xarxes. Sota diverses etiquetes, com #RegularitzacióxTotes o #RegularizaciónYa, la consigna és clara: no deixar ningú enrere. 

La Coordinadora Obrim Fronteres (COF) és qui ha impulsat a Catalunya la campanya que demana la regularització de les persones migrants davant la situació de crisi produïda pel coronavirus. La iniciativa ja compta amb el suport de més de 500 entitats i 2000 ciutadans que s’han adherit al manifest. Una d’aquestes entitats és La Conca terra d’acollida, un col·lectiu que treballa per a “la defensa de les persones refugiades i migrades”. 

Marta Civit, membre del col·lectiu, explica que arran de la crisi produïda per la Covid-19 els joves migrants queden en una posició de vulnerabilitat, tant si tenen un permís de residència com si no en tenen cap. "Tots es troben en la mateixa situació, alguns no poden tenir cap contracte. Si treballaven ho feien en l’economia submergida i molts es troben en habitatges ocupats".

El confinament i l’aturada de molts llocs de treball fa que els joves perdin la feina, però tampoc no tenen cap possibilitat d’accedir als ajuts econòmics. "Sí que reben ajuda dels serveis socials, però són aliments i poca cosa més".

La precarietat que viuen fa que en molts casos decideixin —malgrat el confinament— sortir al carrer per buscar-se la vida. "Els acaben posant multes, però és que tenen la necessitat de fer alguna cosa".

Per posar fi a això, defensen que s’han de prendre mesures excepcionals "si realment volem parar aquesta crisi entre tots i que tothom pugui tenir els mateixos drets”, defensen des de La Conca terra d’acollida. 

Marta Civit explica que, tot i que el seu objectiu és la derogació de la Llei d’estrangeria, “sabem que és un procés llarg i complicat”. Per això, han elaborat un document jurídic pel govern en el qual s'explica com es podria dur a terme aquesta regularització sense haver de modificar cap llei. Es basa en l’article 127 del Reglament sobre els drets i llibertats dels estrangers a Espanya, el qual contempla que es podrà donar una autorització de residència temporal "quan concorrin raons d’interès públic o seguretat nacional".

Per ara, han aconseguit que alguns grups parlamentaris, com ara Esquerra Republicana, En Comú Podem, la CUP o EH Bildu es comprometin a portar la demanda al Congrés dels Diputats, però Civit assegura que "continuem treballant-hi perquè arribi a totes les autoritats".

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— Hi té a veure —
— El més vist —