El rei de la màgia al número onze del Carrer de la Princesa de Barcelona
El rei de la màgia al número onze del Carrer de la Princesa de Barcelona
Publicat el 12 d’octubre 2021

Al número onze del carrer de la Princesa de Barcelona es troba El rei de la màgia, la botiga de màgia més antiga del món. Una façana rústica de color carmesí obre les portes cada dia al món del misteri. Quatre vitrines mostren els artefactes més icònics: mocadors de colors, màscares (que no mascaretes), baralles de cartes i varetes. I si no n’hi ha prou per identificar el negoci del local, una caricatura ben gran apel·la el vianant, sigui turista o resident del barri. El rostre enigmàtic amb turbant d’un dels antics propietaris i mags de la botiga culmina una presentació de pel·lícula. Fins que una placa de l’Ajuntament de Barcelona que reconeix el servei centenari de l’establiment i les cerveses que es demanen als bars veïns fan tocar de peus a terra.


L’interior de la botiga no decep. Una llum càlida al sostre enlluerna les fotografies en blanc i negre que guarneixen les parets; una taula baixa amb tapet de pòquer plena de cartes guixades roman al centre de la sala; i unes cortines negres d’escenari amaguen els secrets del mag. Detalls que mantenen l’essència del local, el seu origen. Aquesta botiga fa 140 anys que ven il·lusionisme: té les portes obertes des de 1881. Una gesta que no hauria estat possible sense els seus productes, que continuen desafiant el sentit comú i els principis més intocables de la ciència.

Pau Martínez és la quarta generació que gestiona la botiga i la primera a disposar de la propietat per herència familiar. L’any passat va començar a dirigir el negoci dels seus pares. Fins aleshores, el domini de la botiga s’havia transferit sempre de “mestre a alumne” o de “propietari a client”, ens diu.

Sala de la botiga

140 anys d'història

El prestidigitador Joaquim Partagàs va inaugurar el negoci el 1881 i el va convertir en espai de referència arreu d’Espanya. Amb la mort del fundador el 1931, el mestre Carles Bucheli, conegut com a Carlston, va prendre les regnes del negoci. Va ser ell qui va apropar la botiga al panorama internacional, donant els primers consells a grans mags de l’època com ara Joan Foros, Li Chang i Alis Kim. Bucheli va morir el 1981 i, durant uns anys, la botiga va tocar fons. No va ser fins al 1984 i davant l’amenaça de desaparició que els aprenents Josep Maria Martínez i Rosa Maria Llop van rescatar l’esperit de la botiga.


El mag conegut com a Carlston (assegut a l'esquerra) amb el seu equip | El rei de la màgia

Mantenir un negoci centenari viu no és fàcil. Fa anys i gràcies al pressupost públic, l’entitat va poder impulsar paral·lelament a la botiga un projecte cultural diferent: un teatre-museu amb capacitat per a 200 persones. Obert el 2002 i després de 16 anys de vida, l’espai va morir. El Pau, que té un bon record del projecte que va liderar, està convençut que aquesta serà la pròxima via d’exploració i creixement si milloren les coses. Però “el poc interès institucional” sempre ha estat un obstacle: lamenta les “poques ajudes i la poca resposta” davant la proposta de noves iniciatives.


Josep Maria Martínez, Rosa Maria Llop i Pau Martínez | El rei de la Màgia

La darrera oportunitat d’or que ha tingut l’empresa té nom de rècord Guinness. El rei de la màgia persegueix un títol que de ben segur suposarà un fort impuls econòmic. Malgrat que és la botiga de màgia més antiga del món, El rei de la màgia no figura com a tal en el llibre de referència, el Guinness World Records. A efectes oficials, el títol pertany a la Davenport’s Magic Shop de Londres, fundada el 1898.

Però, com pot ser que un negoci 17 anys més modern ostenti un reconeixement que no li pertany? Els diners en són la causa. “Vaig estar mirant per aconseguir el reconeixement i resulta que has de pagar 15.000 lliures; uns diners que s'atribueixen a l'ús de la marca Record Guinness”, lamenta en Pau. Un preu que considera excessiu i que, per ara, no li permetrà corregir l’error històric del llibre.

L'as a la màniga

A mesura que la conversa prospera s’entenen més particularitats del funcionament de la botiga. Aquell teló negre que comentàvem a l’inici no oculta cap sorpresa. Resulta que és el magatzem de la botiga amb tots els productes d’estoc i l’espai que utilitza el Pau quan s’ha de preparar un truc sense que ho vegi el client. Pel que fa a taula baixa del centre, no és cap succés paranormal. Tan sols ha quedat allà fruit de la mandra: la nit anterior s’ha utilitzat per a les classes de màgia que fa un col·laborador de la botiga els dilluns a la nit.

Truc amb cub de Rubik

Diu que no és mag, però...
 
 

Malgrat que no tenen tants alumnes com els agradaria en aquests tallers d’ensenyament, defensen amb orgull que són la primera escola de màgia de Barcelona. Colpejats per la pandèmia, com qualsevol altre negoci de carrer, la venda de jocs continua sent la principal font d’ingressos del negoci. I és que els col·lectius interessats en la màgia poden arribar a ser molt diversos: des de nens petits i “gent que vol fer un regal curiós” fins a mags professionals. Una competència ferotge, com ha passat en molts sectors i ha anat augmentant any rere any, també ha sacsejat la indústria: “No hem estat a l’altura de la transició a les vendes online ni de la Xina, que ho falsifica tot i ho ven baratíssim”.


Estanteries i productes de la botiga

Aleshores, El rei de la màgia podria sobreviure 100 anys més? Pau Martínez sosté que l’assessorament que fan al client és el valor afegit de la botiga i un dels pilars constants que permet la vida al negoci. Paral·lelament, els fenòmens mediàtics ocasionals són un pilar variable més imprevisible, però que també dona un cop de mà al negoci quan més ho necessita: “En David Copperfield en va ser un, en Harry Potter un altre”. Des del Màgic Andreu i passant pel Mag Lari fins a les noves generacions com el Mago Pop. Una llista inacabable que transmet tranquil·litat al sector i permet una mirada esperançadora al futur.

Els secrets que amaguen les cortines

Pau Martínez ha crescut envoltat de màgia, però no és un mag; es descriu com a empresari i gestor cultural que fa la feina des de darrere les cortines: “Em dedico més a la producció, venda i assessorament”. Si bé assegura que tampoc és un il·lusionista, coneix la gran majoria dels secrets de la professió. Destaca convençut la importància de la comunicació i la posada en escena. Ens diu que darrere de qualsevol efecte de màgia hi ha, més enllà d'una tècnica ben executada, “una gran part comunicativa per part del mag; l'atmosfera que crea i presenta”.


Pau Martínez | Jan Jordana i Màrius Sin

La clau de l’èxit en un espectacle de màgia també rau en la relació entre el mag i el públic. “El mag és un estafador”, afirma contundent Martínez. “Al final quan fas un espectacle de màgia estàs fent un pacte amb el públic en què els enganyaràs, i ells ho accepten. El mag no és sempre el més llest de la sala, com ensenyen a la pel·lícula Now You See Me, però sí que juga amb avantatge. Sap el que passarà en tot moment i gaudeix de “la predisposició del públic que l'enganyis”. 

Truc amb cartes

Diu que no és mag, però...
 
 

No creu en la màgia, però coneix la realitat del sector i té més ganes que mai per continuar amb el projecte familiar. “Col·laboracions i ganes de fer coses en tinc moltíssimes”. Ara han participat en una exposició de màgia d’Ordino, a Andorra. Amb il·lusió i voluntat, El rei de la màgia vol continuar regnant.

No hem volgut marxar de la botiga sense veure una demostració d'en Pau de dos dels productes més emblemàtics que hi ha: cartes i daus. Amb els anys i un mestre de luxe com el seu pare, ha agafat pràctica per poder mostrar els productes a tots els clients interessats. A vegades, però, dona alguna excusa per poder amagar-se darrere les cortines, llegir-se les instruccions i comprovar el funcionament del truc.

— El més vist —
- Etiquetes -
- Comentaris -
— El més vist —