Els noms de María Luz Morales i Irene Polo han obtingut molta notorietat com a periodistes destacades dels anys de la II República. I ho mereixen. 

Morales com a directora de La Vanguardia en el primer any de la Guerra Civil, assumint un càrrec que cap home va gosar assumir. Polo com a reportera intrèpida, que baixava al fons d’una mina de Sallent on els treballadors s’havien declarat en vaga i també es fonia entre la multitud d’una concentració a El Escorial on es respiraven els aires autoritaris que acabarien amb el jove i inestable règim republicà.

Morales no fou l'única dona que arribà a la direcció d’un diari durant la guerra. També li va passar a Anna Murià en el petit Diari de Catalunya d’Estat Català, quan els pocs homes que el feien havien hagut de marxar al front. A primers de segle, l’escriptora Carme Karr havia dirigit Feminal, una publicació que tingué nombroses col·laboradores, que sortia com a suplement de la revista La Il·lustració Catalana, però encara no era pas un diari.

Tampoc Polo no fou la única reportera. A part de la pròpia Morales, autora de tres reportatges de carrer sobre l’estrena del vot femení en les eleccions de novembre de 1933, Rosa Maria Arquimbau, Aurora Bertrana, Llucieta Canyà, Maria Teresa Gibert, Ana María Martínez Sagi, Frederica Montseny, Regina Opisso i Mercè Rodoreda foren reporteres i articulistes brillants, innovadores i atrevides. Les dones havien de passar un llistó ben alt per a poder sobresortir en el món tradicionalment masculí del periodisme. 

Als onze noms citats de periodistes professionals identificades per Elvira Altés al llibre Les periodistes en el temps de la República, aquesta autora n’afegeix 22 més de firma freqüent a la premsa dels anys 1930 i encara 33 col·laboradores ocasionals. Una presència ascendent, limitada encara, però significativa de l’ascens de les dones en el periodisme.

Algunes d’elles han quedat en la memòria per la seva projecció política —Montseny, la primera ministra, i anarquista, republicana durant la Guerra Civil—, altres com a escriptores —Bertrana, Murià i Rodoreda. Qui més va arriscar en l’exercici periodístic fou Ana María Martínez Sagi, reportera i fotoperiodista del diari La Noche, que va acompanyar la columna Durruti i fou ferida a les cames per l’explosió d’una granada.