La legislació sobre la retirada d’amiant és clara: el termini màxim d’extracció, tant d’edificis públics com de particulars, està fixat pel 2032. Per aconseguir complir amb l’imperatiu legal de la Unió Europea, la Generalitat habilita subvencions anualment. Enguany, però, no s’han facilitat a causa de l’alta demanda de 2023, que va fer necessari incorporar diners estatals, fet que va alentir els processos. Des de l’Agència de Residus de Catalunya asseguren que la Generalitat tornarà a oferir les ajudes el 2025.

Josep Maria Soler, portaveu de la Comissió contra l’Amiant de la Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona (FAVB) reivindica la importància d’aquestes ajudes econòmiques: “On hi ha més amiant és on la població és econòmicament més feble”. Les subvencions, però, tenen una data de caducitat, això fa que el procés vagi en contrarellotge.

Aquest és el cas de l’entitat sociocultural dels Lluïsos de Gràcia, una de les beneficiàries de les ajudes. El centre sense ànim de lucre necessitava els diners per retirar l’amiant de la coberta de la seva pista de bàsquet. Encara no els han pogut invertir perquè estan pendents de més obres d’ampliació per les quals depenen d’ajudes externes, així que se’ls esgota el termini per fer-ne ús.

L’amiant és un material molt emprat en les construccions del segle passat. Tot i que es va prohibir el seu ús el 2002, el contaminant continua molt present a Catalunya. Retirar-lo és una prioritat, ja que s’apropa l’esgotament de la seva vida útil, moment en el qual es consolida la seva perillositat. Per això, el residu és un problema de salut pública i un perill mediambiental. No obstant això, són els treballadors que l’extreuen els que estan exposats a un major risc.

Manuel Pazo, director tècnic de l’empresa AGD, remarca la importància de les mesures de seguretat i l’impacte que té en la salut: “Les persones que estan afectades ara són aquelles que, quan l’amiant es va prohibir, estaven treballant malament”.

Així doncs, l’amiant suposa un problema de salut pública en el moment que algunes fibres s’alliberen pel pas del temps o el desgast del material. La retirada, per tant, és urgent. En aquest sentit, Josep Maria Soler afirma: “Temps que passa, morts que hi ha”.