Reportatge sobre el tràfic de drogues i la drogodependència
Publicat el 06 d’agost 2021

La pandèmia ha fet disminuir molts delictes, sobretot durant el confinament general. Ara bé, una dada que sobta és que els crims per tràfic de drogues no han parat d'augmentar, de tal manera que cada setmana i, sovint en diverses ocasions, els telenotícies i els diaris van plens de desmantellaments de bandes criminals narcotraficants, troballes de plantacions il·legals, confiscacions d'estupefaents i els problemes generats pels narcopisos. Però rere tot això què s'hi amaga? Creix la proliferació de drogues? Quins perfils de persones cauen en l'addicció i en la delinqüència? Quines afectacions psiquiàtriques pot comportar el consum? Se'n pot sortir de tot plegat? 

"Detenen una dona de 79 anys d'Alió per liderar una banda de tràfic de cocaïna", "Desmantellada una plantació de marihuana amb 289 plantes en un garatge de Vacarisses", "Macrodispositiu policial a l'Hospitalet contra els narcopisos" o "Cau un clan familiar a Badalona que feia fora veïns de casa seva per plantar-hi marihuana" són algunes de les notícies que darrerament s'han anat publicant, amb diverses problemàtiques associades. Tanmateix, del que ningú en dubta és que es tracta d'un problema, com fa temps que alerten els Mossos d'Esquadra. La intervenció diària de plantacions evidencia el seu abast i permet fer-se la idea de la proliferació de les drogues i l'activitat de les bandes criminals narcotraficants.

Segons les Memòries de la Fiscalia General de l’Estat i les dades del Ministeri de l’Interior, una mica més del 80% dels drogodependents a les grans ciutats cometen algun delicte i la meitat dels presos d'Espanya ho són per delictes contra la salut pública, és a dir, per tràfic de drogues, com bé destaca Francisco López Muñoz, professor de Farmacologia de la Universitat Camilo José Cela i acadèmic de de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED). López Muñoz desenvolupa en l'estudi Un repte de gran calat social: drogues d’abús i criminalitat, que ha presentat a la primera edició del projecte Reptes Vitals per a una Nova Era, els vincles entre l'índex de criminalitat i el consum de substàncies estupefaents, que pot estar darrere de l'augment de la delinqüència: si la demanda puja, s'esperona l'oferta.

Ara bé, com d'esteses estan les drogues il·legals? Si fem cas de les dades oficials del Ministeri de l'Interior, la seva expansió augmenta cada dia. Un 37,5% dels espanyols afirmen l'any 2019 haver consumit cànnabis alguna vegada a la seva vida, un 10,5% el darrer any, i un 8% l'últim mes, mentre un creixent 2,9% declara prendre'n cada dia. Un dels diversos problemes de la substància és que sol ser una porta d'entrada a altres drogues més perilloses, a més dels perjudicis inherents. Pel que fa a la cocaïna, un 10,9% dels espanyols afirma haver pres la substància al llarg de la seva vida. Tot plegat deixa clar que hi ha una acceptació social important de certes substàncies estupefaents, cosa que no només pot comportar problemes de salut pública, sinó també un increment de la criminalitat.

Però en aquestes dades també s'hi pot veure una clivella entre homes i dones. Mentre que un 16,1% dels homes han consumit cocaïna algun cop, només hi ha un 5,7% de les dones que ho hagin fet. Alhora, si bé un 46,3% dels homes han provat el cànnabis, només un 28,7% de les dones han fet el mateix. 

Augment dels delictes per tràfic de drogues
El primer trimestre de l'any 2019 hi va haver 139 denúncies per tràfic de drogues a Barcelona, segons les dades del Ministeri de l'interior. En canvi, el mateix període del 2020, n'hi va haver 158, i al 2021, 208. La tendència creixent per aquests delictes contrasta amb la reducció de furts o robatoris amb força, sigui en domicilis, pel carrer, o de vehicles. S'ha passat del primer trimestre de 2019, que registrava 26.736 furts, 4.849 robatoris amb força en domicilis i uns altres 3.534 robatoris amb violència i intimidació, als primers tres mesos del 2021, que hi va haver 9.312 furts, 1.135 robatoris violents en les cases i uns altres 2.022 robatoris amb intimidació.

Narcopisos
L'Ajuntament de Barcelona reconeix que des de 2020 està treballant amb un total de 1.008 habitatges identificats com a centres de venda de drogues al Raval. El curiós de tot plegat és la propietat dels immobles: majoritàriament particulars, malgrat un significatiu 20% propietat de bancs. En tot cas, només un 5% estan ocupats il·legalment, mentre un 53% estan habitats, per un 40% que segons l'ajuntament estan buits.


Gràfics de l'informe sobre la situació actual de la problemàtica de les drogues al Raval (Ajuntament Barcelona)

Com s'hi pot fer front?
Com és el procés per combatre l'addicció? Com s'ha de prevenir? L'Andrew, barceloní de trenta-un anys que mica en mica està sortint de la drogodependència gràcies a la seva determinació i a l'ajuda i tractament rebut per part de la Fundació CECAS i d'especialistes com en Joan Martínez, que n'és sotsdirector, té clar el missatge a donar cap als joves: "No tingueu por de dir que no i aneu amb molt de compte amb les amistats, cal rebutjar la droga", remata. I afegeix: "la droga et destrossa la vida, és un sense viure".

La serenor de l'Andrew inspira confiança i demostra la feina ben feta de CECAS. Els seus ulls vidriosos quan parla del seu fill acabat de néixer deixen entreveure amor i esperança, que juntament amb la seva companya, que segueix amb ell malgrat una recaiguda inicial, li acaben de donar les forces necessàries. 

La infantesa de l'Andrew va ser molt dura, marcada per la violència d'un pare alcohòlic, un patiment constant. "El meu pare pegava la meva mare, la meva germana i a mi mateix", explica, tot dient que "cada dia rebia una pallissa" seva, begut, moment en què esdevenia "un dimoni en persona". Aquest ambient hostil, juntament amb males companyies, el va portar al món de les drogues. Va començar amb el cànnabis, amb amics, i va acabar passant a la cocaïna fumada, substància que ha arribat a ser un veritable malson per a ell. "He arribat a estar set mesos consumint cada dia", es lamenta. Tampoc se n'està de criticar l'entorn mediàtic, que naturalitza el consum d'estupefaents: "En les pel·lícules sembla ben vist, però no és així", exclama.

A més, assegura que és terrible la necessitat que generen les drogues per poder continuar consumint-ne: "He robat, he delinquit, la droga et xucla la vida", diu. D'altra banda, hi ha qui es prostitueix per aconseguir diners i poder continuar consumint. Les experiències esfereïdores són freqüents, com les que explica l''Andrew: "He vist gent morir a narcopisos, he vist gent disparar, tirar-se per la finestra...", relata. Respira fons i diu: "He hagut d'aprendre a viure de nou".

Admet que ara va en la bona direcció: està acabant la segona fase post-addicció. Si bé és la segona vegada que passa per CECAS, aquest cop, però, és per voluntat pròpia. La primera vegada va ser durant la pandèmia, i reconeix que "hi anava de puntetes", amb cert esperit "xulesc", però després de conèixer la dona de la seva vida i d'esperar un fill, la seva actitud va canviar totalment.

De fet, el confinament arran de la pandèmia va contribuir a més persones a prendre consciència de les seves addiccions, atès que les situacions de socialització en què se solen consumir determinades substàncies van desaparèixer. Per això és tan important la tasca de prevenció, com la de tractament.

L'Andrew, agraït tant al CECAS com a Joan Martínez, que l'ha ajudat molt, diu que al centre s'hi sent com a casa, que és "part de la família" i que, malgrat que està "involucrat al 100%", assegura que "sense ajuda no se'n pot sortir". Per això, anima tots els drogodependents a fer el pas, ser valents i demanar ajuda. Llavors, explica, seguint el tractament, amb implicació i molta voluntat, se'n podran sortir.

La tasca de CECAS
De fet, la fundació CECAS, que es va crear el 1991, a iniciativa de totes les Càritas diocesanes de Catalunya i amb l'impuls de l'Església (Conferència Episcopal Tarraconense), respon a la necessitat d'atendre i ajudar a sortir de la drogodependència a les persones que la pateixen. "Atendre, acompanyar i tractar educativament i terapèutica", aquesta és la seva voluntat.

Per fer-ho, en Joan Martínez, que ha tocat moltes tecles de la fundació, ens explica les tres fases que sol seguir el tractament: acollida, comunitat terapèutica i reinserció. Per l'acollida disposen del centre de dia situat a Ciutat Vella, on ens reben, i on també tenen una comunitat terapèutica, tot i que la més rellevant es troba a Collserola, anomenada Can Puig. Evidentment, l'administració de metadona per lluitar contra l'addicció també és corrent. És cert, però, que l'evolució de cadascú determina l'estada en cada fase, és a dir, el programa no és rígid en cap cas. Per exemple, en el cas de l'Andrew, per evitar l'ingrés en una comunitat que l'aïllaria del fill, se li està adaptant el programa a mida, anant al centre de dia, juntament amb la patologia dual, que ho compagina amb el treball els caps de setmana en un geriàtric.

La patologia dual és quelcom habitual entre drogoaddictes: sovint també presenten problemes de salut mental que cal tractar, cosa que fan de manera integral. Així, el treball multidisciplinari de CECAS és imprescindible pel progrés del pacient. Sense els metges, psicòlegs, treballadors socials, educadors socials, psiquiatres, etc. (uns quaranta-dos), però tampoc sense la setantena de voluntaris, la fundació no podria tirar endavant l'escomesa.

Delictes, drogues i dificultats
Però no tot són flors i violes. En Joan Martínez relata que el principal problema de la rehabilitació és que hi ha molts usuaris que recauen constantment, i que uns altres, que superen els cinquanta anys, estan massa deteriorats físicament i tenen poques opcions, més enllà d'intentar aguantar.

Hi ha problemes, els treballadors travessen moments complicats en què tot trontolla. Fracassos, fills d'antics interns que van al centre, gent habitual... Però també hi ha rehabilitacions. I, com diu en Joan Martínez, "encara que només servís per salvar una sola persona, aquest centre ja valdria la pena".

Respecte al perfil d'addictes que atenen, explica que hi predomina el politoxicòman, és a dir, aquell que pren diverses substàncies. Si els anys 90 abundava l'heroïna com a droga principal, actualment és la cocaïna i l'alcohol (70%): avui en l'ambient de festa, es comença pel cànnabis i l'alcohol i es passa a la cocaïna, tal com evidencien les dades.

Afectacions psiquiàtriques
Les drogues causen problemes mentals? En Joan Martínez dona una resposta clara: "el que està clar és que els disparen, els accentuen". El mateix afirma la coordinadora del centre de salut mental d'Esplugues, Sònia Ortiz. "No hi ha un causa-efecte clar", però "hi ha relació", sens dubte, aclareix. D'aquesta manera, "hi ha persones amb problemes tòxics que desenvolupen una malaltia mental, i a la inversa", afegeix. És el que s'anomena patologia dual. Les persones amb una malaltia mental que consumeixen estupefaents tenen un "pitjor pronòstic, una pitjor evolució".

El centre psiquiàtric també  ofereix una atenció multidisciplinària, amb l'objectiu de poder "estabilitzar el pacient" i que pugui viure una vida "normal", el més normal possible, acompanyant-lo en el camí. Es troben amb molts problemes: gent que no és conscient de la seva malaltia, a més d'altres problemes socials com la manca d'habitatge o de feina, que posen pals a les rodes en el camí.

Problema social i sanitari
Les drogues són un problema de salut pública gravíssim que, malgrat les bones intencions de les campanyes de conscienciació, s'ha de tenir clar que amb això no n'hi ha prou. En Joan Martínez comenta que "de drogues n'hi haurà sempre", però els camps de la prevenció i del tractament poden potenciar-se molt més, així com caldria veure si el codi penal és massa tou per fer front a un narcotràfic cada vegada més estès, juntament amb una acceptació del consum que considera alarmant. Alhora, cal tenir present les condicions socials que hi ha rere les vides desgraciades: sovint és conseqüència de la pobresa, l'exclusió social, la desestructuració familiar, a més de modes perilloses. Estem davant un problema social, no només sanitari, que no es pot banalitzar ni infravalorar.

— El més vist —
- Etiquetes -
- Comentaris -
— El més vist —