Gràfic dels països europeus amb més migrants espanyols joves
Gràfic dels països europeus amb més migrants espanyols joves
Gràfic dels països europeus amb més migrants espanyols joves
Publicat el 09 de febrer 2024

Mig milió de catalans resideixen actualment fora del país. Una part d’ells és la generació de joves que arran de la crisi econòmica del 2008 van haver de provar sort a països amb millors oportunitats laborals. És el fenomen que es va anomenar brain drain o “fuga de cervells”. 15 anys després, el Govern ha iniciat una estratègia per facilitar el retorn dels catalans que volen o es plantegen tornar a casa.  

L'Executiu afirma que a partir del 2014 es va registrar un creixement progressiu de les persones retornades a Catalunya i que l'any 2017 es va estabilitzar al voltant de les 10.000 persones. “Hem detectat un increment de catalans que volen tornar a Catalunya i els volem ajudar, necessiten suport en termes d’informació, habitatge, o com ajustar l’escolarització dels seus fills”, explica al Diari de Barcelona la consellera d’Acció Exterior, Meritxell Serret.

“Hem tingut grans moviments migratoris per diferents motius en el decurs de la història i Catalunya no disposava d'una eina ordenada i sistematitzada que tingués en compte aquesta realitat”, exposa Rafael Caballeria, Director General de la Catalunya Exterior. El director detalla que la consigna de la consellera Serret és poder fer un acompanyament i facilitar els tràmits a qualsevol persona que vulgui retornar. 

Segons l’economista Sergi Jiménez, el que explica el brain drain de l’any 2008 és la facilitat de trobar una feina “bastant més estable i amb un salari d’entrada bastant més gran” que a Catalunya o la resta de l'Estat. “És aquesta combinació de factors que explica la migració de gent molt qualificada”, detalla. A partir de 2009 va créixer el nombre de joves espanyols i catalans que decidien migrar, sobretot entre França, Regne Unit i Alemanya.

Tot i l’èmfasi en aquells que van migrar el 2008, Caballeria remarca que el que preparen és “una estratègia de retorn amb caràcter integral, que no conegui d'edats, condicions socials, ni de preparacions o formacions professionals”. Així i tot, la consellera Serret afirma que intentaran atreure el retorn del talent en sectors específics, com per exemple el sanitari. 

El catedràtic d’investigació ICREA en Ciències Experimentals i Matemàtiques, Xavier Cabré, va viure cinc anys als Estats Units i tres a França. Tenia clar que a fora trobaria les oportunitats que aquí li mancaven: “Com no em volien fer catedràtic, perquè era massa jove, vaig dir ‘jo em torno als Estats Units, que m'han fet una oferta molt bona’”. Va tornar més endavant, en aplicar pel seu càrrec actual. Cabré destaca algunes “traves” en el procés de retorn, però opina que no són “gran cosa”. 

El problema de l’habitatge

Caballeria és conscient de les dificultats dels catalans en termes d’habitatge i assegura que el pla no pretén eliminar aquests problemes només per a qui retorni, però explica que les persones que vulguin retornar també podran tenir accés a ajuts econòmics. “L'Agència de l'Habitatge està estudiant crear una línia d'ajuts al lloguer per la gent que retorni si van a viure en zones que hi hagi despoblament. No estan creats encara, però ja ens han dit que aquest any hi estan posant fil a l'agulla”, anuncia. 

“Una de les màximes que tenim és igualar els drets de les persones residents a Catalunya amb els que ara no tenen els residents a l’exterior”, afirma el Director General. La seva intenció és assegurar als catalans que retornin les mateixes condicions que un resident per accedir a habitatges de protecció oficial o a altres mesures econòmiques, així com a ajuts de lloguer amb les que no poden comptar els no residents. 

Cabré opina que aquest tipus d'ajuts podrien ser “molt útils per gent de nivell professional una mica més baix que vol tornar”, però que no serà diferencial per a gent amb estudis superiors. “Aquests postdocs (persones que han completat estudis de doctorat) que estan fora ja cobren molt bé”, detalla. 

La Mariona Vilalta, professora d’infantil i traductora als Països Baixos, apunta que, tot i que per ella aquestes subvencions per l’habitatge no serien un al·licient, sí que serien útils per un dels seus fills, que “és el que està més arrelat a Catalunya i es planteja viure-hi en un futur”. 

Segons la consellera d’Acció Exterior, aquest any s’ha “recuperat” la capacitat d’oferir les oportunitats de desenvolupament que mancaven durant la crisi econòmica. “La taxa d’atur està baixant, podem oferir més oportunitats i intentarem atreure el retorn del talent”, destaca. Jiménez considera que “no s’està molt millor que el 2007”, però que la diferència del cost de vida amb França o el Regne Unit, els dos països que acullen més catalans, no és tan alta.

El retorn emocional

La forma de vida dels Països Baixos li ha permès a la Mariona treballar menys hores, dedicar-se als seus interessos i poder ocupar-se dels seus fills: “El sou de mestra aquí és més alt, i això et permet treballar menys dies. Si amb la teva parella dius ‘jo treballo tres dies i tu en treballes quatre’ ja vius bé’”. Aquest és un dels motius pels quals Vilalta no es planteja tornar a Catalunya. 

Tot i això, Caballeria assegura que el cost de vida o l’habitatge no sempre són elements clau per a aquells que es plantegen el retorn al país: “A un metge que guanya tres vegades més a França, en tornar no li pagarem el que guanya allà, això és insostenible, però hi ha gent que es fa un replantejament, volen un altre tipus de qualitat de vida. Ho anomeno el retorn emocional: volen estar a prop del lloc on han viscut”.

Per a la Mariona això no és un al·licient per tornar: “Quan fa tants anys que estàs en un lloc ja tens arrels aquí… on hi ha els teus fills és on tens les arrels”, assegura. En canvi, sí que va ser un motiu important per al Xavier: “M'hauria pogut quedar allà, de fix, però personalment preferia viure aquí”, reconeix. 

L’economista coincideix: “La gent és conscient que aquí s'està més bé en termes de moltes dimensions de la vida”, però critica la gestió espanyola i catalana entorn els salaris, a diferència d’altres països europeus. “No han de tenir por que els salaris pugin si les qualificacions també van pujant. El que no té sentit és mantenir indefinidament una economia molt pujada en el turisme i amb sectors de salaris baixos”, remata. 

— El més vist —
- Etiquetes -
- Comentaris -
— El més vist —