El país
l’empesten fàstics repodrits
per una por llarga. I entendre
sé prou bé que és millor que témer,
però què vols fer-hi? Som tots
(que no em protesti el mot de Hobbes
perquè, de pas, el crido a lleva)
fills de l’espanyol i la seva
muller de sempre, que és la por.

Fragment de Poema Inacabat. Gabriel Ferrater (Les dones i els dies, 1968).

El que més s'ha conegut de Gabriel Ferrater ha estat el seu suïcidi, o l'addicció que tenia a l'alcohol. La commemoració del centenari del seu naixement esdevé "una oportunitat per reinterpretar-lo", reivindica David Figueres, president de l'associació Gosar Poder, que es dedica a recuperar la memòria del poeta reusenc. "Vaig néixer a Reus el 20 de maig del 22. Els altres fets de la meva vida són de més incerta descripció i més difícils de datar". Així parlava Ferrater d'ell mateix.

A causa de la significació política del seu pare, que havia sigut regidor d'Acció Catalana a la capital del Baix Camp, el poeta i la seva família van haver d'exiliar-se, i en tornar van continuar patint la repressió del règim. Tot plegat va fer que Gabriel i Joan, el seu germà, veiessin el seu pare com un desgraciat.

Lluny de les ideologies

Aquest fet és clau per la significació política de Ferrater, que renegava de qualsevol adscripció ideològica: "Detesto les cases on fa fred i les ideologies", escrivia Ferrater a l'epíleg de Da nueces pueris.

"Tenia molta por de repetir el fracàs del seu pare. El desengany que té amb la política és una reacció", explica al Diari de Barcelona Marina Porras, professora de la Universitat Pompeu Fabra i experta en els assaigs literaris del poeta reusenc. Gabriel Ferrater, a diferència d'altres autors de la literatura catalana, estava allunyat de la figura de l'intel·lectual compromès i del resistencialisme. Malgrat aquesta posició, Porras es queixa de que "se l'ha tractat com un espanyol més. Això és el resultat de 100 anys de propaganda".

Aquesta interpretació de la professora i crítica literària s'allunya de la imatge que s'ha projectat fins ara de Ferrater. Segons Jordi Amat, autor d'una biografia sobre Ferrater que es publicarà el març amb Grup62, el reusenc "no ha estat un escriptor instrumentalitzat, malgrat els intents per part de les cultures nacionals per apropiar-se'l".

Ferrater va escriure durant tota la seva vida en català. Per a alguns, la idea d'escriure en aquesta llengua durant la dictadura franquista pot ser interpretada com un acte polític. Malgrat la neutralitat que normalment prenia respecte a la política, Ferrater s'expressava així sobre l'ús del català: "En general, la cultura espanyola, la detesto. [...] Si jo escric en català és perquè no vull escriure en espanyol".

Parlar de la vida i obra de Gabriel Ferrater implica, també, parlar del seu suïcidi. Un dels seus amics, Jaime Salinas, descriu a Cuando editar era una fiesta la voluntat del poeta reusenc: "Amb una serenitat esgarrifant va anunciar la seva ferma intenció de treure's la vida en fer 50 anys. A aquella edat, insistia, un ja ha fet tot el que ha de fer i va afegir: «A més, jo mai vull fer olor de vell, a aquella olor que sempre m'ha repugnat»".

Més enllà del mite

"Ara, cal fer veure que Ferrater és alguna cosa més que un poeta alcohòlic que es va suïcidar", reivindiquen des de l'associació Gosar Poder. Aquest any també es publicaran altres obres que serviran per dur a terme aquesta reinterpretació que reivindica Figueres. Marina Porras, amb l'editorial Comanegra, publicarà una selecció de textos que mostraran "l'esfera més personal de la figura de Ferrater, amb una repassada dels seus treballs teòrics més enllà de la poesia".

En un context de reflexió oberta al voltant de Gabriel Ferrater, cal tenir present les paraules de Núria Perpinyà, experta en l'obra del reusenc: "Si tots els lectors tinguessin raó, Ferrater hauria pogut ser festejat per tota mena de polítics".