Captura de pantalla del logo de 'Project December'
Publicat el 02 de desembre 2023

La tecnologia cada vegada avança més cap a la nostra intimitat. Google coneix la ubicació de la nostra feina o guarda els nostres correus electrònics, a Instagram ens apareix un anunci d’aquell viatge que volíem fer i Twitter ens mostra les idees que més ens agraden. Essent-ne conscients o no, cada dia generem milers de dades que ens defineixen com a persones. Així ho explica l’informe “Intel·ligència Artificial: Decisions Automatitzades a Catalunya”, de l’Autoritat Catalana de Protecció de dades (APDCAT). 

Joana Marí, delegada de l’APDCAT, explica com aquesta gran quantitat de dades ha permès, no només la personalització dels continguts que apareixen als nostres dispositius, sinó també el desenvolupament de tecnologies com la intel·ligència artificial (IA). És per aquest motiu que “la intel·ligència artificial i tot el que comporta té una estreta relació amb la normativa de protecció de dades i la necessitat de complir-la”, subratlla Marí. 

Gràcies als grans avenços tecnològics en IA, han aparegut serveis com l’anomenat Project December, que permet als seus usuaris simular una conversa amb una persona difunta. El San Francisco Chronicle explica com el canadenc Joshua Barbeau només va necessitar carregar-hi els missatges de Facebook de la seva difunta promesa, Jessica, i una breu descripció seva, per a poder tornar a ‘parlar’ amb ella.

 

Un dret pels vius

Però, tot i que aquesta tecnologia pugui difuminar la frontera entre vida i mort, la normativa no l’acompanya: “Hem de ser conscients que la normativa que regula dades de caràcter personal, com la veu o la imatge, és una llei per a vius, encara que soni molt dur”, relata Carlos Basteiro-Bertolí, advocat especialitzat en dret digital. 

“Una persona difunta no té el dret a la protecció de dades, però no perd tots els drets”, aclareix Marí: "El dret a l'honor, a la intimitat o a la pròpia imatge sí que continuen en vigor”. Però aquells que s’haurien d’encarregar de defensar aquests drets son els hereus de la persona difunta, cosa que no es podria fer en usos privats: “Si és un àmbit absolutament particular i no té conseqüències exteriors, és totalment lícit”, assenyala l’advocat. 

Alhora, Basteiro-Bertolí relata que, amb un testament digital, que són unes darreres voluntats, “podries establir prohibicions o que s'esborrés tota aquesta informació personal, i per molt que sigui un àmbit particular, entraria en confrontació amb les darreres voluntats”. 

La delegada de l’APDCAT adverteix de les conseqüències de l’ús de la IA en temes sensibles: “Generar aquest ‘avatar’ d’una persona difunta fins i tot podria arribar a tenir conseqüències psicològiques en terceres persones. Si una empresa volgués fer servir les dades d'una persona propera també et podria afectar i podries defensar-ho des d'aquesta perspectiva”. A més a més, l’advocat alerta que un ús comercial entraria en confrontament amb la llei del dret a l'honor o la intimitat personal i familiar.  

Els límits a la IA: són possibles?

La Unió Europea està desenvolupant un projecte pioner de normativa sobre intel·ligència artificial, que un cop aprovada s’aplicaria també a Espanya. “La proposta de reglament sobre intel·ligència artificial estableix obligacions específiques per a aquells que la vulguin dissenyar, i també per aquelles entitats públiques i privades que vulguin utilitzar-la en el desenvolupament de les seves activitats”, detalla la delegada de l’APDCAT. 

Amb l’aprovació de la normativa, es considerarà d'alt risc quan es vulgui emprar la intel·ligència artificial per fer una vigilància sistemàtica de persones en entorns públics i queden prohibides, per exemple, quan pretenguin incidir sobre el pensament de les persones. 

Basteiro-Bertolí, però, insisteix que “la llei va per darrere de la realitat social i la tecnologia evoluciona cada dia de manera exponencial, no tenim ni coneixement ni capacitat per absorbir tota aquesta informació”. L’advocat considera que a la normativa encara li “faltaria maduresa”, però que “és necessària per establir un primer marc” que després es podrà ampliar. “Quedaran zones grises? Sí, però com a qualsevol llei”, conclou.  
 

— El més vist —
- Etiquetes -
- Comentaris -
— El més vist —