- entrevistes -
Publicat el 13 de maig 2022

Roger Argemí (Igualada, 1998) és cantant, compositor i productor i aquest divendres participa en el segon festival de música europeu més famós del cap de setmana. No és el representant de cap país a Eurovisió, però és el representant del català al Liet Internacional, un festival musical anual per artistes que canten en llengües minoritàries. L'Eurovisió de les llengües minoritàries, d'alguna forma. A Tønder, Dinamarca representarà el català, amb la seva cançó La Contradicció.

Com han estat aquests últims dies abans del festival?
Amb un punt de nervis, la veritat. Per la responsabilitat d’estar representant una llengua fora del territori on es parla, a nivell internacional. Assajant molt i descansant, que és important també per la veu.

Aquest festival és molt desconegut. Com el vas conèixer i per què t’hi vas acabar presentant?
Tot comença fa un parell d’anys o més. Em va escriure llavors un redactor especialitzat en Eurovisió dient que existia aquest festival de música en llengües minoritàries, i que el meu estic, més aviat mainstream i internacional podria funcionar força. M’hi vaig presentar i em van escollir. Una mica una casualitat, tot plegat.

Tot això fa dos anys?
Sí! De fet havíem de concursar a l’edició del 2020, que no es va fer, i s’ha reprès aquest any.


"La Contradicció és un tema molt ballable i molt en línia amb el que triomfa a tot el món"


La proposta que portes al festival és La contradicció.
Sí, és una de les meves últimes cançons, que he escrit junt amb FEZE i anirem amb una base instrumental i jo a sobre, molt tipus Eurovisió, la veritat. És un tema molt ballable i molt en la línia del que triomfa a nivell internacional.


És bastant marca personal, aquest estil.
Sí! És l’estil que m’agrada fer. Recrear els sons que més ho peten, però en català. Una cosa així com agafar el Top 50 Global, veure com sona, i fer-ho en la meva llengua. En català no es fa un estil musical mainstream. Hi ha molta música popular, tradicional, música festiva, però música mainstream de ràdio-fòrmula no.

De fet, segons Spotify la “música catalana” és un estil en si mateix
Ja… i per molta gent també. Diem música en català i a tothom li venen al cap els mateixos tipus de grups: Txarango, Catarres, Oques Grasses… un estil de trompetes i festiu, que també combina amb l’electrònica i innova molt, però que té aquesta idea molt marcada de música festiva. Però hi ha molts altres estils: l’indie, la música urbana i el trap, el món dels cantautors… hi ha camp per córrer.


"Diem música en català i només ens venen al cap Txarango, Catarres, Oques Grasses..., però hi ha molts altres estils"


D’on has tret els referents, doncs?
Clar, els referents són més internacionals. A mi m’agrada fer un so molt Dua Lipa, Charlie Puth, The Weekend… La contradicció és una mica això, i crec que pot agradar perquè són els sons als quals la gent està acostumada, el que s’escolta a les ràdios.

I això també es pot fer en català, ves per on!
Clar! El problema més gran és la lletra, crec jo. És molt més fàcil compondre en anglès, que té més monosíl·labs i és més fàcil de rimar. El català té moltes esdrúixoles i a vegades rimar és un cacau, sobretot si vols que quedi cool i no cutre, que sigui fresc i no tant de cantautor. I l’estil aquest és el que requereix: una barreja de pop, electrònica, funk, que sigui global, però elegant.

Al Liet International hi ha també una participant gallega, la Carolina Rubirosa. 
Sí, hem parlat força per xarxes i m’agrada força el que fa.

Quin estil té?
És molt diferent del meu. És més música tradicional, una mica jazz, amb molta classe.

Coincideix aquest “Eurovisió de les llengües minoritàries” amb el festival d’Eurovisió.
Sí! Sol coincidir, però que no hi ha cap relació d’organització ni res.

De fet, pel que fa a Eurovisió, gairebé hi arriba a anar una cançó en gallec, la de les Tanxugueiras.
Molt fort. Crec que per això aquest festival té una mica més de ressò que altres anys i està generant interès perquè el Benidorm Fest ha obert la porta clarament a les altres llengües oficials de l'Estat. No només amb Tanxugueiras, jo vaig coproduir i coescriure una cançó que va ser suplent al Benidorm Fest, del grup Siderland, i era en català. Jo crec que l’any que ve n’hi haurà també almenys una que no sigui en català. 

I per què aquest canvi?
Perquè la gent està obrint una mica la seva mentalitat. Però Eurovisió és això: identitat, folklore, i hi tenen cabuda cançons que se surtin del mainstream i de l'anglès... L'any que va guanyar Salvador Sobral ningú s'ho esperava.

Tu fas molta feina darrere dels escenaris, produeixes, compons i escrius cançons. És molt diferent aquesta feina a treballar pels teus propis projectes?
Molt, sí. El públic general veu només l'aparador de la botiga, i no hi entra. I quan t'endinses dins de la indústria veus que hi ha discogràfiques, managements, compositors, editorials, productors... És impressionant, i a mi aquest back office m’agrada, ser una rata de laboratori i posar-me a produir i a compondre.


"Del que es guanya a Spotify, només el 10% ens ho quedem els autors"


I com és que t'has llençat ara a aquest festival?
També m'agraden els escenaris i em generen curiositat. M'ho passo molt bé, però la part de compondre i veure com creix una cançó, com la canta un altre artista...

I es pot fer carrera en el món de la música des del back office?
Es pot fer carrera perquè la gent de la indústria et coneix. Si has fet cançons per artistes importants, o grans hits, els professionals saben qui ets i et contracten per altres cançons.

També hi ha la part del reconeixement públic.
Clar, aquesta part no la tens, però ja sabem a què hem vingut a jugar. El que sí que solem reivindicar més és el tema dels royalties. Del que es guanya a Spotify, només el 10% va pels autors. I sense autor no hi ha cançó. Sense cançó no hi ha artista.

Ja per acabar, què n’esperes del festival?
A veure, l'important és viure l'experiència, i poder compartir amb les altres cultures... Si fem un bon resultat, genial, però vaig a gaudir i a créixer com a artista.

— El més vist —
- Etiquetes -
- Comentaris -
— El més vist —