Rosalia
Rosalia
Per EFE
Publicat el 25 de setembre 2022

La carrera de Rosalia, que aquest diumenge celebra els 30 anys, és un trajecte de transgressió. Des del seu àlbum de debut, més proper al cant clàssic, passant per la ruptura del cànon amb Malamente i que culmina amb Motomami, un treball que ha revolucionat les convencions flamenques i les ha convertit en un element pop.

Al començament la seva aposta pel flamenc era el seu tret més distintiu. Després de col·laborar en cançons com Antes de morirme amb un C. Tangana llunyà encara a El madrileño, l'any 2017 va publicar Los ángeles, el seu primer àlbum, de la mà de Raül Refree, que havia treballat amb Silvia Pérez Cruz i Kiko Verí.


Molts li van atribuïr a aquest productor l'èxit del disc que comptava amb dotze cançons sòbries, a veu i guitarra, que giraven al voltant del tema de la mort. "És ella qui tenia clar quin disc volia fer i qui va investigar a fons per aconseguir aquests càntics", asseguren des de la primera discogràfica que la va acollir. El cert és que gràcies al boca-orella omplia teatres en qüestió d'hores.

"Cantes com una vella", li va etzibar Pepe Fesol mentre a l'àlbum feia creure que una nova deixebla es pujava a bord del quejío, encara que dins del sector hi hagués també un segment important que no deixava de veure-la com una intrusa que no cantava realment com una cantaora.

Sense que s'intuís el gir de guió que preparava la cantant, dos anys després va presentar la cançó Malamente, que va dinamitar els prejudicis sobre l'artista. Amb reminiscències flamenques, influència del pop comercial, una incursió a l'emergent món del trap i un videoclip provocador, Malamente la va consagrar a la història de la música.


Aquest boom seria tan sols l'aperitiu del que havia de venir. Amb el pretext d'un treball de finalització de carrera i inspirant-se en la novel·la occitana del segle XIII Flamenca, Rosalia va combinar l'estètica urbana de la seva adolescència sentint música en pàrquings amb la seva devoció pel cante jondo de tablaos consagrats en l'àlbum El Mal Querer (2018), que va cridar l'atenció de públics de tot el món.

Temes com a Pienso en tu mirá, Di mi nombre o Bagdad narraven la història d'una relació de maltractament que li van valer un disc de platí, dos Grammy Llatí i el Grammy al "millor àlbum rock, urbà o alternatiu llatí. Fins i tot va aconseguir ser projectada a les cartelleres de Times Square.

No obstant això, no van faltar altres detractors que la van acusar d'"apropiació cultural" per prendre trets propis de la cultura andalusa i, molt particularment, de l'argot i la simbologia gitana.

"No és que se m'estigui atacant a mi en concret sinó a la situació de persones que tenen la sort, com jo he tingut, d'estudiar música, la música que jo he volgut", va declarar Rosalia en una entrevista en la qual es defensava de les crítiques i en què també feia referència al seu desig de publicar "una cançó que convidi a moure's, que convidia a ballar".

El desig es compliria en 2019 amb el llançament de Con Altura, que, de la mà de J Balvin, li obriria les portes de les discoteques d'Espanya i Amèrica Llatina i l'embarcaria en un torrent de llançaments, entre els quals destaquen col·laboracions amb The Weeknd i Tokischa o l'EP "Fucking Money Man" (2019), on dos temes advertien de les llums i ombres de la fama i la riquesa.


Progressivament, Rosalia va començar a trepitjar amb cada vegada més força l'àmbit de l'urbà llatí i va publicar un bon nombre d'èxits com Yo x Ti, Tu x Mi amb Ozuna o La noche de anoche amb Bad Bunny, sense deixar de flirtejar amb la música experimental en col·laboracions com Barefoot in the park amb James Blake.

El silenci de la cantant trencat per senzills puntuals augurava l'enregistrament d'un àlbum que es feia esperar. No seria fins a final del 2021 quan els singles Hentai i La Fama van avançar que el seu so abandonava la influència flamenca que va manifestar en emblemàtiques actuacions com la dels Goya 2019, on va versionar el tema dels Chunguitos Me quedo contigo


Finalment el març del 2022 presentava Motomami un treball encomanadís, rotund i urbà, capaç de conciliar totes les seves influències, de Camarón de la Isla a Kanye West, passant per la salsa d'Héctor Lavoe i el pop de Rihanna.

La irrupció d'aquest àlbum, el títol del qual s'ha convertit en sinònim de fortalesa i apoderament, ha sembrat les millors crítiques a nivell internacional, li ha dut nou nominacions als Latin Grammy i l'ha embarcat en un "tour" que recorre amb èxit arreu del món i que culminarà al desembre a París amb totes les entrades venudes.

"Despechá", estrenada en plena gira, ha suposat el seu últim "hit" amb compassos que flirtegen amb el mambo i que ha sonat a totes les festes d'aquest estiu, reafirmant-la ucom una diva global, influent i avantguardista amb tan sols 30 anys i molta vida per davant.

Text per: Salvador León/Javier Herrero

— El més vist —
- Etiquetes -
- Comentaris -
— El més vist —