El passat diumenge vam assistir a un moment històric. El món sembla estar canviant, les dones guanyen mundials de futbol, la Reial Federació Espanyola de Futbol (RFEF) escriu protocols contra la violència sexual, i l'esport femení comença a importar i tenir el focus que mereix. Però, en realitat, el món no està canviant. Els homes continuen tenint aquella impunitat que els fa sentir poderosos, rebent la validació d'altres homes que retroalimenten el seu masclisme.

Les nenes ara tenen referents: les jugadores de la selecció femenina no només han aconseguit una estrella al pit, sinó que han obert encara més les portes per totes aquelles que somiaven a dedicar-se al futbol. Malauradament, els referents no sempre són positius. Tant nens com nenes continuen sent testimonis de comportaments com els del president de la RFEF, Luís Rubiales, que, "en un moment d'eufòria", va fer un petó als llavis a la jugadora Jennifer Hermoso.

Tot i que la mateixa jugadora li ha restat importància a posteriori, el gest de Rubiales perpetua la idea que els homes tenen la potestat de fer el que volen i amb qui volen, sense pensar en el consentiment (si és que saben el que significa) o les conseqüències dels seus actes. De fet, en el seu món, qui no voldria un petó de Rubiales, oi Lama?

El president de la RFEF va actuar justificant-se en uns sentiments momentanis que van anar per sobre del respecte que hauria de mostrar a la jugadora. Tot i que sempre s'al·lega que els homes no actuen seguint les seves emocions (com sí que asseguren que fan les dones), sempre acaben excusant els seus actes per emocions incontrolables. Als crims masclistes els diuen crims passionals i a un petó no consentint, eufòria.

No s'ha de fer cas dels "idiotes i dels estúpids", va afirmar Rubiales en una entrevista a la COPE quan Juanma Castaño, conductor del programa El Partidazo, li va preguntar per les crítiques que arribaven de les xarxes socials. En cap cas aquestes persones són idiotes o estúpides: el que han fet és posar de manifest l'abús de poder que va exercir Rubiales sobre Hermoso, la qual cosa ja hauria d'haver qualificat d'inadmissible la mateixa RFEF.

No podem perdre de vista la posició de Rubiales. Com afirmava Hermoso "però, què he de fer jo?". Què pot fer una jugadora per defensar-se de la màxima autoritat de la Federació? Aquest és només un exemple més de l'abús de poder en vers les dones que existeix a la nostra societat i que tenen lloc en molts llocs de feina, com una forma més que promou la desigualtat de gènere.

Contra les violències, paper mullat

Al Protocol d'actuació enfront de la violència sexual publicat per la RFEF aquest juny, es recullen els "petons forçats" o "les abraçades amb la intenció de fer un petó" com actituds que es consideren violència sexual. "Aquestes conductes són inacceptables i comportaran conseqüències immediates", relata el document.

Polítics i institucions han demanat la dimissió del president, que en un comunicat s'ha posat en evidència: "Aquí dins ningú li donava la més mínima importància, però fora sí que se li ha donat". Aquest vídeo demostra que Rubiales no se'n penedeix. En la seva realitat, no ha comès cap error: fins a aquest punt arriba la seva impunitat.

Però això no s'acaba aquí. Tal com avança Què t'hi jugues, el mateix Rubiales forma part del Comitè Assessor que ha d'actuar davant dels casos de violència sexual. El peix que es mossega la cua. Àrbitre i infractor: tot queda a casa.

Paral·lelament, diversos mitjans i empreses han estat veloces en atribuir-se el triomf del feminisme en aquest moment tan significatiu per la història del futbol i l'esport femení, donant "l'enhorabona" a les campiones. Aquest feminisme oportunista es dilueix quan s'ha d'actuar en contra d'actituds com la que va tenir Luís Rubiales. I és que cal ser contundent per evitar que la impunitat del masclisme sigui l'única cosa que no canviï en aquest món. Cal canviar la realitat perquè tots aquests homes quedin fora de joc.