[#if caratula??]
    [#if caratula?is_hash]
        [#if caratula.alt??]
            ${caratula.alt}
        [/#if]
    [/#if]
[/#if]
Publicat el 30 de juny 2020

A mitjans de març, davant el creixent nombre de casos als països fronterers, les autoritats dels camps de refugiats de Tinduf van decidir aïllar-se del món exterior. Han estat tres mesos subsistint sota mínims en una de les zones més àrides del planeta, esperant que passés la tempesta. Sembla que ho han aconseguit perquè no hi ha hagut cap positiu en els campaments sahrauís. Però el preu d'aïllar-se en el desert pot ser massa alt.

El poble sahrauí fa més de quatre dècades que viu a l'exili, des que el 1975 el Marroc va ocupar el seu territori quan Espanya es va retirar de la zona. Més de 150.000 sahrauís viuen avui en els campaments de refugiats de la Hamada algeriana de Tinduf, al sud-oest d'Algèria, considerat el territori més àrid i inhòspit del desert del Sàhara.

En aproximadament 200 km quadrats de desert, els sahrauís organitzen els camps en wilayas o províncies. Hi ha cinc wilayas, cadascuna amb el nom d'una ciutat del Sàhara occidental: Bojador , Al-Aaiun, Dajla, Smara i Auserd.

Porten gairebé mig segle subsistint enmig del no-res gràcies a associacions solidàries i ajuda internacional que creuen el Sàhara des d'Alger o Mauritània per arribar fins als sahrauís. Paradoxalment, el seu aïllament s'ha convertit en una arma contra un virus que, en cas d'entrar en els campaments, seria letal sense cap mena de dubte.

L'illa en el desert
“És com una illa. Quan un està aïllat com nosaltres, com que la comunicació amb l'exterior de per si ja no és fluida, si tanques fronteres i controles la situació interna, evites contagis. Fet que per nosaltres hagués estat terrorífic per la situació sanitària precària que tenim“ explica al Diari de Barcelona Abdulah Arabi, delegat del Front Polisario a Espanya.

El 16 de març, el govern de la República Àrab Sahrauí Democràtica (RADS) va establir el tancament a l'exterior dels campaments i una sèrie de mesures d'higiene i prevenció. “El Ministeri de Salut Pública exigeix que tots els ciutadans romanguin a les seves llars, ja sigui als campaments, a les àrees alliberades o en comunitats i diàspores”, establia el comunicat emès pel Comitè de Prevenció del coronavirus.

Entre les mesures establertes, hi havia la d'evitar el transport públic, les encaixades i les reunions de més de 20 persones. També es van tancar les escoles i es va prohibir el moviment entre wilayas.

A cada campament es va establir un centre d'aïllament en el qual tot aquell que arribés de fora havia de passar quinze dies de quarantena abans d'accedir a l'interior. Aquest va ser el cas dels nòmades que habiten en els territoris alliberats. “Viuen de l'aigua de les pastures i dels queviures que els arriben des de les ciutats limítrofes, llavors en aturar-se això, van haver de retornar als campaments” comenta Arabi.

Control a l'entrada d'un dels campaments de refugiats. Foto: RADS
 

Les conseqüències de l'aïllament 
“Hi ha el costat positiu: no s'ha produït cap contagi. Però hem hagut de declarar una emergència sanitària i alimentària” explica el delegat sahrauí. En tancar les fronteres amb l'exterior, també les van tancar a l'ajuda internacional essencial per a subsistir en el desert, per la qual cosa aquests mesos han hagut de sobreviure amb serveis mínims amb el material sanitari i aliments del mercat local d'Algèria.

És per això que el 19 d'abril la Mitja Lluna Roja Sahrauí (MLRS) i les organitzacions internacionals que operen en els campaments, entre les quals es troben ACNUR, UNICEF i el Programa Mundial d'Aliments (PMA) van emetre un comunicat conjunt sol·licitant donacions per a aconseguir els 14 milions d'euros que s'estimen necessaris per pal·liar els efectes de l'aïllament per la pandèmia als campaments de Tinduf.

Grup de gestió de l'ajuda humanitària. Foto: RADS
 

Aquests organismes apunten que la ja compromesa situació sanitària s'ha deteriorat en aquesta crisi.  A la falta de recursos sanitaris i escassetat d'aliments se sumen dades com que la taxa d'anèmia en dones embarassades i mares lactants supera el 73 % i la malnutrició en nens menors de cinc anys s'aproxima al 25 %.

A més a més, a causa de la pandèmia, aquest estiu s'ha cancel·lat el programa de Vacances en Pau, amb el qual milers de nens sahrauís tenen l'oportunitat de sortir dels campaments i passar l'estiu amb una família d'acollida espanyola. “És bastant greu perquè no sols els beneficia anímicament sinó que aprofitem quan són aquí per fer visites mèdiques i solucionar les deficiències alimentàries amb les quals arriben”, comenta Carmen Franqui, família d'acolliment des de fa gairebé vint anys.

La fase més complicada
“Ens vam mentalitzar que calia salvar vides humanes i això s'ha aconseguit acceptant les conseqüències. Ara toca treballar per a alleujar-les” comenta Arabi. A principis de mes, els campaments van tornar a obrir-se al món. Segueixen en vigor les mesures de distància d'un metre i mig, l'ús de màscara i la recomanació de no reunir-se en grans grups.

Arabi recalca que es continua intentant sensibilitzar la població que, tot i la reducció de casos a Europa, el virus continua present i pot aparèixer un cas en qualsevol moment. “Aquesta és la fase per a nosaltres més complicada, perquè s'obren les fronteres entre Europa i Algèria, comença a venir la nostra gent que viu a Europa i hem de redoblar l'esforç”.

La situació en el territori ocupat.
Malgrat que no s'han produït contagis en els camps de refugiats, la RADS compta com a contagis sahrauís els casos que es coneixen en els territoris ocupats pel Marroc. Durant mesos, la regió ha estat lliure de brots de coronavirus, amb només algun cas aïllat. No obstant això, en l'última setmana se n'han detectat almenys 157 associats a la comunitat subsahariana del port d'Al-Aaiun.

37 d'aquests casos van aparèixer el 21 de juny a la platja de Tarfaya, noranta quilòmetres al nord d'Al-Aaiun, després que les forces de seguretat marroquines interceptessin una pastera que partia rumb a Canàries. Uns dies més tard arribaven a Fuerteventura dues pasteres més. Dels setanta subsaharians a bord, 33 van donar positiu en Covid-19. Segons va saber EFE de fonts del servei d'acolliment a l'illa, tots els casos positius van declarar que treballaven en un mercat local d'Al-Aaiun, conegut com a “Platja”, on prestaven el seu servei a canvi de menjar fresc, principalment peix.

A aquests casos se suma que en la mateixa zona de "Platja" d'Al-Aaiun ha sorgit un altre brot, en aquest cas en una conservera de peix que empra tant a població local com a migrants subsaharianes, la qual cosa pot explicar el ràpid augment dels casos a la ciutat.

Arran d'aquest brot, diverses associacions denuncien que les forces de seguretat marroquines estan detenint a la població subsahariana acusant-los de provocar el contagi. Els han tancat en centres improvisats d'internament en condicions infrahumanes, segons informa el diari Público.

Omar Naji, especialista en emigració en l'Associació Marroquina de Drets Humans, explica a EFE que aquests centres es van aixecar per internar els emigrants capturats abans o durant un viatge clandestí cap a les Illes Canàries i el seu objectiu, teòricament, era tenir-los en un lloc mentre durés el confinament domiciliari.

No obstant això, quan el Marroc va decidir que Al-Aaiun i tota la seva regió passessin a la fase 1, sense confinament domiciliari, els migrants segueixen reclosos en els centres i no hi ha indicis que hagin de ser alliberats, la qual cosa confirma que l'internament no és per raons sanitàries, sinó migratòries, segons Naji.

El Secretari General del Front Polisario, Brahim Gali, va enviar a finals de la setmana passada una carta al Secretari General de les Nacions Unides, Antonio Gutiérrez. Hi denuncia que les autoritats d'ocupació marroquines estan permetent que un gran nombre d'individus infectats per coronavirus ingressin a les ciutats ocupades sense ser sotmesos a quarantena i a altres controls sanitaris.

“Com el nord del Marroc, Ceuta i Melilla, estan tancades als subsaharians que intenten creuar a Europa, els estan traslladant cap a la part ocupada del Sàhara Occidental i els diuen que per Canàries és més fàcil accedir. Els estan donant informacions falses i com no hi ha controls, provoquen un contagi en la població sahrauí que està vivint en les zones ocupades” sentencia Arabi.

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —