-
Publicat el 15 de setembre 2022

Aquest any, la temporada de la Sala Beckett girarà entorn la família, en totes les seves formes: encara continua essent un refugi? El nou cicle, que porta com a títol La família (o la família?) compta, un any més, amb la col·laboració de la UOC. El Manzanares, autora resident d'aquest any, preparà una obra amb “consciència de classe, per fer gaudir i emprenyar”. 

El teatre acollirà un total de 18 espectacles amb companyies residents, produccions pròpies, i, sobretot, apostant per la literatura dramàtica, segons Toni Casares, el seu director. “La llengua catalana estarà present a la Beckett amb diverses de les seves varietats dialectals: hi haurà la presència del balear, del valencià, i del lleidatà”, afirma Casares.  

El coreògraf Andrés Corchero és l’encarregat d’obrir la temporada en Absències, un homenatge a la figura del pare. Dues peces enllaçades que combinen la dansa contemporània i la literatura, amb altres disciplines i llenguatges. Sobre l’escenari, l'acompanyarà la seva filla Rita. 

En el marc del cicle La família (o la família?), també es podran veure La sort de Juli Disla, que exposa el procés d’adopció d’un nen per part d’una família homoparental; i Tocar Mare, de Marta Barceló, on un accident és el punt de partida del viatge que hauran de fer una mare i una filla pels seus records.

Tant el terror psicològic Els encantats, de David Plana, com la intrigant Les maleïdes, de Sergi Baos, giren entorn d’una família disfuncional; de fet, “totes les famílies són disfuncionals”, apunta Plana. D’altra banda, els abusos i la violència seran l’eix temàtic de Talaré a los hombres de sobre la faz de la tierra, de Marta Velasco, i Una niña es una cosa a medio formar, escrita per Eimear McBride i adaptada per Annie Ryan.

El cicle familiar es completa amb les obres El desig del cor de Caryl Churchill i Travy de Pau Matas i Oriol Pla, que aterren a la Sala Beckett després d’haver fet parada al Teatre Tantarantana i al Lliure, respectivament.  

Un dels espectacles més destacats és Viatge d’hivern, escrita per la dramaturga austríaca Elfriede Jelinek, i traduïda per Marc Villanueva. Magda Puyo, que dirigeix l’obra, lamenta que tan poca gent conegui la dramaturga: “Jelinek és una gran literata. Queda molt tòpic dir que no se la coneix perquè és dona, però és així”, confessa. Viatge d’hivern compta amb la música de Clara Peya, inspirada en les cançons de Schubert. 

La Beckett acollirà també Allò que hi ha després del diumenge, de la companyia lleidatana AMAGA, un viatge boirós amb un protagonista atrapat en una dimensió de pas entre la vida i la mort; La gran farsa, de Santiago Fondevila, una comèdia que parla de la monarquia i la justícia; i Asesinato de un fotógrafo, de Pablo Rosal, un homenatge al gènere noir on també llueix l’art fotogràfic.

La temporada es completa amb els espectacles de les companyies residents: la lectura dramatitzada de Miracles, dirigida per Juan Miranda; Búho de Titzina Teatre, basada en una llarga investigació de persones que s’endinsen diàriament al subsol; Derecho a pataleta, de las Chatis de Montalbán, que segueix les aventures de les mítiques Espies de veritat; i Eufòria, una obra de Laura Díez, autora resident de la Beckett la temporada 2020-21, que es va veure afectada per la pandèmia. 

 

— El més vist —
- Etiquetes -
- Comentaris -
— El més vist —