El primer home del temps del Diario de Barcelona fou el doctor Francesc Salvà Campillo (1751-1828). Aquest metge i científic eminent passava cada dia al diari les dades obtingudes a l’observatori astronòmic i meteorològic que tenia a la casa on va néixer i viure sempre, al carrer Petritxol, 11. A la façana, una placa commemorativa el recorda.

La primera lectura que cada dia oferia als seus lectors el Diario de Barcelona sota el títol eren els sants del dia i les observacions astronòmiques i meteorològiques del dia anterior. Tradició absoluta, els primers en una societat impregnada de religiositat. Novetat absoluta, les segones, en un moment àlgid d’estudi dels fenòmens atmosfèrics. 

L’editor Husón havia imitat el costum del Journal de Paris, fundat el 1777, quatre anys després que es constituís la primera Organització Meteorològica Internacional a Viena. Quan va sortir el diari, l’1 d’octubre de 1792, Salvá Campillo, amb 41 anys, ja era un científic ben reconegut que, amb dos col·legues de Madrid i Cadis, aportava les seves observacions al govern de la monarquia. 

L’interès oficial era veure la relació entre les variacions atmosfèriques i la producció agrícola, però el metge i científic barceloní observava també la relació amb la salut i les malalties a aquella ciutat tancada per les muralles, atapeïda i poc ventilada, amb una naixent classe obrera sotmesa a condicions de vida i de salut molt precàries.

El doctor Francesc Salvà Campillo tenia 76 anys quan va morir, i va llegar el seu cos a la ciència, com a objecte possible d’estudi. L’observatori el va llegar a la família Brusi, la qual va traslladar-lo a la seu del diari que editava des del 1814.

Les taules de les observacions astronòmiques i meteorològiques, registrades des del 1780 fins al 1828, es conserven a la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona. S’hi conserven també els registres i les reflexions del doctor Salvà, com se’l coneixia a l'època, sobre les malalties que, durant gairebé mig segle, havien afligit la població de Barcelona.