"La meva aventura personal a Turquia va començar amb un Erasmus", explica Samuele Carlo Abrami, politòleg milanès i analista del Centre d'Estudis i Documentació Internacionals a Barcelona (CIDOB). "No estava planejat, i em vaig acabar enamorant de la complexitat sociopolítica del país", diu. Es va interessar per Turquia i l'Orient Mitjà quan va esclatar la guerra civil a Síria l'any 2011, i volia explicar-la de primera mà, perquè, segons ell, Europa "no l'entenia".

La seva primera experiència a Turquia va ser a Adana, al sud, on va viure uns mesos amb una família local mentre feia de voluntari durant la crisi de refugiats sirians. Un any més tard, el 2019, va fer un màster en relacions internacionals a la Universitat Sabancı d'Istanbul.

Abrami es considera "massa jove per ser un expert"; i per fer recerca, afirma que la curiositat i el treball de camp són essencials: "Has d’anar amb la idea d’aprendre, no de donar lliçons". Ara està a punt de presentar la seva tesi doctoral sobre política exterior turca a la Università Cattolica de Milà.

El Diari de Barcelona ha parlat amb ell sobre el paper de Turquia al conflicte sirià, les seves relacions amb l'Iran i Israel i les dinàmiques internes del govern d'Erdogan.

En un pòdcast del Turkey Europe Future Forum, va dir que Europa no entenia la guerra civil de Síria. Passa el mateix amb la política turca a l'Orient Mitjà? Diria que se simplifica el seu paper?
Evidentment, això és just el que passa amb Turquia. Últimament, Europa ha entès què vol Turquia i quin rol ha de tenir a la regió, però en aquell moment, la Unió Europea no entenia que Turquia tenia uns interessos de seguretat determinats: Inicialment, els dos actors volien enderrocar el govern d'al-Assad, però a Europa no li importaven les conseqüències; a Ankara sí. La UE i els Estats Units donaven suport a milícies kurdes hostils a Turquia, i a partir del 2015, amb la intervenció de Rússia i la de l'Iran, Turquia es va haver de moderar i intentar millorar les relacions amb el govern sirià.

Què ha passat després de la caiguda d'el govern d'al-Assad?
La Unió Europea i els EUA finalment han entès el paper de Turquia a Síria. Té influència política i militar en el nou govern, però no podem considerar Erdogan cap guanyador.

Molts anàlisis el qualificaven justament així. Per què no ho és?
Perquè no pot fer res a Síria per si sol. Primer, per l'equilibri de poder a la regió. Aquests dies estem veient que Israel és poderós i pot entrar en molts escenaris a la vegada: Gaza, Síria i l'Iran. Segon, per la falta de capacitat econòmica. A diferència de les monarquies del Golf, Turquia no té prou poder per reconstruir Síria sense ajuda.

Ha parlat de la invasió israeliana de Síria. Tant Israel com Turquia volien un canvi de règim al país, però Erdogan ha condemnat l'actuació israeliana. En què difereixen els seus interessos?
Israel vol una Síria fràgil per controlar-la amb facilitat, i així mantenir les seves posicions als alts del Golan. A més, també han donat suport a les milícies kurdes per reduir la influència turca a la zona. Turquia, en canvi, vol una Síria inclusiva i amb un govern estable.

"Turquia no ha guanyat a Síria perquè sola no pot fer-hi res. La seva capacitat econòmica no és suficient per reconstruir el país"

El model de democràcia islàmica de l'AKP, el partit d'Erdogan, podria funcionar a Síria?
No ho crec. La fundació de Turquia és un cas únic: el sentiment nacional és molt fort, fins i tot entre les minories. A Síria, els governs han fet servir el nacionalisme per justificar la seva ideologia. És un país molt polaritzat; Turquia ho és políticament, però Síria ho és en tots els sentits: políticament, socialment, ètnicament, en la distribució dels recursos... Les dues situacions no són comparables.

L'empresonament de l'alcalde d'Istanbul, Ekrem İmamoğlu, per part d'Erdogan; desacredita el model de l'AKP?
Erdogan ja no té cap voluntat de presentar Turquia com a model de país. Només li importa la supervivència del règim: qualsevol moviment que faci és per mantenir-se al poder. Està centrat en la situació del país i fa servir la política exterior per guanyar consens intern. A més, la gent sobrevalorava el sistema turc. Com ja he dit, és específic a les condicions del país i no es pot replicar enlloc.

La qüestió kurda és un dels principals eixos de la política turca. Fa poc, el Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK) es va dissoldre, i els socis de govern d'Erdogan, el partit d'extrema dreta MHP, va iniciar les negociacions amb el grup. És per guanyar el vot kurd?
Bona pregunta, i molt complexa, en podríem parlar durant anys. La detenció d'İmamoğlu i el procés de pau amb el PKK confirmen l'assumpció de que és una estratègia d'Erdogan per mantenir-se al poder i guanyar vots per canviar la constitució. Si no ho fa, no podrà presentar-se per un altre mandat. Necessita vots. Com els aconsegueix? Apropant-se a la població kurda. Una manera de fer-ho és negociant la pau amb les milícies i així convertir-te en la persona que ha solucionat un dels problemes més grans del país.

"El procés de pau amb el PKK és una estratègia per convertir-se en el líder que va acabar amb el terrorisme"

Com pot afectar això les milícies kurdes recolzades pels EUA que encara lluiten a Síria i que no s'han integrat al nou govern islamista?
La pacificació de Síria no pot tenir lloc sense una transició política en què minories com la kurda siguin respectades. El procés de pau a Turquia pot quedar soscavat, perquè el PKK no suposava una amenaça dins de les fronteres turques, sinó a les fronteres amb Síria i l'Iraq, i alguns grups més extremistes volen seguir lluitant contra els turcs. Pot ser que aparegui una nova onada de milícies kurdes i que amenaçi Turquia.

L'oposició va dir que Turquia, que ha donat suport a grups rebels, havia creat les condicions per un "Afganistan" a Síria. És cert?
És una mica extrem, però aquesta estratègia es remonta a l'època d'Ahmet Davutoğlu com a ministre d'Exteriors (2009-2014), que abans era part de l'AKP i ara és a l'oposició. Va idear una política de portes obertes i de donar suport a grups extremistes. Erdogan preferia una postura centrada en la seguretat, i es van distanciar. No vull dir que Turquia donés suport a Estat Islàmic, però el veien com a proxy a Síria. Els diplomàtics turcs van donar suport als actors adequats per defensar els seus interessos. He parlat amb polítics turcs, i la sensació que tinc és que l'oposició hagués fet el mateix.

El nou govern islamista de Síria, que va massacrar alauites el passat març, pot causar un altre èxode massiu de sirians cap a Turquia?
Sí, i això és un risc per al país, perquè Erdogan volia que els refugiats tornessin a Síria un cop caigués al-Assad, però, si no tens casa, on vas? Molts sirians ja s'han integrat a la societat turca i prefereixen no tornar al seu país. Com que Síria encara no és estable, no veurem una gran quantitat de gent que hi torna. Si hi ha una escalada de violència, veurem una crisi de refugiats 2.0, i ni Turquia ni la UE ho volen, per això Erdogan està fent servir el hard power per estabilitzar Síria.

"L'oposició hagués aplicat la mateixa política que Erdogan respecte a Síria"

L'estratègia turca de soft power, però, també és molt important: va fer de mediadora en les negociacions Rússia-Ucraïna i ara amb l'Iran i Israel. Per què?
Històricament, Turquia sempre ha estat un pont entre Orient i Occident. És un país europeu i, a la vegada, de l'Orient Mitjà; és un país nacionalista, però amb una població majoritàriament musulmana. Pot fer de mediadora perquè ha guanyat visibilitat gràcies a la capacitat d'exageració d'Erdogan: ha convençut el món de que Turquia és un actor de pes. Si ets de la UE i vols dialogar amb Síria, has de passar per Ankara; si vols parlar amb Rússia, també. Es manté al mig perquè té interessos a les dues bandes. Ha de mantenir un equilibri molt delicat que té els seus avantatges, però si el perdés, s'hauria de posicionar.

Veu a Turquia involucrant-se en la guerra entre Israel i l'Iran?
El moment en què s'hi podia involucrar directament ja ha passat. Turquia ha pagat un preu molt alt a Síria, que realment ha valgut la pena, perquè ha servit per contenir les milícies kurdes. Ara vol fer de mediadora perquè no és prou forta per intervenir. L'exèrcit és poderós, però la situació econòmica del país és tan dolenta que la guerra suposaria una amenaça per Erdogan, ja que el poble se li podria posar en contra.

"Si ets de la UE i vols dialogar amb Síria o Rússia, has de passar per Ankara"

Fa poc, el soci de govern d'Erdogan, l'ultradretà Devlet Bahçeli, va dir que Israel ataca l'Iran per rodejar Turquia. És cert?
La clàssica paranoia dels ultranacionalistes, ultraesquerrans i islamistes turcs. Tots tenen en comú la obsessió amb Israel. Fins i tot deien que la detenció d'İmamoğlu o el terratrèmol del 2023 eren culpa seva! Però l'exèrcit turc es prepara pel pitjor. És un escenari molt poc probable, perquè Israel i Turquia tenen bones relacions comercials, tot i la retòrica antisionista del govern turc. Turquia va ser un dels primers països en establir relacions amb Israel, l'any 1949. A partir dels 2000 es van deteriorar, amb l'atac israelià a una flota humanitària turca que es dirigia cap a Gaza. Turquia vol un Iran debilitat i un Israel no expansionista.

l'Iran i Turquia han tingut papers oposats a Síria, i la República Islàmica ha donat suport al PKK, però ara, Turquia ha condemnat l'atac israelià a l'Iran. Com descriuria les relacions Iran-Turquia?
Són frenemies (amics-enemics). Van col·laborar en la lluita contra grups kurds a les muntanyes Qandil, a la frontera entre l'Iran i l'Iraq, Turquia depèn de l'energia iraniana i són socis comercials importants; però són dues potències que competeixen per la influència a la regió. Turquia tenia por de l'ascens de l'Iran el 2015, però amb l'arribada de Rússia a la zona es va apropar als dos països per crear el Format d'Astana, un fòrum diplomàtic a la capital del Kazakhstan alternatiu a les institucions occidentals.

Els Estats Units van avisar Erdogan de l'atac israelià a l'Iran. Com d'important és Turquia pels nord-americans?
Aquest és un bon exemple per entendre la seva situació única a la regió pel que fa a les relacions amb els EUA. Turquia és un dels membres més importants de l'OTAN. Per més que Trump la critiqui, el fet és que Turquia és qui s'encarrega de protegir el flanc sud-est de l'OTAN, i el govern nord-americà ho ha reconegut implícitament. Com que Trump va prometre no involucrar-se en cap guerra directament, compta amb Turquia per defensar aquella regió. El magnat va elogiar l'actuació d'Erdogan a Síria, per exemple. Fan el que els EUA ja no volen fer.

"Israel i Turquia tenen bones relacions, tot i la retòrica antisionista del govern turc"

Una retòrica més agressiva d'Israel cap a Turquia, o fins i tot una escalada del conflicte, afectaria les relacions UE-Turquia?
Les relacions entre els dos bàndols han canviat en els últims 10 anys, ara són en matèria de seguretat: Turquia és un proveïdor militar molt important a Europa. Podrien veure's afectades, però molt poc, perquè Erdogan sap posar-se al seu lloc i desenvolupar el país a la seva manera. A més, porta al poder més de 20 anys i Europa ja ha desenvolupat un modus vivendi amb Turquia.

Com resumiria la política exterior turca a l'Orient Mitjà?
És un estira-i-arronsa constant. Turquia posa en pràctica certes accions, com el suport als rebels sirians, però sap tirar enrere si veu que no funcionen. El país sap reaccionar millor a un escenari canviant que la UE o els Estats Units.