La festa del futbol català masculí abans molava, quan la visita del Brasil de Ronaldinho, Ronaldo Nazário, Roberto Carlos i Kaká feia omplir el Camp Nou, o quan l’entrenador local era Johan Cruyff i jugaven contra l’Argentina de Maradona i Messi. Ara la festa no és gens engrescadora: és insípida. La selecció catalana va empatar 2-2 contra Panamà amb gols de Jutglà i Aleñà a una Nova Creu Alta de Sabadell que no arribava a la mitja entrada en un partit amb un cartell de futbolistes poc atractiu.

Els noms més potents estaven tots fora de la llista: Lamine Yamal i Pau Cubarsí, grans reclams de la Federació per promocionar el partit, estaven convocats amb Espanya, com també Cucurella, Olmo i Aleix Garcia. Altres com Gerard Moreno se’l perdien per una lesió, mentre que els jugadors pericos, concentrats amb l’Espanyol pels play-offs d’ascens a Primera Divisió, no podien acudir a la cita. Tampoc hi van anar Busquets i Jordi Alba, gaudint de la prejubilació a Miami.

Els futbolistes més aplaudits a la Nova Creu Alta eren Eric Garcia, Jutglà, Arnau Tenas o Sergi Altimira, aquest últim com a exjugador del CE Sabadell. També s’enduien una bona ovació els ja retirats Sergio García i Bojan Krkic, els dos 9s més golejadors de la història de la selecció catalana (9 i 7 gols respectivament), que van rebre una samarreta emmarcada en reconeixement per la seva dilatada trajectòria amb Catalunya. La samarreta per aquest partit, això sí, amb 5 barres vermelles en comptes de 4, explica força bé la deixadesa de la Federació.

Sergio García i Bojan, acompanyats a l’homenatge per Joan Soteras, president de la FCF. FCF.

La selecció catalana masculina jugava un partit dos anys després d’aquella victòria per 6-0 contra Jamaica a Montilivi el maig de 2022. Una de les estrelles d’aquell dia, Gerard Deulofeu, porta més d’un any fora per una greu lesió de genoll. Ferran Jutglà, que va debutar amb gol fa dos anys, també va mullar a Sabadell. El de Sant Julià de Vilatorta, recent campió de la Lliga belga, va ser una de les figures més aclamades. Arnau Tenas va encaixar dos gols, però en va salvar un a boca de canó. Eric Garcia, jugador de moda al Girona, va deixar una de les millors actuacions en una tarda prou tranquil·la.

La resta de jugadors van oferir una versió més aviat discreta, com els pocs càntics independentistes de l’afició local. Els espectadors, en una sorprenent mostra de desafecció política, no van cantar res al minut 17:14 i tan sols es van sentir alguns tímids crits independentistes al minut 50.

L’empat entre dos equips que no feien massa per voler emportar-se la victòria era inevitable. La desídia de l’organització en tots els sentits era total. Una promoció del partit molt ineficient, retards al començament del matx, una data de seleccions que impossibilita venir a la majoria de jugadors catalans de màxima elit… Tot completat amb una multitudinària invasió de camp de la canalla que va deixar la imatge kafkiana de l’entrega de premis envoltada de centenars de nois i noies a la gespa esperant a demanar fotografies.