Bolets
Publicat el 11 d’octubre 2021

Durant els darrers anys, la tradició de collir bolets a la tardor ha protagonitzat una polèmica que no fa més que escalar. L’augment de persones que van a buscar bolets durant aquesta temporada ha desembocat en grans aglomeracions que acaben malmetent els boscos. El debat sobre si s’haurien d’imposar restriccions als boletaires és més viu que mai.

En Frederic Tormo, tècnic forestal a Osona, ha explicat al Diari de Barcelona l’origen de la problemàtica actual. "Al llarg de la història de Catalunya, els propietaris han tingut certa tolerància amb els boletaires". Ara, però, hi ha hagut un canvi. A causa de l’esclat de la popularitat d'aquesta activitat s’ha passat "de fer un ús racional d'un producte, com era la tradició catalana d'omplir un petit cistell per fer un àpat" a "una massificació de les zones rurals". Davant aquestes aglomeracions, alguns "propietaris han començat a proposar de tancar les finques o de fer pagar perquè la gent pogués recollir bolets a la seva finca", explica Tormo.

Solucions fora de Catalunya: carnet de boletaire

La problemàtica no és exclusiva de Catalunya. Hi ha zones d’Espanya que també es veuen afectades per les onades de visitants de les zones rurals en èpoques determinades de l’any. Per gestionar aquestes grans aglomeracions, les comunitats han adoptat diferents mesures o iniciatives. Una de molt popular a l'Aragó és la creació d’un passi de boletaire. A la comarca del Maestrat aragonès ja fa 10 anys que es va implantar el projecte de gestió d’aprofitament micològic. “És un projecte que engloba les muntanyes públiques de la comarca, i actualment compta amb unes 10.500 hectàrees de vedat”, explica Ana Marín, administrativa de la comarca.

Per poder anar a collir bolets, cal un passi nominatiu que conté nom, DNI i la data d’expedició. El projecte ofereix tres tipus de passis diferents. “Es paguen 5 € pel passi diari; 8 € pel passi de cap de setmana; i 50 € pel passi de temporada, el qual va d’ençà que es posen a la venda els passis fins al 31 de desembre”, detalla Marín. A banda, també existeix un límit de recol·lecció de 12 kg per dia i per persona.


Al Maestrat aragonès, el límit de bolets que es poden recollir és de 12 kilos per dia i per persona.


Més enllà de reduir el nombre de visitants, els passis de boletaires impliquen una recaptació que es pot destinar al manteniment i millores de pistes forestals. “Hi ha anys que s’arriben a vendre 20.000 passis, que es tradueixen en uns 100.000 €. D’allà, però, cal descomptar els aprofitaments que es paguen als ajuntaments, les taxes del govern autonòmic, la gent que es contracta per a fer vigilància i donar informació, etc.”, detalla l’administrativa en declaracions as DbB.

Les reivindicacions dels propietaris

"Des de finals de setembre fins a mitjan novembre és una invasió", denuncia la Martina Marcet, ramadera ecològica i propietària d’una finca a la Nou del Berguedà. Marcet assegura que durant aquell període les carreteres s'omplen de cotxes i els boscos s'inunden de gent. Tot aquest moviment representa un gran impacte per l'ecosistema dels boscos. "Entre la gent que va a buscar bolets per a ells mateixos i la gent que en va buscar per vendre'ls i fer-ne un ús mercantil, l'impacte que això causa al bosc és bestial".

La Martina també denuncia els comportaments hostils que algunes persones tenen envers els propietaris de les finques rurals, les quals a vegades s’encaren quan els propietaris de la finca els criden l’atenció per causa d'algun comportament poc cívic.

Els vedats són la solució?

Segons en Frederic Tormo, la solució rau en la conscienciació i e la creació de vedats. En primer lloc, caldria que la ciutadania estigués al corrent que la majoria dels boscos són de propietat privada i que els calen permisos per accedir-hi, explica. En segon terme, un cop la població tingués coneixement de tots aquests factors, caldria la creació de vedats de forma conjunta entre diversos propietaris, a fi de poder gestionar-los més fàcilment i que no sigui cada propietari de forma individual qui hagi de vetllar pel seu terreny.

L'Anna López, boletaire aficionada de la Seu d'Urgell, diu: "Jo no voldria que ens fessin pagar, però veig que ara, desgraciadament, és una opció factible davant el que està passant". Malgrat tot, l'Anna també remarca que no tots els boletaires són igual de culpables del malestar creixent als boscos. "Penso que qui no és respectuós amb el medi ambient és sobretot la gent aficionada, que molts cops es passeja per la muntanya com si estigués al seu servei".

Si bé la creació de vedats és una opció vista amb bons ulls per la majoria, hi ha propietaris que no comparteixen aquesta visió. “Fer un vedat i fer pagar una llicència per fer-hi activitats només afavoreix la visió mercantil de l'activitat; i acabes provocant una discriminació per renda. És a dir, la gent amb menys recursos, que són segurament a qui més els convé poder sortir de les ciutats, són els que no hi podran accedir”, explica a Twitter Martina Marcet.


"Fer un vedat i fer pagar una llicència només afavoreix la visió mercantil de l'activitat, i provoca una discriminació per renda"


Diferenciació entre boletaire per oci o per oportunisme

La Martina distingeix entre els que cullen bolets per passió i els que ho fan per guanyar diners. "Tot el que és la comercialització de bolet fresc, que això és gent que ve a collir bolets per vendre, cal que estigui regulada. S'ha d'establir una normativa per la qual l'empresa que compra els bolets no pugui comercialitzar-los si no hi ha l'autorització del propietari de la zona on s'han collit".

Quant a la recollida de bolets com a oci, la Martina defensa que cal una combinació entre sensibilització i mesures dissuasives, entre les quals destaca el tancament de camins locals i municipals, la regulació de l’aparcament i l’obertura d’espais d'informació que expliquin on pot anar la gent i quines zones estan habilitades per anar a buscar bolets.


La solució seria una combinació entre sensibilització de la població i mesures dissuasives.


A més a més, segons la berguedana, la propaganda dels mitjans és, en part, responsable de la massificació del camp. Per aquesta raó, "el que caldria intentar des dels mitjans, especialment els públics, és no encoratjar la gent a anar a buscar bolets", assevera.

Qui també creu que s'hauria de donar una oportunitat i provar de sensibilitzar la població és l'Anna. "Jo soc una abanderada de l'educació, penso que és la base de tot. Es pot fer igual que amb el reciclatge: a base de publicitat i conscienciació, la gent està més sensibilitzada", defensa. D'altra banda, la boletaire també aposta per augmentar el nombre d'agents rurals que vigilen les zones forestals a fi de garantir-ne la conservació.

El rerefons del problema

Si bé les zones rurals noten un pic de visitants durant l’època dels bolets, el fenomen de visitar el camp és una constant al llarg de l’any i transcendeix la ‘moda dels bolets’. "Està clar que des de la pandèmia, la gent de les àrees urbanes fan excursions i visites a les zones més rurals. Des d'aleshores s'ha accentuat molt l'ocupació massiva del medi natural”, assegura l’alcalde de Santa Eulàlia de Riuprimer.

Segons la Martina, el motiu darrere de l’augment de persones que van a les zones rurals és que "la ciutat és invivible". "És evident que les persones necessiten sortir de l'entorn sòrdid i artificial de la ciutat; calen ciutats més habitables, amb més espais verds i més pacificades", ha compartit per les xarxes socials.

La Martina té clar que, a fi de solucionar el malestar a les ciutats, "cal que es descongestionin les ciutats i que la gent no tingui tanta necessitat d'anar al camp".

— El més vist —
- Etiquetes -
- Comentaris -
— El més vist —