Francisco Garrobo és activista de Nou Barris. Fa anys que lluita per al dret de l’habitatge i per a la comunitat LGTBI. També és militant a l’Associació de Veïns i Veïnes de Ciutat Meridiana, del Partit Pirata i de la CUP de Barcelona.

Durant la vaga general del 8 de novembre de 2017, era un dels participants en el tall de la Ronda de Dalt de Barcelona. La vaga s’havia convocat en contra de l’aplicació de l’article 155 i dels empresonaments dels líders independentistes. Ara, l’Audiència de Barcelona el condemna a tres anys i mig de presó per un delicte de desordres públics greus. Del delicte contra la seguretat viària del qual també se l’acusava, n’ha estat absolt. No és l’únic condemnat, però. Moisès F., un altre dels acusats, ha estat condemnat a un any de presó, que podrà evitar perquè no té antecedents. Encara no és ferma i Garrobo assegura que recorrerà contra aquesta sentència.

Com et sents després de conèixer la sentència?
És un pal molt dur, fotut. Són tres anys i mig, no és que sigui una condemna on només perds i tens la sensació que t’hagin robat. Estem parlant d’una condemna que em pot portar a la presó i, per tant, estic afectat, sí. Amb ganes de continuar la partida? També. I amb ganes que no m’acovardeixin? També. I bé, és qüestió de pensar en la meva gent i centrar-me en el carrer, en la militància i en tot el treball que s’ha de fer.

T’esperaves una condemna així?
No, realment no ens esperàvem condemna. Sabent com va anar el judici, teníem la sensació que seria una absolució. I estem convençuts que ho és. Si es mira la sentència, que és molt educativa, el jutge no hi pren en consideració els Mossos, quan tenen presumpció de veracitat, el jutge els ha de considerar per sobre de qualsevol altre testimoni. Només considera vàlid el testimoni d’un motorista feixista del Maresme. Considera que se’l va agredir, quan això és motiu d’un altre judici que es farà també a l’Audiència Provincial d’aquí a uns mesos. I també es basa en el relat de dos dels Mossos, de tots els que van venir al judici, que diuen que hi havia una situació de tensió que podia derivar a situacions de violència, encara que es van controlar i es va tranquil·litzar. La resta nega que hi hagués violència més enllà de les tensions d’un dia de vaga. El jutge s’agafa a aquells dos relats i els augmenta. La sentència no té ni cap ni peus, perquè al judici els Mossos hi havia moments que semblaven pràcticament testimonis de part nostra. Deien exactament el nostre relat: que va ser un dia de vaga, que era un piquet… El jutge també diu que no era un piquet, sinó una manifestació. Segons ell, com que tenia continguts polítics, era, una manifestació no legalment convocada i per tant no entra dins del dret a manifestació.

Ets l'acusat a qui imposen una condemna major.
Tinc antecedents d’una multa de la vaga general del 14 de novembre del 2012, on vaig fer un acord amb la fiscalia per no arribar a judici. Sobretot perquè el meu company podia tenir més problemes que jo, i al final vam decidir acceptar pagar els dos mil euros i treure’ns-ho de sobre. Però en el moment en què es va fer la vaga del 2017 jo encara tenia antecedents. Que ja no hi són perquè ja es van anul·lar, però en aquell moment sí que hi eren. Llavors, ell, el Moisès, té una condemna d’un any, que és la mínima que li podien imposar. Jo també tinc la mínima, però amb els antecedents eren tres anys, sis mesos i un dia. La qüestió és que la sentència deixa fora els altres dos companys que estaven imputats, quan diu que feien pràcticament el mateix que jo: que no feien res, que només eren allà. Però a mi sí que me la imposen. Perquè condemnar dues persones de setanta anys per uns presumptes delictes de desordre públic és una mica complicat d’explicar al públic.

"Ara mateix, a totes les vagues que es van convocar a altres llocs, els piquets poden ser considerats manifestants il·legals, només que portin una pancarta en contra del govern"

Creus que darrere d’aquesta sentència, i d’altres que s’han imposat recentment a activistes socials i de l’esquerra independentista, existeix algun tipus d’estratègia?
No crec que sigui una estratègia política contra l’esquerra independentista o contra els moviments socials: és una estratègia política general i global. Fa mesos que van acabar amb l’organització política independentista i ara van a lluitar contra les bases. Han pres una vaga independentista per condemnar una persona i retorçar el que significa un piquet.

Foto: Lorena Sopena

S’intenta criminalitzar el dret de protesta i, en última instància, desmobilitzar?
Clar; i, a sobre, criminalitzar en el futur altres piquets d’altres vagues de qualsevol lloc. Ara mateix, amb la meva sentència, totes les vagues que es van convocar a altres llocs, com a Euskal Herria, o a Astúries amb els miners, o a Andalusia, els piquets poden ser considerats manifestants il·legals, només que portin una pancarta en contra del govern. El que fan és, sobretot, aprofitar el procés per escapçar l’independentisme i a la vegada carregar-se els moviments populars a tot l’estat.

Participes molt activament en accions de resistència pacífica col·lectiva per aturar desnonaments. Consideres que sentències com la teva fan que minvi la participació de la ciutadania en aquest tipus d’accions?
Qui pensi que Nou Barris deixarà d’aturar desnonaments perquè a mi m’hagin imputat o condemnat, no té ni idea de com funciona aquest barri. I qui diu desnonaments, diu un acte antifeixista, un acte per a la defensa de la sanitat pública, manifestacions per la situació del barri, o qualsevol altra cosa. No s’aturarà perquè cap moviment depèn d’una persona i cap persona és vital per a un moviment. Al final sempre sortirà algú. Sempre, sempre. I s’està demostrant. Algú deixarà d’assistir-hi per això? Tot el contrari: hi anirà més gent. Hi participarà més gent. N’estic convençut.

"La Generalitat, tant que parla d'estrènyer i de fer camí cap a la República, s’hauria de plantejar si de veritat participar d’un procés repressiu és el millor que pot fer"

L’acció de protesta va ser en un moment en què determinats polítics demanaven a la població que “apretés”. Algunes d’aquestes formacions després s’han presentat com acusacions als processos judicials que se n’han derivat. Què n’opines?
Al meu judici vaig tenir sort que no va haver-hi cap mosso agredit, ni cap mosso que digués que l’havien agredit, sinó que van testificar que no havia passat res. Però sí que posaria sobre la taula, de cara a la resta de processos, que la Generalitat, tant que parla d'estrènyer i tant que parla de fer camí cap a la República, s’hauria de plantejar si de veritat participar d’un procés repressiu és el millor que pot fer. Em fa molta gràcia. Parlen tot el dia de la causa contra la Laura Borràs, però participen de la mateixa repressió. I encara pitjor: contra persones que no tenen altaveus, que no són polítics, i que ho han donat tot per la seva ideologia, no per mantenir una paga. Per tant, amb tot això, també canvia la perspectiva. Crec que la Generalitat hauria de plantejar-se si de veritat pot i vol fer això.

Ja has anunciat que recorreràs contra la sentència.
Tot dependrà de quin sigui el jutge que em toqui. Si em toca un jutge com el de l’Audiència Provincial, que va votar en contra del tercer grau de Jordi Cuixart, doncs segurament mantindré la condemna. Si tinc sort tindré un jutge que quan prengui aquesta sentència, com a mínim, es posi les mans al cap i es pregunti que com podem permetre això. Més enllà del que pensi, m’és igual que sigui independentista o no, progressista o el que sigui. Tindré sort. Tenim tan clar que aquesta sentència hauria de ser nul·la. És que no té sentit, per com està formulada. Tothom que se la llegeixi s’adonarà que no té sentit. Espero realment que això es corregeixi. No tant per quedar-me lliure, sinó també perquè és un atac contra el dret a vaga. Pot acabar amb el sentit de la vaga i dels piquets a partir d’ara.