Els agents aturen vianants, els demanen que s’identifiquin, que es buidin les butxaques i els registren. No es tracta del control de seguretat de l’aeroport, sinó del pla Daga, en marxa des del cap de setmana de la Mercè. Els registres es produeixen als Espais de Protecció Reforçada: llocs on hi ha grans aglomeracions com estacions de metro, espais d’oci nocturn o sortides de Rodalies. Són els indrets on Guàrdia Urbana, Mossos, policia portuària i seguretat privada de la ciutat despleguen els controls d’armes blanques “amb l’objectiu comú d’un espai públic lliure d’armes”, segons que explica al Diari de Barcelona la tinenta de la Guàrdia Urbana Begoña Alday.

El recull de dades dels Mossos del primer semestre de 2024 apunta a una reducció del 5% dels furts, el 8% dels robatoris a la via pública i el 4,5% de robatoris a domicilis respecte al mateix període del 2023. Tot i aquesta disminució, la inseguretat segueix a l’alça com a la principal preocupació del 27% de la ciutadania; per davant de l’accés a l’habitatge (16,6%), el turisme (13%) o la neteja (5%), d’acord amb el Baròmetre Municipal que elabora l’Ajuntament de Barcelona semestralment.

La pregunta no ha canviat des del 2011, però les respostes sí: la inseguretat només era la màxima preocupació d’un 2% dels enquestats fa deu anys. Mentre els fets delictius per cada mil d’habitants segueixen tendències molt lentes i els canvis són a llarg termini, la percepció de la inseguretat com a preocupació principal de la ciutadania és extremadament volàtil. La taxa es dispara en acostar-se les eleccions municipals de 2019, es manté a la baixa durant la pandèmia i, al final del segon mandat de Colau, torna a escalar més ràpid del que ho fan els fets delictius.

“Nosaltres veiem que les nostres dades no casen amb la percepció d’inseguretat de la ciutadania”, reflexiona l’intendent Rafa Tello, cap de Divisió de Seguretat Ciutadana i Proximitat de Mossos. Tello assenyala la disminució de crims respecte l’any passat juntament amb l’augment d’armes intervingudes, que al setembre passat era de 200 i aquest mateix mes ha estat de 532. El nou pla Daga segueix un control policial amb “tolerància zero”, on qualsevol possible arma, legal o no, és retirada del carrer: “És bon símptoma que algú amb taper no porti ganivet”, afirma l’intendent durant el registre.

Per al criminòleg i professor de ciutat i urbanisme de la UOC Vicens Valentín cal distingir entre la criminalitat, que respon als fets penals reportats, i la victimització, que mostra com és viscuda per la població. El baròmetre només atén allò que la ciutadania creu que succeeix, en comptes d’allò que succeeix. Segons l’expert, utilitzar únicament l’opinió de la ciutadania per dissenyar polítiques públiques “no sembla la manera més adequada d’abordar la problemàtica”.

“Organitzar operatius específics és un recurs antic dels cossos policials per donar resposta als responsables polítics per millorar les dades de l’opinió pública”, assenyala el criminòleg. Valentin explica com l’enquesta no vincula la inseguretat amb el nombre d’armes blanques que hi ha al carrer i recorda que al 2019 la causa de la inseguretat s’atribuia “als manters, als menors d’edat no acompanyats i a les màfies minoristes de la distribució de droga”.

Contradicció entre dades i percepció

El sociòleg Aran Solé atribueix l’augment d’inseguretat al bombardeig constant de notícies de crims a les xarxes i als mitjans, on es mostren “baralles, atracaments i furts constantment”, i en les quals es fa difusió d’un perfil de reincident “incentivat a delinquir” perquè si es tracta de delictes lleus, per sota dels 400 euros, els pot tornar a cometre. El sociòleg considera que aquest alarmisme social ha calat entre la ciutadania i els controls policials com el pla Daga en són una de les conseqüències.

Valentin coincideix que el bombardeig constant sobre delictes influeix en l’opinió pública, però afegeix que s’ha fet una barreja d’aquests crims amb els fets relacionats amb la convivència que no són estrictament delictius, com per exemple botellots, sorolls al carrer i l’ús diferencial de l’espai públic per part dels col·lectius nouvinguts i del jovent. El criminòleg afegeix com a segon motiu per la contradicció entre les dades i la percepció “els discursos racistes i xenòfobs que relacionen estrangeria amb delinqüència, dels quals es nodreixen no només les xarxes i els mitjans de comunicació, sinó els discursos dels partits polítics”.

La percepció d’inseguretat, per districtes

Les dades mostren 10 percepcions diferents per als 10 districtes. A grans trets, hi ha més preocupació a les àrees perifèriques i a les més cèntriques, mentre que a la part alta hi ha menys sensació d’inseguretat.

El districte més afectat és Ciutat Vella, on hi coincideixen una sèrie de variables que, segons el sociòleg Solé, disparen la percepció: té el casc antic i una estructura de carrers estrets, és el districte amb més pressió turística, més brutícia, més soroll, amb més tràfic de drogues i més casos de delictes sexuals. Totes aquestes condicions podrien explicar que gairebé la meitat dels enquestats de Ciutat Vella assenyalin la inseguretat com a principal problema.

Percepció de la inseguretat per districtes

La perifèria de les grans ciutats és històricament on es concentra més la delinqüència, que en el cas de Barcelona són els districtes de Sant Andreu, Sant Martí, Nou Barris i Sants-Montjuïc. Tot i no tenir la mateixa pressió turística de Ciutat Vella, segons Solé “no hi ha hagut tanta inversió ni desenvolupament urbà”, i això ha comportat que en aquests barris “hi hagi més tendència de furts”. En conseqüència, les dades del baròmetre indiquen que aproximadament un de cada quatre enquestats d’aquests barris prioritza la inseguretat.

La part alta de Barcelona és la que viu més tranquil·la, coincidint amb els barris de rendes més altes, amb menys pressió turística i mitjans privats de protecció de les seves llars. “Viuen de manera llunyana els conflictes que generen la gentrificació, el turisme de masses i els problemes de convivència”, explica Valentin. En el cas de Gràcia, tot i ser turístic i sorollós, és un barri “d’associacionisme, amb centres cívics, mitjans de comunicació propis i una gran cultura de districte propi”, afirma Solé.