-
Publicat el 06 de maig 2022

Passejar per les Rambles, visitar la Catedral i retornar al Parc Güell és impossible sense haver d’esquivar desenes de persones. Feia temps que Barcelona no estava tan plena; concretament, des del 14 de març de 2020, quan els barcelonins van haver de confinar-se a les seves cases.

A través del seu objectiu, el fotògraf Sergi Bernal es va dedicar a plasmar com eren les places i els carrers l’abril del 2020, quan les autoritats van permetre els nens sortir al carrer. La Catedral estava buida, el Gòtic semblava desert, i aquests espais només s’ocupaven unes hores al dia per joves que mai abans havien vist casa seva així. 

Fa uns dies que Bernal va recuperar aquestes fotografies i les va compartir a Twitter, fent reflexionar a la comunitat sobre com ha canviat la Barcelona.


Quina va ser la reacció de la gent als tuits?
Hi havia gent que comentava: ‘Jo abans vivia al barri i quan era petit jugava així al carrer’. Quan vaig fer les fotos era un moment excepcional, però ara els nens no poden jugar en aquests llocs perquè no hi ha espai físic per fer-ho. 

Exactament de quan són aquestes fotos? 
De quan els nens van poder sortir al carrer després del confinament. Els meus fills havien passat prop de 45 dies tancats a casa i es van trobar que no podien anar a parcs infantils perquè estaven tancats. Els tocava retrobar-se amb els seus amics de l’escola a la plaça de la Catdral, on fins fa quatre dies era impossible ser-hi. 

Ara on juguen? 
Van a extraescolars o directament van cap a casa. Ja no juguen a les places.

La pandèmia ha ajudat que ens plantegem si a Barcelona hi ha un problema amb el turisme? 
Sí. No sé quant a xifres, però estem gairebé en la mateixa situació. Obrim tot de tal manera perquè hi hagi molt més turisme i, moltes vegades, no un de qualitat. Un turisme massiu i que fa que els veïns les passin canutes, i que no se sentin que és el seu barri. Que el seu barri està en venda i que l’espai públic no pertany al veí. 

Però el turisme és una font important d’ingressos. 
Genera riquesa, sí, però per mi com a veí només són problemes. Són crits, apuja el preu de la vivenda i els arrendataris prefereixen llogar un apartament dos caps de setmana a un turista que tot un mes a una família… El barri Gòtic s’estan buidant de veïns.

Perdent espais la ciutat és menys nostra, vas escriure a un dels tuits.
Exacte. Fins a quin punt passa el sòl públic d’una ciutat a ser un parc temàtic privat? Barcelona sembla cada cop més el Parc Warner, que és tot privat i que si vas allà saps lo que hi ha però no pots gairebé ni gaudir-lo. 

Fa molt que vius al Gòtic? 
Vaig passar 14 anys al Gòtic, però ara estic a Poblenou. 



Quan nosaltres viatgem a altres ciutats no passa el mateix? 
Tothom vol visitar, però respectuosament. Després són els poders públics els que posen una autopista perquè arribi tothom… També hi ha ciutats que recentment s’ha sobresaturat, i més ara que en només quatre mesos s’han tret les restriccions i Barcelona és una autèntica bomba. 

Quines mesures proposes per evitar aquest tipus de turisme? 
Desescalar el turisme. Limitar les entrades de creuers, que t’arriba amb 3000 persones en tan sols un dia, també d’avions, que l’Ajuntament controli més els tours... Apostar per un turisme molt més cultural, que no acabi imposant la cervesa i la pixada nocturna a la porta d’un veí. Necessitem una mica d’oxigen per sentir-nos que el nostre espai públic és per a nosaltres també, no només pel turisme de masses. 

Els carrers de Barcelona tornaran a ser com a les teves fotografies? 
No. Allò va ser fruit d’una situació molt excepcional en la que ens van prohibir la mobilització i són unes fotografies que no es tornaran a donar. També per sort, perquè darrere hi havia una pandèmia súper bèstia que ha matat un munt de persones.

— El més vist —
- Etiquetes -
- Comentaris -
— El més vist —