Amics x sèries
Publicat el 12 de març 2021

Diuen que, a vegades, la realitat supera la ficció i aquesta setmana aquesta frase s'ha fet realitat. Hem viscut un 8-M atípic, descafeïnat i també veient com, fins i tot, es prohibien manifestacions. A més, hem vist com el Parlament Europeu retirava la immunitat a Puigdemont, Comín i Ponsatí i, quasi paral·lelament, hem observat com Isabel Díaz Ayuso es queixava de la madrileñofobia i sobtadament dimitia i convocava eleccions. Ja veieu, tot molt sorprenent... Per desconnectar d'aquesta realitat esperpèntica et proposem cinc sèries per a tots els gustos.

La intensita: Ginny & Georgia (2021, 1 temporada a Netflix)

Ginny Miller (Antonia Gnetry) i Austin Miller (Diesel La Torraca) són dos germans que porten tota la seva vida anant amunt i avall, de ciutat en ciutat, i d'institut a institut sense poder-se arrelar a un lloc i crear vincles d'amistat. La seva mare, Georgia Miller (Brianne Howey), és com una fulla moguda pel vent, o pels homes, i amb un passat molt complicat. A cada ciutat troba un home diferent, i quan les coses es torcen, tots tres fugen. Ara, però, s'han traslladat a Wellsbury (Massachusetts) i sembla que aquesta vegada tot serà diferent per a ells. Aquí se sentiran com a casa (o potser no...).

El millor: Es tracta el racisme encobert, o no tan encobert, que pateix la Ginny, que no és ni "blanca" ni "negra" com ella mateixa diu. No acaba de trobar el seu lloc, amb qui sentir-se còmode.

El pitjor: Els tombants i els comportaments d'alguns personatges, encara que fan la sèrie potser més interessant, els fa a ells poc creïbles i realistes.


El precoç: Antidisturbios (2020, 1 temporada a Movistar+)

A Catalunya s'ha reobert el debat sobre l'actual model policial i sobre si cal, o no, dissoldre els antiavalots. Et proposem recuperar la minisèrie Antidisturbios, creada per Rodrigo Sorogoyen i Isabel Peña. La trama gira entorn l'actuació de sis agents (interpretats per Raúl Arévalo, Álex García, Hovik Keuchkerian, Roberto Álamo, Raúl Prieto i Patrick Criado) acusats d'homicidi imprudent per la mort d'un home durant l'execució violenta d'un desnonament. A partir d'aquí, una investigadora (Vicky Luengo) descobreix que hi ha molt més, a més d'aquest homicidi per resoldre. Paral·lelament, assistirem a la intimitat, la foscor i tots els grisos d'aquests agents i la seva complicada relació amb la violència i les masculinitats tòxiques.

El millor: És un retrat gens complaent sobre les masculinitats. 

El pitjor: La sèrie no aprofundeix en la perversió i violència estructural dels cossos policials.  


La historiadora: La Catedral del Mar (2018, 1 temporada a Atresplayer i Netflix)

Ens situem a la Barcelona del segle XIV, a un dels moments més pròspers de la història de la ciutat quan la ciutat creix, sobrepassant els límits que fins a aquell moment hi havia establert les muralles. En aquest moment, també s'està construint l'església de Santa Maria del Mar, coneguda com la "catedral del poble o del mar", ja que la seva construcció era finançada per la gent del barri de la Ribera, mentre que paral·lelament la corona, la noblesa i el clero finançaven la construcció de la Catedral.

El protagonista d'aquesta història és Arnau Estanyol (interpretat per Aitor Luna), que arriba a la ciutat amb el seu pare fugint dels abusos del senyor feudal al qual pertanyien. Amb el pas del temps, Arnau arribarà a convertir-se, primer, en un home lliure, i després en un ric canvista. El nou-ric s'haurà d'enfrontar a les enveges dels seus veïns, a la constant sospita de la moral cristiana cap a la riquesa, a amors del passat difícils d'oblidar, d'inquisició, etc.

El millor: l'ambientació de la sèrie que aconsegueix teletransportar-nos a la Barcelona del segle XIV. A més, la major part dels que van llegir el llibre d'Ildefonso Falcones, diuen que és una bona adaptació i això mai és fàcil d'aconseguir.

El pitjor: ha rebut crítiques per ser excessivament violenta en algunes escenes i potser cau massa en el tòpic de l'edat mitjana com a una època fosca i bàrbara.


El conspiranoic: Bodyguard (2018, 1 temporada a Netflix)

David Budd (Richard Madden) és un veterà de guerra de l'exèrcit britànic i va participar en les guerres d'Iraq i Afganistan, la qual cosa l'ha causat un greu trastorn d'estrès posttraumàtic que fa perillar la seva relació de parella i de família. No obstant això, Budd segueix treballant, de fet, forma part del servei de policia metropolitana de Londres i l'han assignat la protecció de la polèmica ministra d'interior Julia Montague (Keeley Hawes).

La visió política de Montague és polèmica perquè el país viu baix la constant amenaça del terrorisme islàmic i ella pretén aprovar la RIPA-18, una llei que augmentaria el poder dels cossos de seguretat i permetria la vigilància de les conversacions privades de les persones sospitoses. Budd no està d'acord amb la proposta de la ministra, malgrat això, intentarà fer la seva feina tan bé com pugui.

El millor: trama intensa, que aconsegueix atrapar-te, a més cal destacar les grans interpretacions dels dos protagonistes.

El pitjor: el final, que ens pot semblar poc creïble i que no està a l’altura del que la sèrie mereixia.


La resilient: Working Moms (2017-2020, 5 temporades a Netflix)

Catherine Reitman, Dani Kind, Juno Ruddell, Jessalyn Wanlim i Sarah McVie són les actrius que interpreten a les cinc mares treballadores. Totes elles han tingut un nadó recentment i ara els toca reincorporar-se als seus llocs de feina. Mares primerenques, o no tant, que estableixen lligams i una amistat entre elles i s’ajudaran en els moments més crus.

La sèrie relata les dificultats de cada una d’elles de manera realista, crua i amb molt d’humor, mostrant com és de complicat compaginar la maternitat amb la vida particular i la feina. Working Moms també toca temes sensibles com la vida sexual després d’un embaràs, els conflictes o separacions amb la parella i els fills, i els embarassos no planejats. 

El millor: Les mares es poden sentir completament identificades amb les protagonistes i amb les vides accelerades que porten, sovint sense tenir temps per elles. Per a la gent que no és mare és una bona manera de veure per les dificultats que passen i tenir-ho en compte a la vida real.

El pitjor: La majoria de les protagonistes són dones de classe mitjana / alta que tenen cangurs i amistats que les ajuden amb els fills, uns fets lluny de la realitat, ja que la majoria de mares no gaudeixen d’aquests privilegis.  
 

 

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —