Un rampell d'entusiasme arriba a Pedralbes de les mans dels Manel
Publicat el 10 de juny 2021

Com Formigues es van desplaçar ahir 1.750 persones als Jardins de Pedralbes per veure la tercera actuació de Manel post-pandèmia a Barcelona. La Banda de Rock català va aparèixer a l’escenari fent anar boges les llums i presentant-se amb dues de les seves cançons menys conegudes. El millor s’ho van guardar per al final, però els ànims estaven ja encesos des del principi en un escenari on es respiraven aires de normalitat.

Els Entusiasmats van ser els assistents al festival, que van poder gaudir de la música en directe amb una creixent normalitat. Encara amb distàncies, encara amb mascareta, però la cultura torna i sembla que ho fa ja per quedar-se. La pandèmia és encara vigent, però un concert dels Manel a les deu de la nit amb més d’un miler i mig de persones és un indicador que la situació millora.

Aquí tens el meu braç és el que li va dir el cantant Guillem Gisbert a la vacuna contra la Covid. Abans de la quarta cançó del concert, el grup va fer una pausa per saludar el públic i van fer un repàs de l’any anterior, l’any de pandèmia, que gràcies a la vacuna ara va de baixada. Aquest concert ja s’hauria d’haver fet l’any passat, però el virus va obligar a posposar-lo.

La Serotonina es va disparar entre la gent a mesura que el concert avançava. L’alegria va esclatar enmig dels jardins de Pedralbes quan els focus van canviar de llum i la bateria va començar a fer sonar una intro inconfusible. Més enllà d’una música excelsa, la posada en escena de Manel i unes llums molt ben triades van fer el concert realment espectacular. Al públic només li van quedar Les restes d’una veu que s’anava tornant cada cop més afònica.

Les cosines van assistir també al festival i van entrar-hi amb un ritme molt més rocker que de normal. Les llums es van revolucionar un cop més amb flaixos blancs intermitents i el concert va entrar en una altra dimensió quan arribava a l'equador. El públic va saltar d’alegria celebrant també un Canvi de Paradigma que sembla cada cop més a prop, gràcies en part a la vacuna a qui Manel ofereix el braç.

A La Jungla de Pedralbes, i també als jardins, ja hi havia ambient abans de començar l’esdeveniment. Un dels motius era escoltar per primera vegada en directe l’última novetat del grup, que va ser un dels moments àlgids. Gisbert ho va continuar amb una petita història d’un arquer que deia Jo competeixo, per acabar d’encendre els ànims de les graderies.

Els Tubs de Ventilació no van ser necessaris ja que el concert era a l’aire lliure i l’aire es removia sol. Tanmateix la mascareta va ser present en tot moment i va fer dels jardins un espai del tot segur. L’Amant Malalta segueix a casa confinada, però si el ritme de la pandèmia segueix caient té números de poder-ne sortir aviat. Només cal esperar no rebre-la llavors Amb un Ram de Clamídies que la faci caure d’una cosa encara pitjor. En tot cas, els Manel la seguiran fent aparèixer als escenaris durant una gira d’estiu que es feia difícil d’imaginar a principis d’any.

Un Sabotatge és el que va estar a punt de fer la pluja, amenaçadora durant les hores prèvies del concert. El públic patia perquè l’aigua seguia caient a falta de poc més de trenta minuts, però els núvols es van dissipar a temps per donar pas a una gran vetllada. Els Manel no són una Boy Band, però van oferir un bon concert amb peculiars passos de ball que només poden fer ells.

Per la bona gent van tocar gairebé totes les cançons del cinquè disc, que havien de presentar l’any passat. El Festival de Pedralbes 2020 era una de les oportunitats per tocar en directe un àlbum que llavors tenia pocs mesos de vida. Aquella edició no es va poder fer a causa de la pandèmia, i el grup ho va compensar ahir tocant deu de les dotze cançons del disc.

A continuació, els quatre integrants de la banda es van retirar de l’escenari. El públic, però, no es va moure fins que es va produir la reentrada de Les Estrelles de la nit. Els flaixos dels mòbils es van enlairar compensant la falta d’astres al cel de Barcelona, en la cançó més lenta del concert.

No van faltar-hi

Les habitacions Tipus Suite del Palau Reial de Pedralbes van veure des de primera fila l’actuació dels Manel. El grup va triar un lloc privilegiat, just davant d’aquest edifici emblemàtic, per convertir-se en els reis de la nit mentre es preparaven per a les últimes cançons, les més esperades.

La Teresa Rampell va irrompre amb força despertant els crits de la gent, que es va aixecar per cantar-la a ple pulmó. Va ser el punt més àlgid del concert amb una cançó que sempre desperta passions. És potser la que més joc dona per saltar i cantar amb ganes. I el públic, amb la dificultat afegida de la mascareta, ho va aprofitar.

Com un Boomerang van tornar els clàssics del segon disc, aquells que tenen una màxima resistència al pas del temps. Passen els anys però mai passen de moda. Ja fa una dècada que van sortir, però al final del concert són encara els que la gent necessita per anar a dormir tranquils.

Guillem Gisbert va anunciar que aquesta era l’últim tema de la nit, que no en farien cap més. Hi va haver mirades de sorpresa entre la gent però finalment van dir que, Benvolgut públic, hi ha cançons que no fallen mai i els Manel van acabar la nit amb la seva cançó insígnia i un esclat d’eufòria final.

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —