La pujada del preu del gas ho va fer esclatar tot el cap de setmana passat. Milers de kazakhs van sortir al carrer, inicialment de manera pacífica, i van motivar la dimissió en bloc del govern i la declaració de l’estat d’emergència. Però això només va ser el començament. Dijous, desenes de manifestants van ser abatuts per les forces armades i ahir, el president Tokayev va ordenar que se seguís matant sense previ avís als "instigadors violents".

Ja no només hi havia manifestants pacífics, sinó que s'hi havien afegit uns "terroristes" de dubtosa procedència i motivacions, que van encendre la metxa de la revolució. Segons fonts oficials, fins ara hi ha una trentena de civils morts i gairebé 4.000 detinguts. També han perdut la vida fins a 18 militars. 

L'escalada del conflicte es va iniciar amb l'enfrontament de tu a tu entre manifestants i forces de l'ordre, deixant en segon pla les reivindicacions pacífiques que també reclamaven la reducció de l'edat de jubilació o l'augment de salaris i de la pensió mínima. Ambdós bàndols, armats i amb baixes. Els uns, ocupant amb violència l'aeroport i edificis governamentals, i els altres, abatent-los sense miraments per ordres del president i amb l'ajuda de tropes externes.

Dijous, Rússia ja hi intervenia. Amb l'ajuda de tropes de cinc estats exsoviètics més —membres de l'aliança militar de l'OTSC (Organització del Tractat de Seguretat Col·lectiva—, un "contingent de pau" de 3.000 russos arribava al Kazakhstan "de forma temporal" per ajudar Tokayev a pal·liar els aldarulls.

Tot i les nombroses reivindicacions dels kazakhs, seguia sent difícil justificar la virulència del conflicte. Massa bales creuades, incendis i pillatges per una crisi social. D'on van sortir aquests "terroristes"? Què pretenien i a quines ordres obeïen? "Aquesta és la gran pregunta a hores d'ara; les lluites de poder del Kazakhstan susciten moltes teories diferents", explica al Diari de Barcelona Abel Riu, politòleg i president del think tank Catalonia Global Institute. "El que està clar és que hi ha hagut dos grans beneficiats: Tokayev i els russos", afegeix Riu.

Els dos grans guanyadors

Tot i que tenir la població revolucionada mai és l'escenari ideal per a un líder, a hores d'ara, Tokayev i Putin s'erigeixen en els dos grans beneficiats del conflicte. El president kazakh ha aprofitat per desfer-se dels seus competidors i el país ja s'ha convertit en un paratge sota la seva propietat. I Putin, capitalitzant la intervenció militar estrangera, ha refermat la influència russa sobre un estat clau del centre d'Àsia.

Durant les primeres jornades de protestes, Tokayev va forçar la dimissió de tot el govern i va cessar Nazarvaiev del Consell de Seguretat Nacional, tot assumint ell mateix el càrrec. El "pare de la pàtria" i expresident kazakh durant més de 30 anys deixava la cadira d'un dels òrgans més influents de l'estat. Tokayev es deslliurava de les seves regnes. "Nazarvaiev ostentava un gran poder a l'ombra i tenia la potestat de designar figures polítiques clau; el president era una espècie de titella seu", afirma Riu, expert en afers post-soviètics. 

L'altre que somriu és Putin, que ha aconseguit rebaixar la tensió al país veí i ocupar momentàniament un territori important pels seus interessos. Riu afirma que el moviment militar "va més enllà del patriotisme" perquè "Rússia es pot beneficiar econòmicament del segon país exsoviètic més ric i ple de recursos com el gas natural, el petroli i l'urani". A més, afegeix que "l'estabilitat del Kazakhstan és de summa importància per la seguretat de la zona i de la pròpia Rússia" perquè la separa de punts calents com l'Afganistan, l'Orient Mitjà i la Xina. 

No obstant això, el moviment de tropes estrangeres al Kazakhstan pot fer entrar en ebullició altres estats exsoviètics i capgirar l'estratègia russa. Ahir ja es van produir les primeres protestes fora del país kazakh. Al Kirguizistan, s'hi protestava en contra de la decisió d'última hora del govern d'actuar amb la resta d'aliats de l'OTSC, i a Geòrgia, manifestants acusaven Rússia de voler posar les mans sobre les repúbliques exsoviètiques i aprofitar-se de la seva debilitat.

"Retorn a la legalitat"

Una setmana després, el conflicte ha baixat de revolucions i, segons el president Tokayev, "el país ha tornat a la legalitat". Però els problemes reals persisteixen. Els kazakhs seguiran vivint en un sistema corrupte emparat per la impunitat, sota condicions econòmiques molt delicades i amb unes perspectives de futur ben pobres. Per això, les protestes pacífiques encara segueixen vives, sobretot a les regions occidentals del país, allà on es van originar. Tot plegat, amb Rússia una mica més a sobre que una setmana enrere, protagonitzant un trencaclosques de poder que encara trigarà a resoldre's.