“Volem, com a mínim, recuperar les nostres condicions laborals i intentar millorar-les, no intentar que ens tornin el que ja teníem”. Així lamenta Iolanda Segura, portaveu del sindicat de treballadores de l’ensenyament USTEC, la nul.la predisposició del departament d’Educació de la Generalitat per millorar els drets dels docents arreu de Catalunya. 

El passat 23 de desembre, USTEC va convocar vaga dels serveis d'ensenyament per al pròxim 25 i 26 de gener "en defensa de l'educació i del conjunt dels serveis públics, davant la manca d'una proposta acceptable i suficient per part d'Educació". Aquesta protesta es durà terme conjuntament amb els serveis sanitaris, "els dos sectors més perjudicats per les retallades", assegura al Diari de Barcelona la portaveu.

Les grans demandes del sector educatiu són la negociació del calendari laboral, el pacte d'estabilitat per al personal interí i l'acord de Govern de les dues hores de treball per als majors de cinquanta anys. A més, també hi ha la problemàtica dels estadis de promoció docent o sexennis, una mesura que els sindicats porten reclamant a Educació més de vuit anys.

Iolanda Segura i Andreu Mumbrú anuncien vaga als centres educatius el 25 i 26 de gener | Original d'Eli Don (ACN)

Què són els estadis de promoció? 

Aquesta llei de la Generalitat contempla l'augment de sou dels docents segons els anys treballats i els mèrits d'aquests, dividits en cinc estadis. Perquè el personal educatiu assoleixi el primer estadi, ha de justificar 10 crèdits o punts: 6 corresponen als anys treballats i 4 són de mèrits (implicació en el millorament dels resultats del centre, desenvolupament de funcions d'especial responsabilitat o representativitat o formació permanent o acadèmica).

Per a la consecució del segon estadi, el docent ha de justificar dotze anys treballats i 4 de mèrits i, per al tercer, divuit anys. Així fins al cinquè estadi, l'últim, on s'han de justificar els trenta anys treballats. L'assoliment del primer estadi comporta un augment de sou notable, d'aproximadament 100 euros mensuals, i la promoció d'estadis augmenta aquesta "bonificació" en una mica més de 100 euros mensuals aproximadament, depenent del centre educatiu.

Així funciona arreu de l'Estat, variant l'augment de sou segons la comunitat autònoma. A Madrid, per exemple, la retribució del primer estadi és de 83,28 €; a Andalusia, de 76,44 €; i al País Valencià, de 114,63 €.

La problemàtica arrenca l'any 2012, concretament el 27 de març amb l'acord GOV/29/2012 d'aplicació de mesures excepcionals en matèria de personal docent. A causa de la crisi econòmica, el departament d'Educació va decidir modificar l'assoliment del primer estadi o sexenni. Ara, enlloc de superar-lo al cap de 6 anys amb sis anys de serveis i 4 de mèrits, se superaria al cap de 9 anys amb nou anys de servei i 1 de mèrits.

Aquesta mesura afecta tots els docents, situats en qualsevol estadi. Si algun treballador justifiqués dotze anys de serveis, encara li quedarien tres per assolir el segon estadi (nou anys + sis anys). Aquesta mesura temporal comporta un greuge important, ja que els docents deixen de percebre un augment salarial de 100 € durant tres anys. És a dir, deixen de cobrar aproximadament 3.600 €. Una retribució que si reben els docent d'altres comunitats autònomes on no s'aplica la mesura.

Fotografia d'Irene Rigau, consellera d'Educació l'any 2012 quan es va prendre la mesura de retrasar en tres anys el primer estadi de promoció docent | Convergència i Unió (Wikimedia Commons)

Negociació del primer estadi  

Iolanda Segura, portaveu d'USTEC, assegura que s'han reunit amb Educació per negociar aquesta llei "incomptables vegades". "Des del 2012 se'ns va dir que seria una reforma temporal i que, quan hi hagués una regressió de la crisi, es faria el retorn", afirma. Aquesta retallada de sou ha estat molt reclamada des del 2014, quan la situació de crisis va subvertir-se i arrel que el País Valencià, que també va adoptar aquesta retallada el 2012, tornés a la normalitat.

Fonts oficials del departament d'Educació assenyalen al Diari de Barcelona que la modificació del primer estadi "és una de les qüestions subjectes a la negociació sindical, i el departament ha mostrat la seva voluntat d'assolir el retorn al cap de 6 anys". Tanmateix, Segura afirma que Educació "ha tingut una voluntat molt clara de cronificar el que eren mesures temporals" i que "el que reclamem és que se'ns retorni ja el deute". "El que és molt trist és que hàgim de reclamar una cosa que es va aplicar de forma temporal i que ja hauria d'estar revertida", lamenta.

La portaveu d'USTEC, Iolanda Segura, i el coordinador d'acció sindical, Andreu Mumbrú, convocant la vaga del sector de l'ensenyament per al pròxim 25 i 26 de gener | Eli Don (ACN)

La proposta d’Educació

"El departament ens oferia el retorn del primer i segon estadi el desembre de 2023, però sense reconèixer tot el que ens han deixat de pagar i sense situar allà on toca el tercer i quart estadi", explica la portaveu d'USTEC. A més de no ressituar als docents actualment en el tercer, quart i cinquè estadi, persones que "continuarien patint aquest greuge" afirma Segura, Educació en cap moment s'ha plantejat el retorn del deute als docents a causa de les retallades, una suma de 150 milions d'euros.

USTEC va negar-se a signar a aquest acord, argumentant que només es posarien d'acord si també es ressituessin els docents del tercer, quart i cinquè estadi i es retornés el total del deute. "Nosaltres no demanem que ens ho retornin tot de cop, sinó pactar un calendari de 8-10 anys vista i que ens ho facin arribar progressivament, tal com ja va succeir amb el cobrament de les pagues extres".

Finalment, ni el sindicat ni el departament s'han estret la mà i, després de l'estira-i-arronsa d'aquest últim any, l'acord sembla lluny de signar-se. "Els hi vam dir de celebrar una mesa per arribar a un acord abans de les festes de Nadal i, com que això no es va produir, nosaltres com a USTEC hem tirat pel dret a convocar vaga com a mesura de pressió perquè considerem que hem esperat massa anys", assegura. "Hem estat tot el trimestre fent meses i grups de treball que no han servit de res, perquè a última hora ens vinguin amb aquesta proposta insuficient que no arriba ni a uns mínims", lamenta Segura.

Manifestació convocada per USTEC en contra de les mesures preses pel Departament d'Educació | USTEC (Twitter)

Els docents continuen molestos

Parlem amb M. M. (qui ha preferit no revelar el seu nom), professora de Formació Professional a un institut de Sabadell (Vallès Occidental), com molts altres professors i professores, afectada directament per la problemàtica dels sexennis: "No arribaré a cobrar el segon sexenni fins que arribi als quinze anys treballats, quan en realitat ja l'estaria cobrant el setembre de 2023", explica.

A l'inici del curs 2023/2024, M. M. complirà dotze anys treballant a l'institut. Actualment, es troba en el primer estadi i, segons la mesura anterior al 2012, el pròxim setembre accediria al segon. Tanmateix, fins als quinze anys no podrà superar el primer, ja que es necessiten quinze anys (nou anys + sis anys).

“La mesura que va proposar Educació no em sembla bé, ens haurien de compensar i que fos amb efectes retroactius”, afirma la professora, que opina igual que USTEC. “Quan s'arriba a un acord d'aquest tipus s'ha de mirar sempre amb efectes retroactius. No em sembla just", conclou. 

Docents protestant en la manifestació convocada per USTEC | ACN

Quin és el proper pas? 

Iolanda Segura ho té molt clar. Si Educació no vol atendre les demandes del sindicat i arribar a un acord just, les vagues i protestes continuaran. "Nosaltres com a USTEC hem volgut convocar vaga perquè els pressuposts s'estan negociant ara i, a més a més, Sanitat també la convoca i hem volgut aprofitar la conjuntura i unificar forces amb un altre sector que va patir també les conseqüències de les retallades". "Aquesta és una vaga en defensa dels serveis públics", assegura.

La sindicalista lamenta que quan s'han de firmar els pressuposts es posi per davant altres mesures que no són tan prioritàries com les que els docents pateixen des del 2012. "Primer el que convé són més recursos en els centres educatius, reduir ràtios i que se'ns retornin ja els nostres drets laborals, que prou els hem patit i els estem arrossegant". "Cada vegada ens demanen més càrrega burocràtica, més feina, se'ns responsabilitza més dels mals resultats de les competències bàsiques... el que no pot ser és que se'ns demani tot això a canvi de res", conclou.

Sigui com sigui, el pròxim 25 i 26 de gener el sector educatiu li farà un nou pols a l'administració pública. I, si totes les negociacions no arriben a bon port i ningú dona el seu braç a estrènyer, les mobilitzacions i protestes seran cada vegada més habituals.