"Farem el millor xou de la nostra vida". Així presentava Chris Martin, cantant de Coldplay, el primer dels quatre concerts que es celebraran durant aquests dies a la ciutat de Barcelona, dins del tour del seu novè àlbum Music of the Spheres. I la veritat és que l’artista no s’equivocava. Només us diré una cosa: em vaig passar pràcticament les dues hores del concert inundada en llàgrimes. 

El pànic en comprar les entrades l’agost de l’any passat i les hores de cua passant calor el dia del concert (tot i que algú es va inventar que plouria, i vam aparèixer tots a la cua amb impermeables i paraigües) no van impedir gaudir de cantar les meves cançons preferides a ple pulmó. 

Les portes de l’Estadi Olímpic Lluís Companys s’obrien uns minuts després de les cinc de la tarda, mentre els assistents corrien entre somriures per trobar el millor lloc possible per observar la festa que lideraria aquesta nit inolvidable. La presentació del concert va revelar que les teloneres que donarien pas a l’espectacle del grup britànic serien Hinds i Chvrches, escollides pel grup amb la finalitat que totes les teloneres del seus concerts fóssin artistes femenines.

Chris Martin dedica el concert a Tina Turner

Passaven quarts de 10 de la nit quan començava a sonar una sintonia que provocava un allau de crits entre el públic, que començava a treure els mòbils per gravar l’entrada a l’escenari del seu grup preferit. 50.000 persones restaven immòbils per un moment mentre esperaven expectants per gaudir del concert, un espectacle que el líder de la banda va voler dedicar a la cantant Tina Turner, ja que la seva mort s’anunciava poques hores abans de l’esdeveniment.

Ja era fosc a l’Estadi Olímpic i llums blanques començaven a il·luminar la pista, mentre apareixien a l’escenari els músics de Coldplay. Per últim, ho feia Chris Martin, i tots els assistents vam embogir mentre les xylobands, que és com s’anomenen les polseres, es convertien en un mar vermell guiat pels moviments del cantant de la banda britànica. 

Una festa sostenible amb el medi ambient

Higher Power és la cançó escollida per iniciar el repertori de concert, que dura gairebé dues hores, i que està organitzat amb la finalitat de causar el menor impacte possible en el medi ambient. Per aquest motiu, part del terra de l’estadi és cinètic, i això permet als assistents poder alimentar l’escenari amb l’energia del seu ball o pedalant en unes bicicletes que proporcionen energia.

M’imagino que tots ho haureu vist en els milers de vídeos que us hauran sortit per TikTok sobre l’espectacle dels concerts de Coldplay, però he de dir que encara és molt més impressionant en directe, i més que concert jo el definiria com una experiència immersiva. La il·luminació proporcionada per les polseres és probablement una de les imatges més espectaculars que es poden veure (i viure) en un concert d’aquest tipus, com també ho són els focs artificials, el confeti i les pilotes gegants. 

La nit va continuar amb la interpretació de temes èpics de la banda com són Adventure of a Lifetime, Something Just Like This o My Universe. Els assistents, que provenien de molts països i ciutats diferents i que van aconseguir esgotar les entrades tot just uns minuts després de sortir a la venda, esperaven en candeletes cantar a ple pulmó Viva la Vida, i segurament tots els “ohh ohh ohh” es van sentir ressonar per tota Catalunya.

Espectacle inmersiu pels cinc sentits

Però el que està clar és que Chris Martin va aconseguir gestionar les emocions de tot el públic tal com va voler, i en un moment de la nit 50.000 persones es van emocionar al so de The Scientist, una de les cançons més escoltades de la banda. Com també ho van fer quan el cantant va pujar a l’escenari a una fan per dedicar-li Fly on, la seva cançó preferida del grup, a la seva mare malalta.

Chris Martin treu a una fan a l'escenari per interpretar la cançó 'Fly on'

La nit també va comptar, per sorpresa de tots els assistents, amb la col·laboració de diversos membres dels Gipsy Kings, amb qui van interpretar conjuntament la versió acústica de Proud Mary, en homenatge a Tina Turner, i els temes rumberos Bamboléo i Volare.

Un altre dels moments destacables de la nit va ser quan les polseres es van il·luminar a la vegada amb tonalitat groga per donar pas a Yellow, cançó que he de reconèixer que vaig passar plorant abraçada a les meves amigues.

Els mòbils van deixar d’enfocar l’escenari quan el cantant va aturar A sky full of stars per demanar gaudir-la sense pantalles perquè “només fa falta el cor”. Salts, abraçades i petons i, fins i tot, una parella que es va demanar matrimoni durant la interpretació d’aquesta cançó.

El concert ha comptat amb l’adaptació de les cançons en llengua de signes per les persones sordes i l’ús d’unes motxilles vibratòries per obtenir la seva pròpia experiència immersiva, en un espectacle que ha aconseguit captivar a tot el planeta (mai millor dit). 

Un espectacle amb un Chris Martin familiar i proper, i aconseguint convertir allò senzill en una festa que, de ben segur, recordarem tota la vida.