[#if caratula??]
    [#if caratula?is_hash]
        [#if caratula.alt??]
            ${caratula.alt}
        [/#if]
    [/#if]
[/#if]
Per EFE
Publicat el 13 de gener 2021

El vocabulari, el timbre de veu, les estructures sintàctiques que usem en parlar o escriure i, fins i tot els silencis, ens delaten molt més si un forense lingüista ens segueix els passos i hi ha alguna cosa per amagar, com sosté la detectiu de la llengua Sheila Queralt en advertir: "per la boca mor el dolent".

Queralt, doctora en Ciències del Llenguatge per la UPF i perita judicial en Lingüística Forense, ha reunit en el llibre Atrapados por la lengua, que publica l'editorial Larousse el proper 21 de gener, 50 casos en els quals l'anàlisi lingüística ha estat crucial per determinar-ne l'autoria.

La lingüística forense es dedica a analitzar el llenguatge escrit o oral per aportar-lo com a prova en una causa judicial, explica Queralt, que vol donar a conèixer amb el seu llibre aquesta ciència a la societat i els casos en els quals cada vegada més es requereix la seva col·laboració.

Casos que van des d'assassinats a delictes d'assetjament, violència de gènere i ciberdelinqüència, fins a denúncies per plagi o patents, i fins i tot terrorisme: Anabel Segura, Unabomber i Óscar Sánchez són alguns dels molts procediments que es van resoldre ajudats per aquests detectius de la llengua, explica l'autora en una entrevista amb Efe.

El de Theodore Kaczynski, l'Unabomber que va sembrar el terror amb cartes bomba que es van cobrar la vida de tres persones entre el 1978 i el 1995, va ser un dels primers casos en els quals van intervenir els forenses lingüistes. Els seus escrits van ser publicats i un familiar va reconèixer el seu estil.

 

Diferents indicis

Per a un "detectiu de la llengua" és un conjunt de proves el que porta a determinar una autoria: "en llenguatge escrit ens fixem en les faltes d'ortografia, en com s'estructura una frase, com s'ordena el contingut, el context, com es comunica amb l'interlocutor...", diu Queralt.

Les emoticones —reconeix— són més complicades d'analitzar a casa dels diferents sentits, encara que ja hi ha hagut denúncies per amenaces a través d'emoticones.

En el llenguatge parlat, les pistes que deixa un delinqüent són moltes, com va demostrar l'expert en fonètica dels enregistraments dels segrestadors d'Anabel Segura o el que va aconseguir determinar que Óscar Sánchez no era un suposat narco de Barcelona, encara que va passar 626 dies en una presó italiana.

"Trobar un sospitós depèn de la quantitat i material de què es disposi, ja que es pot tenir molt àudio, però amb soroll, o un anònim fet per diferents mans", indica Queralt.

Encara que a vegades no és tan important el que diu el delinqüent com el que hi ha darrere: és el que va ocórrer amb Anabel Segura quan en una trucada es va sentir de rerefons un nen dir la paraula "bolo", molt característica de Toledo, per la qual cosa els investigadors van poder confirmar el lloc on s'havia produït, recalca.

Un altre cas molt rellevant per a l'experta és el d'Oscar Sánchez, que va romandre 21 mesos empresonat a Nàpols (Itàlia) acusat d'un delicte que no va cometre i en el qual la lingüística va servir no d'acusació, sinó de defensa.

L'acusació es va basar en un enregistrament de la veu d'un narco que, després de ser comparada amb una que es va realitzar a Sánchez posteriorment, tenia "diferències aclaparants".

També amb les imitacions d'estil, els ciberdelinqüentes intenten disfressar-se, però és una cosa que, adverteix Queralt, descobreixen aquests detectius: no és lògic escriure una falta d'ortografia i poc després construir perfectament una frase, una falta de coherència que no passa desapercebuda.

És el que van descobrir en el cas de Rodrigo Nogueira, un estafador en sèrie de dones, en el qual Queralt va participar per determinar si li pertanyien a ell diferents textos en els quals usava diferents identitats amb les quals estafava les víctimes a través de xats i correus electrònics.

El cas d'Helena Jubany

Un altre dels casos en els quals ha intervingut és la reobertura del cas de l'assassinat, el 2001, d'Helena Jubany, després d'haver rebut un parell de missatges anònims. En el seu moment va ser detinguda una sospitosa, que es va suïcidar posteriorment a la presó i va deixar una carta assegurant que era innocent: "vam analitzar els anònims i vam determinar que aquesta persona no era la seva autora", diu Queralt, que confia en la resolució d'aquest cas.

En assumptes de terrorisme, el paper de la lingüística forense té una labor preventiva, mitjançant l'assessorament per detectar paraules claus en xarxes socials que portin a una recerca i una altra d'anàlisi de comunicacions interceptades per determinar des de la geolocalització, per saber si són persones captades o provinents d'altres països; i a més, l'anàlisi de les reivindicacions de les accions o atemptats, per determinar la font i els continguts.

L'11-S, la intervenció dels forenses del llenguatge va ser també demanada per les asseguradores: eren molt diferents les indemnitzacions si es tractava d'un atemptat o si es considerava que eren diversos, per la qual cosa es va encarregar a lingüistes analitzar el nombre gramatical (en singular, atac, o en plural, atacs) que utilitzaven els mitjans de comunicació quan es referien a les Torres Bessones.

També parla aquesta experta del llenguatge ambigu, una cosa "típica" de la política actual i que ha vist en el president nord-americà, Donald Trump, un dels seus màxims exponents.

"Els polítics saben l'efecte que el llenguatge pot causar en les persones i, com a grans coneixedors de les capacitats del llenguatge, ho porten al límit", diu l'autora, que considera que dependrà de la labor que desenvolupi la seva defensa que Trump sigui acusat o no d'incitar l'assalt al Capitoli. 

Text per Carmen Naranjo

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —