2 de setembre. Final d’estiu per molts, però encara plena temporada alta a Barcelona. La restauració de la ciutat es prepara per atendre clients de xancletes amb mitjons almenys unes setmanes més. De fet, al setembre sembla que la capital catalana s’acceleri, i les passes de tots els que venen i van per davant dels restaurants de la ciutat també.

Els situats al passeig marítim de la Barceloneta, en són un bon exemple. A les terrasses, però, no només hi distingeixes els turistes, també t'adones d'una cosa més: a les entrades dels locals hi ha persones amb menús plastificats a la mà i somriures forçats. Amb una gesticulació entusiasta et fan senyals perquè t'apropis, oferint-te "la millor paella de Barcelona" o una copa de vi gratuïta si entres a dinar. 

La seva presència és gairebé ineludible i et sents com si, més que una noia caminant pel teu barri, fossis una clienta potencial a qui cal convèncer. Aquesta és una de les moltes facetes del centre de Barcelona; restaurants que col·loquen una persona a la porta per atraure clients. Si mai t’hi trobes, t’haurien de sonar tots els senyals d’alarma.

Amb el temps —i a còpia de freqüentar restaurants de la ciutat— t'adones que hi ha una diferència notable entre els locals que es venen per si sols i aquells que necessiten algú que t’hi convidi a entrar. En aquests últims, un treballador et llança propostes com "Habéis comido ya, amigos? Tenemos sangría!". Tot i que això pot semblar una simple estratègia de màrqueting, la realitat és que aquesta pràctica revela molt sobre la mena de restaurant que tens davant.

Els millors, aquells que de veritat confien en la seva cuina i en el seu projecte, no necessiten publicitat desesperada per omplir les taules. Un local que ofereix plats deliciosos, un servei excel·lent i una atmosfera acollidora, es recomana sol. Els clients satisfets són els millors ambaixadors d'un restaurant, i la prova d'això es reflecteix en les crítiques gastronòmiques en mitjans, les recomanacions boca-orella i, sobretot, en la dificultat per trobar-hi taula sense reserva prèvia.

Quan un restaurant necessita una persona a la porta per omplir les taules, sovint és perquè alguna cosa falla a dins. Potser el menjar no és tan bo com s'anuncia, o potser el servei deixa molt a desitjar. Fins i tot, en molts casos, aquests restaurants aprofiten la ingenuïtat dels turistes que desconeixen les opcions locals i acaben pagant per una experiència mediocre a preus exagerats.

L'altre dia, per exemple, al Bar Muy Buenas, que va obrir les portes per primera vegada l'any 1928, vam tastar els plats clàssics de la cuina tradicional catalana. Menjar casolà, ben elaborat i de primera qualitat, que prescindeix d’un venedor a la seva porta. No puc dir el mateix, però, dels restaurants veïns. A pocs metres del local discret on estàvem gaudint d'una experiència autòctona de primer ordre, d'altres trampes per a guiris s'anunciaven com els millors restaurants on tastar la "typical Spanish food".

En definitiva, locals de pa sucat amb oli —mai millor dit— on la paella és un arròs insípid, la truita de patates està escalfada al microones, les croquetes probablement precuinades i la sangria de cartó te la serveixen com si l'acabessin de fer. El compte que et posen als nassos, però, fa pensar que acabes de dinar a un dels restaurants de la guia Repsol.

És cert que amb tanta oferta, escollir un restaurant s'ha convertit en tot un repte. Ara bé, si un restaurant confia més en el caçador de clients que en el talent a la cuina, és legítim preguntar-se si aquest lloc ofereix realment un àpat digne de recordar. Així que la pròxima vegada que et trobis davant d'un restaurant amb algú a la porta convidant-te insistentment a entrar, potser val la pena continuar caminant. I recorda, els millors restaurants no et persegueixen!