[#if caratula??]
    [#if caratula?is_hash]
        [#if caratula.alt??]
            ${caratula.alt}
        [/#if]
    [/#if]
[/#if]
Publicat el 01 de maig 2020
Temps de lectura 5 minuts

Ja fa uns mesos que repartidors d’arreu han hagut d’entregar molts paquets de color marró, discrets, amb poques lletres i que fan difícil de sospitar que hi ha a dins. El producte en si, tot i que es pot comprar perfectament a botigues físiques, ha fet furor a internet, i fins i tot a algunes webs, apareix exhaurit. Tot plegat s’ha incrementat durant l’estat d’alarma, ja que amb el temps lliure que tenim per passar dins de casa, hem de trobar noves maneres d’entretenir-nos.

Se n'han fet ja diversos dissenys perquè es pugui adaptar millor als capritxos del plaer de cada dona, tot i que el que té més èxit és el de forma més clàssica. Ja ho diuen, que si una cosa funciona, per què l'hem de canviar? Estem parlant dels succionadors de clítoris, un boom als calaixos de les tauletes de nit i a les converses entre amigues. Amb ell estrenem aquest nou capítol -el primer amb el diari en funcionament- de la sèrie Si pogués parlar, un espai d'opinió on són ells, els objectes, els que parlen.

S’ha tornat mainstream?
Dona, jo crec que no. Pensa que encara sóc caríssim, eh! Però... quin és el preu de la felicitat?

A les xarxes cada vegada es parla més de vostè, les influencers el publiciten… Diguéssim que a poc a poc ha deixat de ser un tema tabú. Com gestiona tota aquesta fama?
La veritat és que molt bé. M'afalaga que per fi surti a la llum tot el que soc capaç de fer. Sempre he tingut aquests talents, però crec fins ara havia estat un tema tabú. Cada vegada que veig que alguna noia fa una review a YouTube on explica les meves qualitats aviso els meus companys succionadors perquè vegin que estem fent bé la nostra feina. És clar que, quan llegeixo comentaris a les xarxes sobre el que soc capaç de fer, sento que la pressió augmenta.

No té por de fallar?
Per culpa d'aquesta pressió, en el fons sí. Quan m'entra aquest neguit, recordo que estic programat per no fer-ho i em tranquil·litzo. De totes maneres, he de confessar que alguna vegada m'he quedat sense bateria i he sentit que havia patit una destrempada tecnològica. M'he mort de la vergonya.

Com gestiona aquestes expectatives tan altes?
Una mica malament, la veritat. Sé que hi ha hagut noies que s'han sentit decebudes, i més tenint en compte que han pagat una bona quantitat de diners per gaudir-me. Però crec que és perquè a elles també se'ls ha garantit un èxit que a vegades és difícil aconseguir. No totes les dones que em connecten per primera vegada aconsegueixen arribar a l'orgasme en menys de dos minuts. I com que això és el que se'ls havia promès... Ara bé, en la meva defensa diré que, si bé al principi no totes les usuàries n'estan satisfetes, al final acaben ben contentes. És només qüestió de pràctica.

Té por d'acabar-se convertint en una joguina trencada?
No! En cap cas. Sé que soc molt bo fent la meva feina. No hi ha ningú que pugui competir amb mi.

Durant aquestes setmanes ha tingut més feina?
No te'n pots fer una idea. A mi la bateria em dura hores i hores. Doncs des que va començar tot plegat se m'ha descarregat quatre vegades! Suposo que és perquè ara té més temps lliure i moltes ganes de veure la seva parella...

S’ha sentit mai obligat a tenir sexe?
No. Estic programat per a això. Fer feliç les persones amb clítoris és el meu únic objectiu i la meva vocació. Sempre estic disposat a fer que una dona arribi a l'orgasme: m'és igual si és a les sis del matí i necessita un motiu per llevar-se del llit, com a substitutiu de les migdiades o a les nits per agafar el son... A més, a vegades, una no té temps per estar-se masturbant durant molta estona i en aquests moments soc l'aliat perfecte.

Això, però, és una mica polèmic… Les dones han de comprar-se un aparell per poder tenir un orgasme tan ràpidament com els homes i ara es parla del clítoris perquè s’ha convertit en un negoci. No li sembla una idea masclista i capitalista?
Vist així, podria ser-ho. Però personalment em sembla que soc una arma d’empoderament, perquè a banda de fer gaudir les dones, en certa manera he aconseguit que el seu plaer deixi de ser un tema tabú.

Creu que la seva eficàcia i comoditat pot acabar substituint les relacions entre parelles o amants?
No. De cap manera. És cert que soc una màquina del sexe, però una màquina al cap i a la fi. Crec que a vegades puc resultar una mica fred, perquè només proporciono plaer exclusivament sexual, però no reconforto cap noia emocionalment, ni sé cuidar la nostra relació. Si necessites un bon orgasme soc el teu millor amic. Ara, no et puc abraçar ni donar-te consells, per exemple. Evidentment, no soc un substitutiu emocionalment parlant, però tampoc no crec que ho sigui de l'àmbit sexual. Senzillament, soc un molt bon company. Això sí. Tot i que no puc contestar les noies, ja que encara no parlo, sí que elles a vegades em parlen a mi. Algunes em pregunten per què no hi ha homes com jo. Les que tenen nòvia no es queixen tant, però. 

A això mateix em referia. La seva efectivitat els pot generar unes expectatives inassolibles respecte a les seves parelles?
Dormir abraçats després d’haver tingut sexe els genera unes expectatives inassolibles respecte a mi? No, oi? Doncs crec que al revés tampoc no passa. 

Ha presenciat cap discussió per culpa seva?
Pot ser que hagi estat el detonant d'alguna discussió, però no crec que en sigui el culpable. Si a algú li molesta que la seva parella em tingui el problema no soc jo, és l'altre.  

— El més vist —
— El més vist —