[#if caratula??]
    [#if caratula?is_hash]
        [#if caratula.alt??]
            ${caratula.alt}
        [/#if]
    [/#if]
[/#if]
Publicat el 17 de novembre 2020

La pandèmia no ha estat impediment suficient per a frenar la inauguració de l'exposició World Press Photo 2020 a Barcelona. La fundació organitzadora del concurs de fotoperiodisme, Photographic Social Vision, ha hagut de reinventar-se per a trobar un punt de convergència entre les mesures sanitàries pel coronavirus i l'experiència dels espectadors. Una de les eines és la inclusió de visites guiades online perquè ningú es perdi la seva cita anual amb el millor del fotoperiodisme. Parlem amb la directora de la fundació, Silvia Omedes.

Omedes és llicenciada en Belles arts per la New School for Social Research de Nova York i va estudiar un Màster en Funcions Directives per l'escola de negocis ESADE. A més, és gestora cultural, comissària independent, agent de fotògrafs, editora i professora de fotografia documental. Omedes dirigeix la fundació de Photographic Social Vision des de la seva creació en 2001.


Com ha estat organitzar l'exposició en termes de logística per la pandèmia?     
Ha estat un repte, hem hagut d'atendre adequadament les instruccions del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) i del Govern. Hem hagut de reinventar-nos i adaptar el contingut expositiu perquè els espectadors puguin veure'l linealment. Hem reduït a un terç l'aforament perquè totes les persones puguin gaudir l'exposició, complint amb les mesures de seguretat, amb temps i evitant les aglomeracions que solen haver-hi en cada edició. 

Roda de premsa al  Centre de Cultura Contemporània de Barcelona CCCB divendres per presentar l'exposició

Què destacaries d'aquesta edició a part de les dificultats de logística ?
El més important d'aquesta exposició han estat les temàtiques perquè encara que les fotos representades són del 2019 impressiona observar que ja retraten les crisis que hem vist esclatar aquest 2020.


"Encara que les fotos representades són del 2019, impressiona observar que ja es retraten les crisis que hem vist explotar aquest 2020"


Quins d'aquestes temàtiques subratllaria?
Deu fotògrafs han guanyat premis vinculats amb la crisi climàtica i mediambiental. Així com projectes que representen la difícil i abusiva relació que tenen els éssers humans amb el món salvatge. Hi ha un treball molt extens i ben fet d'un fotògraf que publica en el National Geographic sobre el pangolí, el qual ha estat un dels protagonistes de la covid. La fotografia i el reportatge de l'any incideixen en les protestes ciutadanes com a fenomen global. També tenim projectes sobre gènere que retraten les múltiples desigualtats de l'actualitat. D'altra banda, en la temàtica de “odi”, es retraten conflictes i la polarització de l'opinió pública, per exemple, amb l'ascens del feixisme als EUA.

Es podria dir que el coronavirus és present en l'exposició d'alguna forma?
Sí, en aquest sentit, l'exposició es converteix en una representació molt lúcida de tots els grans reptes que teníem prepandèmia i que encara són presents. El coronavirus és present en les causes, per la qual cosa aquesta edició del World Press Photo es torna una eina molt interessant de reflexió. Els fotoperiodistes el 2019, de manera natural, ja estaven documentant aquelles crisis tan importants que pateix el planeta i que sembla que la covid hagi fet desaparèixer. L'exposició és un bon recordatori per entendre que la pandèmia és fruit de tots els temes no atesos.

Com quins?
Per descomptat, el canvi climàtic i la relació dels éssers humans amb la naturalesa. Les fotografies sobre el pangolí, que és un dels animals pels quals es paga més a Àsia i altres llocs del món, reflecteixen aquesta relació abusiva. Les escates d'aquest mamífer es venen molt cares per a la medicina tradicional asiàtica, per això que es trafica i es fan granges de pangolins. Aquest projecte, realitzat abans que arribés el virus, sostén una de les teories més potents que ha resultat de la pandèmia: que el virus va passar dels animals a les persones per una manca de control sanitari.

El 38% dels temes més representats en les fotos ha estat el canvi climàtic i mediambiental. Quin creu que és el tema central de l'any que ve. Serà la covid?
Estic convençuda que veurem treballs molt bons sobre la covid perquè és una pandèmia global, és transversal a tothom i ens afecta a tota mena de cultures, comunitats, etcètera. A Amèrica Llatina està sent devastadora, segur que el World Press Photo 2021 farà una bona reflexió i posarà el focus sobre treballs molt ben fets i interessants. 

Com poden els fotoperiodistes documentar la pandèmia?
Pels fotoperiodistes ha estat molt difícil retratar la pandèmia, especialment pels nacionals, als quals se'ls ha dificultat molt accedir als llocs on estaven ocorrent les coses com hospitals i morgues. Els fotoperiodistes han patit un bloqueig sistemàtic des de mitjans març fins a maig que han començat a obrir els hospitals. Jo crec que ha coincidit amb el moment que els hospitals es van organitzar millor, perquè tots entenem que la covid ens ha enxampat a molts desprevinguts. Però els primers mesos de pandèmia va haver-hi un boicot perquè la premsa no documentés i difongués el que estava succeint. Encara així, hi ha molts fotògrafs que han pogut documentar la pandèmia de maneres alternatives. És clar que, en el moment que es restringeix el dret als fotoperiodistes de capturar el que passa, és un perill.

En una entrevista comentava que “enfortir les exposicions amb debats i espais de reflexió” era necessari perquè la gent s'acostés a la fotografia sense prejudicis. Com es poden establir aquests mitjans i espais de debat en temps de pandèmia?
Utilitzant altres eines, hem creat un microsite especial en la nostra web per a habilitar aquests espais d'observació i debat. En aquesta pàgina, la gent pot comprar les entrades, descarregar el catàleg, escoltar entrevistes. Però la novetat d'enguany és que hem produït unes visites guiades en línia -en català i en castellà- perquè tots els que vulguin puguin veure l'exposició. Ha estat pensat sobretot per a aquelles persones que no puguin moure's o no aconsegueixin entrades, la qual cosa és probable perquè s'estan venent com a xurros. La presentació acompanya el públic amb una veu guia a través de totes les fotos guanyadores. Hem fet una versió de 40 minuts, molt intensa i amb molta informació, perquè la gent el pugui veure des de les seves cases i no es perdi la cita.

Quins són els criteris principals per a triar la millor foto?
Els tres ingredients més importants per a triar les millors fotos són: que tinguin molta capacitat d'informar, d'emocionar-nos, i d'interrogar-nos. Quan el jurat del World Press Photo decideix les fotos premiades ha de garantir que és un dels temes que ha marcat l'agenda de l'any. Per exemple, el 2019, les protestes ciutadanes òbviament han estat claus.

Dels nominats i nominades al concurs, tan sols el 14% són dones, la resta homes. Com es treballa des del WPP la bretxa de gènere pel que fa a les fotoperiodistes premiades o participants del concurs?
La fundació és la primera interessada en què participin les dones i incrementar aquest percentatge. Enguany tenim el 14% de guanyadores, però també és perquè aquesta és la realitat, del 100% dels fotoperiodistes professionals. Només un 15% de dones es dediquen a això. Amb la qual cosa, difícilment, s'incrementa aquest percentatge. Així i tot, cada any el World Press Photo posa en valor el treball de moltes dones que, a més, paradoxalment, tracten aquests temes de bretxes de gènere; així com la violència de gènere i la discriminació.


"En el moment que es restringeix el dret als fotoperiodistes de capturar el que passa, és un perill per al seu paper democràtic"


Creus que una imatge pot sensibilitzar?
Clar que sí, sensibilitza i transmet molt. Ho veiem en la història, que està plena d'imatges que han canviat el curs de les coses. El fotoperiodisme és un gènere fotogràfic necessari en democràcia, són persones que investiguen, que treuen a la llum temes d'interès general i que permeten que les persones estiguin ben informades.

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —