Skin Bait, la lluita d’un grup d’estudiants per tractar i prevenir la sarna - Diari de Barcelona
Skin Bait
La lluita d’un grup d’estudiants per tractar i prevenir la sarna
Alumnes de la UPF presenten a París un projecte de prevenció i tractament mitjançant l’edició genètica del microbioma de la pell
La sarna no ha desaparegut ni desapareixerà. Tot i semblar una malaltia de l'edat mitjana, actualment està més present del que ens pensem. Els científics han detectat que els diagnòstics estan en augment, segons les dades del Ministeri de Sanitat analitzades per Actas Dermo-Sifiliográficas, les vendes amb recepta mèdica de tractament de sarna van incrementar un 61,92% del 2020 al 2021. D'aquí que onze estudiants de la Universitat Pompeu Fabra han identificat aquest problema i han decidit dedicar el seu projecte universitari a crear una nova plataforma per tractar i prevenir les infeccions dermatològiques.
Són els impulsors d'Skin Bait, un projecte centrat en la prevenció i el tractament de la sarna mitjançant l’edició genètica del microbioma de la pell. Aquesta iniciativa ha aterrat a París aquesta setmana gràcies a la Fundació iGEM, una organització sense ànim de lucre dedicada a l’avenç de la biologia sintètica, l’educació i la competició. Des de dimecres i fins a aquest dissabte, l’equip d'Skin Bait ha presentat el seu projecte al Grand Jamboree 2024, un esdeveniment on s’uneix la comunitat més gran del món d’investigadors synbio, educadors, indústria, inversors, startups i responsables polítics.
Més de 200 milions de persones al món pateixen sarna, una afecció contagiosa de la pell. Se sol vincular amb la brutícia o la mala higiene, un fet que genera un estigma que dificulta la seva prevenció i el seu tractament, però aquesta malaltia no entén ni de classe social ni d'edats. Es tracta d'una afecció que es contagia molt fàcilment a través del contacte físic directe de la pell, però també és capaç de propagar-se mitjançant la roba a llarg termini, el que fa que sigui tan infecciosa. La causa d'aquesta malaltia dermatològica contagiosa és la presència de paràsits (el sarcoptes scabie, un àcar patogen) a la pell, un paràsit que és específic dels humans. La presència d'aquests àcars provoquen fortes picors, que s'intensifiquen sobretot a les nits.
Què és l’iGEM?
La fundació iGEM (International Genetically Engineered Machine) va néixer a l'Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT) el 2003. Aquesta organització sense ànim de lucre té com a objectiu fomentar la biologia sintètica, és a dir, el camp d'investigació que combina la ciència i l'enginyeria. Fa vint anys que la fundació organitza trobades on reuneix milers de persones de més de cinquanta països i regions diferents amb l'objectiu de donar-se a conèixer i compartir coneixement, fer ciència per ciència.
Aquesta setmana, el Centre de Convencions de París s'ha convertit en l'epicentre de la biologia sintètica, que ha acollit més de 400 grups que han presentat els seus projectes davant la comunitat. Aquests projectes donen pas a noves investigacions i creacions d'empreses, amb l'objectiu de millorar la vida de les persones i preservar el medi ambient.
Skin Bait
Tot va començar quan onze estudiants d'enginyeria biomèdica i biologia humana van trobar-se en una assignatura amb l'objectiu de presentar un projecte a l'iGEM. El grup d'estudiants va identificar el problema de la sarna, una malaltia que està present a Espanya, Europa i països d'altres continents. Skin Bait se centra específicament en el tractament i prevenció de la sarna. Inés Matheu, cap de l'equip, explica que busquen desenvolupar una nova plataforma a partir de la qual poder tractar infeccions parasitàries, com ara la sarna, mitjançant l'edició del microbioma de la pell. "Volem ser el futur del tractament de les infeccions parasitàries de la pell", apunta l'estudiant.
La pell està formada per diferents bacteris bons que regulen el pH de la pell i fan que tot funcioni correctament. La intenció del projecte és crear una loció que protegeixi la pell dels patògens nocius de manera eficient i que editin aquests bacteris per tal que produeixin una toxina que elimini les infeccions. "El nostre objectiu és donar a conèixer la sarna i combatre l'estigma que pateix la malaltia a la societat", comenta la Inés.
Actualment, les solucions estan perdent efectivitat, ja que els paràsits estan guanyant resistència als tractaments. A més, els mètodes existents no són compatibles per a tothom, ja que es tracta de químics agressius que sovint causen reaccions al·lèrgiques als pacients i que no estan a l'abast de tota la població. Per exemple, els col·lectius més vulnerables com les embarassades o els nens, no els poden utilitzar.
Per poder du a terme aquesta iniciativa, l'equip de Skin Bait ha comptat amb el suport econòmic de la mateixa universitat. El finançament principal ve d'aquí, però l'equip ha hagut de buscar altres alternatives suplementàries per poder tirar endavant el projecte, ja que suposa un cost molt elevat. La resta d'ingressos els han aconseguit a partir de campanyes econòmiques. Van crear un crowdfunding (finançament col·lectiu), una font que els va proporcionar molta varietat de recursos i visibilitat a les xarxes.
A més, també van realitzar presentacions del projecte a inversors, un recurs que els va portar a un dels seus grans benefactors, el centre quirúrgic privat Clínicas BarnaMedik.
Ara mateix, l'equip es troba a París presentant el seu projecte. On competeixen amb altres persones i projectes diversos enfocats a diferents àmbits. La Inés comenta que tot i tractar-se d'una competició, s'hi respira un ambient molt sa, on el que prima és la voluntat de fer ciència i aprendre els uns dels altres. "És veritat que hi ha un al·licient de competició, però es tracta de compartir i integrar les idees a la societat de manera real" apunta la cap del projecte.
Són uns dies en què els estudiants i participants s'enfronten al moment més decisiu dels seus projectes, ja que han de presentar-los davant els jutges de la convenció. La Inés comenta que estan sent unes jornades bastant estressants, però reconeix que al final es tracta d'una pressió autoimposada: "És un projecte nostre, nosaltres decidim la motivació que li posem". L'objectiu final és compartir sobre el coneixement dels altres i nodrir-se amb els altres projectes, conclou.
