El Rebost Solidari de Gràcia és, per davant de tot, un supermercat. La seva estructura així ho indica: té dos passadissos amb prestatgeries plenes d’aliments i productes de primera necessitat, així com una caixa al final de tot. Té clients que hi acudeixen i persones que els atenen. Una diferència important, però, és que els seus treballadors són voluntaris i els compradors no paguen amb diners. Es tracta d’un lloc on persones derivades per serveis socials poden acudir per obtenir aquells productes alimentaris o de neteja que necessiten. Els usuaris hi van cada 15 dies i fan la compra amb uns punts que tenen assignats.

Solidaritat, mai caritat

Aquests dos termes s’utilitzen sovint com a sinònims, però tenen una diferència molt important. La caritat neix de la pena i la llàstima, mentre que la solidaritat prové d’un principi de justícia. El rebost és un projecte que fuig de la caritat i és un lloc on “veïnes ajuden altres veïnes”, explica al Diari de Barcelona Montse Higueras, presidenta de Gràcia Participa, associació a la qual pertany aquesta iniciativa.

El rebost és, per tant, un supermercat solidari on els usuaris poden anar a fer la compra. Segons la quantitat de persones que formin la unitat familiar, tindran un tipus d’ajut que els aportarà més o menys punts per comprar productes. Un cop arribin a la caixa, els voluntaris s’han d’assegurar que no s’hagi superat aquesta puntuació. D’aquesta manera, s’asseguren que n’hi hagi per a tothom i que tots puguin endur-se el que necessiten. A banda dels punts, les persones que han tingut un fill recentment tenen gratis el lot nadó, que inclou farinetes, bolquers, tovalloletes, xumets i altres productes de necessitat per als bebès. 

És una manera de funcionar alternativa a la tradicional dels lots, que encarnen la caritat de la qual escapa el rebost, ja que “és humiliant per als usuaris”, assegura Higueras. De fet, un dels objectius era substituir les cues a les esglésies i aconseguir que les persones que hi anaven trobessin una alternativa millor. 

La intenció era donar resposta a les necessitats alimentàries del barri, i que els usuaris que eren derivats a les parròquies trobessin un espai allunyat d’uns “lots que són humiliants, en canvi això és un supermercat,” afirma Marta Lafarga, una de les voluntàries més actives. Des del rebost es posa molt èmfasi en el fet que “la paraula caritat no passa per la nostra porta”, afegeix Lafarga.

El rebost també és un espai on mai es jutgen les persones que hi atenen. Les voluntàries intenten tenir el màxim de varietat possible i mai comproven el que s’enduen cap a casa. De la mateixa manera que quan algú va a fer la compra ningú li diu el que ha de triar, al rebost tenen la màxima llibertat per escollir el que vulguin sempre que no es passin de la seva puntuació. Un aspecte molt important és “no jutjar els usuaris pel que compren”, explica Lafarga.

Per tant, al rebost també hi ha llaminadures o altres productes que no són de primera necessitat, però que també poden fer servei. És evident que els dolços són del gust de molta gent i això no ha de suposar cap problema. “Si volen gastar-se els punts en això, nosaltres no som ningú per dir-los res”, afegeix Lafarga, conscient que els usuaris són més conscients que ningú de les necessitats que tenen.

Espai feminitzat

Un altre pilar cabdal i distintiu del rebost és que es tracta d’un espai on més del 70% de les voluntàries són dones. En aquest sentit, Higueras explica que tenen “molta cura amb la higiene femenina, sobretot amb la pobresa menstrual”. El rebost, “pensat per a dones”, fa molt èmfasi en la importància de tenir sempre disponibles aquests productes. “Sempre ens reivindiquem com un espai feminitzat” afegeix Higueras al Diari de Barcelona.

Productes com les compreses són sempre els més difícils d’aconseguir, però amb un gran esforç han aconseguit poder oferir-les setmana rere setmana. En aquest sentit, aprofitant que el dia 28 de maig és el Dia Internacional de la Higiene Menstrual, el rebost treballarà a fons en “un gran recapte de tampons, copes, compreses... i tot allò que pugui servir”, explica Lafarga destacant la importància d’aquest dia.

Impacte de la Covid

El rebost va obrir les portes per primer cop el 7 de gener de 2020. Es van iniciar, per tant, en una època pre-pandèmia, però la Covid els va agafar a pas canviat. “Tot just començàvem a agafar el ritme i va arribar el virus”, explica Higueras. Al rebost venien d’estar en una situació de falta de recursos tant alimentaris com humans, ja que era tot just al començament i el voluntariat tot just començava a caminar. Una crisi com la de la Covid ho va intensificar molt més, però també va ser el principi de moltes solucions.

“És com si haguessin passat 5 anys”, diu Higueras per definir l’afectació de la Covid al rebost. Va ser un dels pocs establiments que van seguir oberts durant el primers dies de confinament, fent un sobreesforç per fer front a la creixent demanda que la crisi va provocar. En pocs dies, els usuaris van triplicar-se, i durant molts dies el rebost va actuar per sobre de les seves possibilitats.

Als inicis, el rebost atenia 367 persones. Actualment, han hagut d’establir-ne un límit de 4.000 perquè, si no, no podrien donar l’abast. Això no es deu al fet que hagin aconseguit derivar aquest espai a les persones que abans anaven a la caritat de les parròquies, com era l’objectiu, sinó al fet que la Covid ha provocat un augment exponencial de la pobresa alimentària.

En aquestes circumstàncies, aquest equipament s’ha hagut d’adaptar i ha crescut d’una forma molt accelerada. Els voluntaris s’han multiplicat i han passat de ser-ne 62 a ser-ne 200. En només un any han tingut un creixement espectacular i han aconseguit ajudar cada cop més persones mantenint la varietat de productes perquè els usuaris puguin tenir de tot. “Tenim tot el que és bàsic, i una mica més enllà”, apunta Lafarga.

Una gran xarxa al barri

Tot això no podria existir sense la gran xarxa que ha aconseguit crear al seu voltant. “És del que estem més orgullosos”, assegura Lafarga. Bona part del barri s’ha bolcat per tirar endavant el projecte, ja sigui participant activament com a voluntaris o contribuint amb aportacions econòmiques o d’aliments. Des del Nadal, després d'una iniciativa impulsada per Laura Roy, la col·laboradora més jove, les escoles també ajuden organitzant recaptes, amb els quals s’aconsegueixen molts productes de neteja que sovint hi faltaven, i que són importants de tenir pel seu elevat preu.

A banda de les escoles, moltes entitats del barri també participen en el projecte. El rebost col·labora actualment amb caus, castellers, federacions de carrers de festa major i llibreries. Fins i tot el CE Europa i els bombers ajuden en la mesura que poden. Higueras reivindica una “xarxa total i molt variada, a tots els nivells” que els permet seguir fent front a les necessitats alimentàries. A més, “els veïns i les veïnes del barri són meravellosos i ens ajuden molt”, conclou Higueras.