Arriba als cinemes 'Solo las bestias', un thriller molt particular dirigit per Dominik Moll i basat en la novel·la de Colin Niel de títol homònim. 
Per Pablo Mérida
Publicat el 14 de març 2021

Arriba als cinemes Solo las bestias, un thriller molt particular dirigit per Dominik Moll i basat en la novel·la de Colin Niel de títol homònim. 

Una dona desapareix enmig del no res durant una tempesta de neu. La policia troba el seu cotxe buit a la carretera. Cinc persones estan connectades amb la desaparició i totes tenen secrets per amagar.

Solo las bestias és una pel·lícula vertaderament curiosa. Tot comença com un thriller qualsevol: una misteriosa desaparició serveix com a detonant de la trama. A partir d’aquí, la narració es fragmenta en una sèrie de relats interconnectats centrats en cadascun dels protagonistes. Es tracta de la clàssica dinàmica del trencaclosques, on cada història és una peça necessària per reconstruir la desaparició de la víctima. 

Com a quasi totes les pel·lícules corals, hi ha relats més interessants que altres i, encara que tots són prou originals, és impossible evitar fer comparacions. Això sí, Dominik Moll es reserva el millor per al final, amb una història de cloenda tant explosiva com inesperada, que és la més destacada de tot el film. 

L’estructura d’aquesta narrativa fragmentada és senzilla i clara i els nexes entre els relats estan molt ben mesurats. Els relats atorguen la quantitat justa d’informació rellevant perquè l’espectador vagi lligant caps, però sense arribar al punt de trencar amb el suspens. En aquest sentit, el cas es manté intrigant fins a les acaballes de la pel·lícula. Val a dir que els amants de les històries de misteri ho tindreu molt difícil a l’hora d’encertar qui és el culpable. 

Tot i així, Solo las bestias és molt més que un bon thriller. A mesura que avancen les històries es fa evident que la desaparició no és l’únic nexe que uneix als personatges: tots ells estan secretament enamorats, però en cap cas és un amor usual. Cada relat és una història d’amour fou —un amor estrany, obscur i sobretot passional—, que connecta als implicats i embolica encara més la trama. Moll aconsegueix captar la tendresa inherent dels amors secrets dels protagonistes. El seu apropament honest i sense prejudicis permet mostrant-nos tota la cruesa d’aquestes relacions sense ometre la seva bellesa prohibida. Aquest romanticisme obscur, a priori secundari, va prenent cada cop més protagonisme i finalment eclipsa la mateixa resolució del cas. La desaparició no deixa de ser un simple pretext per explicar-nos una història molt més profunda i complexa.

És notable com en els pocs minuts que dura cada relat, s’aconsegueixen construir uns personatges amb una personalitat molt forta i amb una complexitat psicològica considerable. Gran part d’aquest èxit rau en l’excel·lent feina del repartiment, que convenç i molt. Entre totes les actuacions jo destacaria la de Damien Bonnard que interpreta a un pagès introvertit amb moltes rareses i un secret macabre. Sens dubte, no es tracta d’un personatge fàcil i és digne de menció com l’actor francès aconsegueix fer-se’l seu amb naturalitat. 

Solo las Bestias, és sens dubte una de les grans sorpreses d’aquest primer trimestre de l’any. L’intriga, els personatges estranys, però alhora completament humans i l’amor fou que els uneix a tots són els ingredients d’aquesta raresa exquisida que no us podeu perdre. Si busqueu una pel·lícula diferent, amb una temàtica original, però que respecti l’esquema del thriller convencional, us enamorareu amb bogeria del film de Moll. 

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —