[#if caratula??]
    [#if caratula?is_hash]
        [#if caratula.alt??]
            ${caratula.alt}
        [/#if]
    [/#if]
[/#if]
Publicat el 05 de maig 2020

Reduir a la meitat el malbaratament d’aliments l’any 2030 en la venda al detall i a nivell dels consumidors: aquesta és una de les metes que s’inclou en el dotzè dels Objectius pel Desenvolupament Sostenible (ODS) impulsats per l’Organització de les Nacions Unides (ONU). 

Des de les institucions es busquen diverses solucions per aconseguir reduir aquest malbaratament i contribuir a millorar les formes de consum i sostenibilitat. Ara bé, buscar una solució en el cas del malbaratament a les llars —que es calcula que representa entre el 42 % i 52 % del malbaratament total— resulta més complicat que en les altres etapes de la cadena alimentària. Els bancs d'aliments redistribueixen els excedents de la producció industrial, de les cambres agràries o de les minves dels supermercats. D’aquesta manera, la solució és doble, ja que, d'una banda, es contribueix que les persones sense recursos tinguin accés als aliments i, de l'altra, s’evita la despesa energètica i la contaminació que suposa destruir els excedents. 

Compromís de les institucions, però també de la societat
Des de la Generalitat, s’ha creat el Consell Català d’Alimentació, una entitat en la qual es representen tots els agents que intervenen en la producció dels aliments, en les seves diferents fases. L’organisme dedica en exclusiva una de les seves quatre comissions a la lluita contra el malbaratament alimentari. Segons explica Carmel Mòdol, director d’Alimentació del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat, l’educació té una importància en aquest projecte,  perquè “s’ha de fer un esforç en transmetre valors i coneixements reals sobre el sistema alimentari perquè els infants coneguin com funciona”. En aquest sentit, Mòdol afegeix que també és important educar els joves en el respecte: “A vegades, es considera que els pagesos o pescadors tenen oficis de segona quan, en realitat, abastir d’aliments als nostres conciutadans és la feina més honorable que existeix”. 

Roser Brutau, presidenta del Banc d’Aliments de Barcelona, també es fixa en l’educació com a eina fonamental per evitar el malbaratament. Considera que s’ha de fer pedagogia, començant per escoles i universitats, per fer més positiu l’aprofitament de les sobres domèstiques. De tota manera, destaca que en molts aspectes el malbaratament es deu a una qüestió cultural molt arrelada i difícil de canviar. Per fer-ho, apunta que caldria com a mínim una generació. 

Miguel Fernández, director general de FESBAL, la Federació Espanyola de Bancs d'Aliments destaca la necessitat d’involucrar totes les institucions i aprovar lleis per combatre el malbaratament. “Els parlaments han d’aprovar lleis que fomentin i incentivin la reducció del malbaratament, premiant els que l’eviten i castigant els que el produeixen”, apunta. 

Una llei necessària per començar el canvi 
En aquest sentit, el Parlament de Catalunya va fer un pas endavant el passat 4 de març —just abans que esclatés la crisi del coronavirus— amb l'aprovació de la primera llei de l’estat centrada a prevenir les pèrdues i el malbaratament alimentari. Impulsada pel grup PSC-Units, es va començar a gestar el 2016 amb l'objectiu de reflexionar sobre com cal actuar en l’àmbit de les famílies en risc d’exclusió social. Després d’anys treballant-hi, la llei ha acabat incloent tota la cadena alimentària, i s'ha convertit en la primera d’Europa que actua en tots els sectors.

Segons Raúl Moreno, diputat del PSC, podria ser la primera empenta per poder aprovar una llei a l'estat espanyol que lluiti de manera molt més eficaç contra aquesta problemàtica. “Ens agradaria que servís com a impuls, ja que tothom coincideix que la millor manera de frenar el malbaratament seria amb una regulació que s’apliqui arreu d’Espanya”, explica Moreno. De moment, al País Basc també es gestiona una normativa similar a la catalana, que, segons el diputat, s’haurà d’anar adaptant a mesura que passin els anys. 

Fer un canvi d'hàbits
Moreno, també considera la manca de consciència el factor clau que s’amaga rere les tones d’aliments llençats a la brossa, a més de les facilitats per accedir als aliments, un estil de vida marcat per les presses amb el qual busquem menjar de manera ràpida i còmoda, inclòs el fet que s’hagi perdut el costum de reaprofitar els aliments, sobretot en les generacions més joves. 

 

Amb tot plegat, reconeix que per lluitar contra el malbaratament es necessitarà “molt més que una llei”. Fins ara, han transcendit sobretot les mesures que s’aplicaran als restaurants, com ara el fet de poder emportar-te el que no t'acabis en un plat, però en canvi no tant les que tindran lloc a les cases. “És molt més complicat. No podem posar un policia a cada cuina per vigilar el que es llença o es deixa de llençar, és impossible; el que sí que es pot és aplicar mesures, per exemple, als supermercats, on tot es pugui comprar a granel i, així, adquirir només el que es necessita, o a les escoles, per educar els nens des de ben petits”, explica. 

Aquest serà un procés lent, però pot tenir molt bons resultats. Per a Raúl Moreno, l’exemple més clar es troba en les bosses de plàstic: “Abans, trobàvem estrany que la gent anés al supermercat amb una bossa reutilitzable i ara ja és el més habitual. Això ha passat perquè la gent ha anat prenent consciència sobre els efectes negatius que té per al medi ambient”. 

D’aquesta manera, tots els experts coincideixen que la clau és deixar passar temps i comprovar si les iniciatives que s’estan portant a terme són realment efectives, així com si la tendència del malbaratament continua a la baixa. Aquest canvi ha de passar, per força, per ser-ne més conscients tots plegats i per un retorn al passat, quan érem més respectuosos amb els aliments. 
 

— El més vist —
— Hi té a veure —
— El més vist —