Amb l’arribada de la COVID-19, el festival de música electrònica va optar per posposar la seva 27a edició per als dies 17, 18 i 19 de juny del 2021. Tot i que un any més tard, mantenir la celebració al juny pot haver estat una bona notícia per al públic habitual del Sónar, ja que un dels trets característics de l’edició que s’havia de celebrar aquest 2020 era la recuperació del seu lloc al calendari després de la modificació de dates forçosa l’any 2019.

Més enllà de les dates, a diferència d’altres anys, l’organització del Sónar havia fet pública la programació del 2020 de cop, sense cap revelació prèvia. No obstant, encara no se sap si es podrà mantenir el mateix cartell, que és públic des de principis d’any, però l’organització del festival està treballant per reprogramar tots els artistes que ja hi havia concertats per aquesta edició.

La programació prevista, que comptava amb artistes d’una vintena de nacionalitats, estava marcada per la presència dels habituals caps de cartell del festival, amb noms com ‘James Murphy’ o ‘The Black Madonna’. De moment, però, els únics que han confirmat la seva participació l’any vinent són ‘The Chemical Brothers’, un dels noms més aclamats pel públic del Sónar.

Fins ara, només s’han posat sobre la taula noms d’artistes masculins. Si l’organització del festival aconsegueix mantenir la programació intacta, la presència de les dones artistes serà tan sols del 27%, una xifra que situa el festival lluny de la paritat, tot i que més a prop si ho comparem amb altres edicions. Darrere d’aquest percentatge s’hi troben noms com la nord-americana Princess Nokia, una artista habitual del Sónar de Dia, o la DJ belga Charlotte De Witte.

Només cinc anys enrere les dones tan sols representaven el 15% de la programació del Sónar. En aquest sentit, s’observa un augment de la presència de les artistes des del 2015 ençà. Tanmateix, si la del 2021 acaba sent la programació que l’organització del Sónar espera, no serà la que més s’apropa a la paritat tenint en compte els últims cinc anys. La darrera edició que s’ha celebrat fins ara, la del 2019, comptava amb un 36% de representació femenina, per tant, un 9% més del que es preveu en la propera.

Quotes i subvencions, un criteri superflu

Davant d’aquesta situació, una manera de potenciar la presència de les artistes als escenaris dels grans festivals és l’atorgament de subvencions. L’Ajuntament de Barcelona n’adjudica als festivals privats com el Sónar o el Primavera Sound. Dani Granados, delegat de Drets Culturals de l’Institut de Cultura de Barcelona subratlla que l’Ajuntament exigeix “valor públic” als projectes candidats i que la paritat és un “element troncal” que posen en primera plana, entre d’altres aspectes.

Tanmateix, Granados argumenta que fixar quotes a les subvencions destinades als festivals no és una opció que l’Ajuntament es plantegi adoptar ara com ara: “No és la nostra funció. Ara bé, sí estem plantejant requisits com ara una representació equilibrada d’home si dones, però és un requisit no excloent que pesa en la puntuació dels projectes”.

Al seu torn, Eva Alfama, assessora de l’Àrea de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI de l’Ajuntament de Barcelona, concreta que quan es tracta d’una programació pròpia o de qualsevol esdeveniment que s’organitzi des de l’àmbit públic “sempre es té en compte” el criteri de la paritat. “Això va des de la programació dels centres cívics fins a les festes de la Mercè”.

Alfama remarca que pel que fa al sector privat, tot i que l’Ajuntament no hi té res a dir, sí que s’han anat desenvolupant “clàusules de contractació” tant a la cultura com en altres àmbits. Alfama conclou que és una via per “fomentar” que entitats i empreses que no s’havien plantejat el tema de la representació de les dones hi  “reflexionin i ho posin com un valor afegit”.

A tot això, la periodista musical Marta Salicrú adverteix que els festivals tendeixen a fer un mal ús de les subvencions i que s’ha d’evitar el que acostuma a passar: “que es relegui els grups subvencionats a les posicions més baixes del cartell mentre que la zona alta continuï copada per artistes homes”.

Més enllà de les subvencions, Salicrú apunta que, en tant que empreses amb afany de lucre, els festivals que continuen sense programar dones “fan un mal negoci”. Cada vegada més són les artistes dones les que figuren al capdamunt de les llistes dels millors discs de l’any i, segons  Salicrú,  “aquest prestigi també va acompanyat de capacitat per generar diners per a la indústria”.

L’alter ego de Wavy Spice

La rapera Destiny Nicole Frasqueri, coneguda anteriorment pel nom artístic Wavy Spice, va sorprendre el seu públic amb una nova denominació artística: des de l’any 2014, dalt dels escenaris, Destiny Frasqueri és Princess Nokia. En una entrevista a la revista Bullet, la cantant i compositora explica que el seu nou nom artístic li permet “projectar els aspectes multidimensionals” d’ella mateixa que, segons assegura, “no podria expressar amb el nom de Wavy Space”.

Frasqueri argumenta que sota el nom de Princess Nokia pot endinsar-se i provar sort “en qualsevol terreny musical”. Considerada com una de les veus més importants del rap que surt des carrers de Nova York, per entendre la seva música s’han de tenir en compte les seves influències, que tenen a veure amb el seu origen llatí i la seva joventut a l’East Harlem.

A dia d’avui, Frasqueri continua sent coneguda com a Princess Nokia. L’any 2017 no només s’estrenava al Sónar, sinó que actuava per primera vegada a l’Estat espanyol. Des de llavors, cada any visita casa nostra i omple les sales de concert més prestigioses de l’escena de les principals ciutats del món. Recentment ha publicat dos àlbums –“Everything is Beautiful” i “Everything Sucks”– i ‘I like him’ és un dels seus grans èxits.

A causa del coronavirus, la novaiorquesa ha hagut de posposar tots els seus concerts. A Barcelona, està previst que actuï el pròxim 8 de novembre a la sala Bikini. Encara no se sap, però, si l’artista podrà presentar els seus èxits a la pròxima edició del Sònar.