Avalanches
Per Guillem Sindreu i Cladera
Publicat el 02 de març 2021

Durant els setanta minuts següents, The Avalanches ha aconseguit elaborar una exquisida superposició de sons, samples i una llarga llista de col·laboracions amb artistes convidats. We Will Always Love You arriba després de dues dècades del debut del duo australià amb Since I Left You, la primera demostració de la seva habilitat de mesclar milers de samples, introduint estils retro al fenomen de la sampledelia. Tot i que va rebre molt bones crítiques, Wildflower (2016) va ser un batibull musical un pèl matusser, amb l’absència d’un eix vertebrador potent i amb una sobrecàrrega sensorial, fet que, certament, tenia la seva gràcia.

Molt més coherent és el seu llançament més recent, en el qual Robbie Chater i Tony Di Blasi han aconseguit fer combregar sons electrònics, disco, pop i soul en un collage lluminós de sons angelicals i sensacions espacials.

We Will Always Love You no és només un àlbum; és una història que embarca l’audiència en un viatge a través de l’espai còsmic, on els sons i les vibracions es mantenen per l’eternitat. Vint-i-cinc pistes unides per una aura de sons celestials que transmeten una sensació de pau, però també certa ansietat, a qui les escolta amb la ment en blanc.

Aquests paisatges sonors eteris han estat combinats de manera provocativa amb algunes veus contemporànies, produint una col·lisió dissonant molt atractiva. De fet, la gran majoria de temes compten amb la col·laboració d’artistes convidats.

Els càntics celestials de The Roches a "We Will Always Love You", cançó homònima a l’àlbum, destaquen per sobre la inquietant monotonia de Dev Hynes (Blood Orange). El vocalista britànic Tricky, per la seva banda, ha inundat bona part de l’àlbum amb el Trip-hop característic de la seva Bristol natal. "Until Daylight Comes", que compta amb la seva participació, és el màxim exponent d’aquest corrent, tot i que la seva actuació acaba sent força fluixa i intranscendent.


De la ingravidesa als temes urbans

“Saquejadors” de renom, The Avalanches són cada cop menys subtils en la creació de música a partir de samples. I és que a ‘We Will Always Love You’ s’hi poden reconèixer referències culturals que, en algunes ocasions, adopten un rol protagonista. L’exemple més evident és "Interstellar Love", que compta amb un fragment de la famosa melodia de "Sun in the Sky" (The Alan Parsons Project) com a base per a la fina veu de Leon Bridges. "We Go On", un homenatge a la cantant Karen Carpenter, sampleja la tornada enganxosa del seu hit "Hurtin Each Other", que combina sorprenent bé amb la veu rasposa de Cola Boyy.

Un àlbum conceptual de vint-i-cinc temes necessita més que un ‘ambient’ comú per mantenir la cohesió i alhora evitar la repetició. "The Divine Chord", probablement l’experiència més fantasiosa de l’àlbum, fa honor al seu nom. Però a mesura que van avançant els minuts, l’aura màgica i espacial que envolta les cançons comença a desaparèixer.

"Wherever You Go", que sampleja el Disc d’or de les Voyager, una mena de càpsula del temps llançada per la NASA a l’espai, marca l’inici del final d’aquells ecos espirituals que mantenien els temes units. Cap a la meitat d’aquest tema de sis minuts, aquests sons ingràvids cedeixen el protagonisme als ritmes urbans de Jamie xx i Neneh Cherry, acompanyats pels sons brasilers de Sérgio Mendes, samplejats del seu hit icònic "Magalenha".

L'aura etèria s'esfuma

A partir d’aquest moment, i fins gairebé el final de l’àlbum, la major part de temes abandonaran completament la proposta inicial. Individualment, algunes d’aquestes cançons són d’altíssima qualitat. "Running Lights", excloent alguns elements, podria ser perfectament un single exitós d’un cantant de soft-rock prou conegut. Però res la uneix amb la resta de "We Will Always Love You"; aquella aura etèria s’ha esfumat, i el missatge de veu de la dona morta sembla un record vague d’una vida diferent.

Els ecos celestials només retornen a "Born To Lose", pocs minuts abans del final de l’àlbum. Tot i que és interessant presenciar la combinació dels sons espacials de la primera mitja hora de l’àlbum amb els ritmes urbans introduïts més recentment, sembla una extensió innecessària per a la història.

El missatge de veu de la dona morta, inicialment la premissa de ‘We Will Always Love You’ però ja oblidat per l’audiència, retorna per a l’últim tema, "Weightless", sota l’encanteri de cants de sirenes i d’un codi Morse desconcertant. És el mateix missatge de ràdio interestel·lar que va ser propulsat a l’espai el 1974 des del Telescopi Arecibo, a Puerto Rico. Un final tan intrigant com la resta de l’àlbum.

Malgrat que hauria pogut ser deu o quinze minuts més curt, We Will Always Love You ha complert les altes expectatives que els fans havien generat, creant una sobrecàrrega d’emocions plena de detalls amagats. The Avalanches ha mantingut intacta la seva actitud atrevida respecte al sampleig, però ha refinat profundament la seva capacitat de fusionar sons i ambients. Tot plegat, una experiència màgica que arriba tots els confins de la ment.

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —